Presentació de la recerca

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

Joves, delicte i violència la Justícia juvenil de Catalunya
Programa REMI RESIDÈNCIA TORIBI DURAN Castelló D’Empúries (GIRONA)
EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència)
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Diapositiva de presentació
“MESURES PENALS ALTERNATIVES EN LA COMUNITAT” Pilar Casaus
PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES
Salut mental i prevenció
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
SEMINARI: L’ORIENTACIÓ I LA PREVENCIÓ DE L’ABANDONAMENT ESCOLAR ALS CENTRES D’ADULTS. CURS Grup 1 La informació dels centres d’adults.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
Violència de gènere i justícia.
COMENTARI DE GRÀFICS.
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Programa Socialització de Llibres al CEIP LOLA ANGLADA
Projecte d’Itineraris Formatius
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
III Jornada de transport sanitari
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Necessita Catalunya un nou finançament?
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
SALUT MENTAL.
Perfil dels enquestats
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
Quan la calculadora són els dits: Càlcul mental i “digital”
PROJECTE D’IMPLANTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES (SGC)
El Perfil de l’Educador: El Lideratge a l’aula
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Programa Centres Ecoambientals
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
SALUT MENTAL.
millora de la qualitat de l’ensenyament.
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
Universitat Autònoma de Barcelona
Participació en un projecte de cooperació per al desenvolupament:
FEM SaluT 2018 UN PROJECTE DE PROMOCIÓ DE LA SaluT PER AL COL,LECTIU PROFESSIONAL DE L´HOSPITAL SANT RAFAEL.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Projecte d’Itineraris Formatius
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
Socialització de llibres de text.
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Promoció de la salut i programació sanitària
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
III Jornada de casos clínics en Vacunes per a l’Atenció Primària
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Transcripción de la presentación:

Presentació de la recerca Avaluació dels programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere Barcelona, 2 de novembre de 2010

Què son els programes formatius? És una mesura penal prevista al Codi penal (art.96; art.101 al 104) És imposada per un jutge que en controla l’execució L’Administració assigna al penat un tècnic d’execució que elabora un pla individual d’intervenció, el deriva a una entitat col·laboradora, en fa el seguiment i informa al jutge Els programes formatius els desenvolupen entitats col·laboradores del Departament de Justícia (12 sessions de 2 hores cadascuna, a la seu de l’entitat)

Què s’ha fet? Un estudi sobre l’impacte dels programes formatius per delictes de violència de gènere sobre les persones que hi són condemnades, en termes de: a) Assoliment dels objectius d’aprenentatge del programa formatiu b) Taxa de reincidència policial posterior

Qui ho ha fet? Encàrrec: Subdirecció General de Mesures d’Execució Penal a la Comunitat Direcció del projecte: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Realització de l’estudi: Professores universitàries expertes en aquest tema

Per a què? Obtenir una informació clau per a les polítiques públiques relacionades amb la intervenció sobre els infractors de violència de gènere: Identificar el perfil més comú dels condemnats a aquest tipus de programes i els factors de risc / protectors que presenten Avaluar i millorar els propis programes formatius Aconsellar-ne o no un major ús

On? Qui implica? Àmbit territorial: Barcelona Població: Tots els condemnats per violència de gènere a programes formatius i que fan el curs en el període setembre 2008 fins agost 2009 (282 subjectes) A les entitats col·laboradores del Departament: AGI – ARC – GENUS – INTRESS Seguiment fins a juny 2010 per saber si ha hagut reincidència policial (Departament d’Interior)

Com? Pre-test: recull de dades testades abans de començar el curs Post-test: recull de dades testades al finalitzar el curs Consulta de les bases policials per saber si ha hagut noves denúncies al cap d’1 any (mitjana) d’haver finalitzat la intervenció de Justícia Entrevista telefònica de seguiment dels infractors per saber quina és la seva situació actual

Que s’ha mesurat dels infractors? 1) Actituds, pensaments, habilitats i problemàtica: 1. Distorsions cognitives envers la dona 2. Distorsions cognitives envers l’ús de la violència 3. Distorsions cognitives sobre les relacions interpersonals 4. Satisfacció en la relació de parella 5. Conflictes en la relació de parella 6. Impulsivitat 7. Ira i hostilitat 8. Empatia 9. Habilitats interpersonals 10. Motivació per al canvi i processos de canvi i resistència 11. Desitjabilitat social 12. Alcoholisme 2) Percepció de l’infractor respecte si ha estat útil per a ell i el seu entorn la mesura penal imposada 3) Reincidència: Nova denúncia policial després de finalitzar el curs

Resultats: 1. Perfil dels penats 2. Resultats dels programes 3. Reincidència 4. Entrevistes de seguiment

Perfil dels penats

Perfil dels infractors Tipificació del delicte: 52% maltractament en l’àmbit familiar, 32% lesions; 12% amenaces; 4% trencament de l’ordre d’allunyament On es produeix el delicte?: 72% en el domicili familiar, 16% carrer o espais públics, 6% domicili víctima i altres localitzacions Reconeixement responsabilitat: 30% reconeix; 35% minimitza; 19% nega i un 16% culpabilitza la víctima Edat mitjana 40 anys (DE= 10 anys) 56% Espanya, 34% Sud Amèrica i 10% altres països 16% victimació infantil 48% consum alcohol i/o drogues (alcohol i cocaïna) Condemna mitjana 11 mesos (DE= 8 mesos) Víctima 88% parella i 4% ex parella 5% ús armes 15% tràmits separació 11

Perfil comunitari front penitenciari Edat mitjana 40 anys (DE= 10 anys) 56% Espanya, 34% Sud Amèrica i 10% altres països 16% victimació infantil 48% consum alcohol i/o drogues (alcohol i cocaïna) Condemna mitjana 11 mesos (DE= 8 mesos) Víctima 88% parella i 4% ex parella 5% ús armes 15% tràmits separació Edat mitjana 40 anys (DE= 10 anys) 83% Espanya, 17% altres països (Marroc) 33% victimació infantil 73% consum alcohol i/o drogues (alcohol, cocaïna i heroïna) Condemna mitjana 5 anys (DE= 5 anys) Víctima 63% parella i 17% ex parella 34% ús armes 46% tràmits separació 12

Resultats dels programes formatius

Resultats del curs: canvis en els infractors Distorsions cognitives envers la dona Distorsions cognitives envers l’ús de la violència Distorsions cognitives sobre les relacions interpersonals Conflictes en la relació de parella Satisfacció en la relació de parella Impulsivitat Ira i hostilitat Empatia Habilitats interpersonals Motivació pel canvi i processos de canvi i resistència Desitjabilitat social Alcoholisme 14

Reincidència

Resultats del curs: taxa de reincidència policial: 8,8% (només 1 subjecte ha ingressat a presó per un nou delicte) 16

Delicte comès en la reincidència 17

Perfil del reincident Nova denúncia: 4 mesos post intervenció Víctima: ex parella 60%; parella 13% i 27% desconeguts  reincidència no viol. gènere Gravetat reincidència: mitja-alta (escala ad hoc) No armes en general No consum drogues 2 casos reincidència múltiple Gravetat alta en delictes no violència gènere (robatoris) perfil antisocial (no exclusiu violència contra parella) Gravetat mitja en delictes viol. gènere (Trencament OA)

Entrevistes de seguiment

Entrevista de seguiment S’obté un 33,5% de respostes telefòniques Dels que contesten: 93% satisfets amb l’atenció rebuda al programa formatiu 26% dels que reconeixien consum de drogues (principalment alcohol i/o cocaïna) han observat una millora en la seva problemàtica 64,6% diuen que tenen menors conflictes de parella 35% té nova parella 13% conviu amb parella que el va denunciar 58% assumeix la seva responsabilitat en els fets delictius (24% com a únic responsable i un 34% considerant que ho eren ambdós membres de la parella) 38% encara ara responsabilitza únicament la seva ex parella

Conclusions El perfil de l’infractor a qui s’apliquen els programes formatius és molt diferent al perfil del subjecte que va a la presó per violència de gènere: No hi ha trajectòria delinqüencial anterior La gravetat del delicte és menor No hi ha ús d’armes A part del delicte, és important valorar el perfil de risc del subjecte a l’hora de proposar un programa formatiu Els programes formatius aplicats a Catalunya es mostren útils i eficaços per a la població a la qual van destinada

Conclusions Les actituds, pensaments, habilitats i problemàtica en els quals els agressors mostren més canvis en positiu són els relacionats amb: La resolució de conflictes de parella L’adquisició d’habilitats interpersonals alternatives a l’ús de la violència Aprendre estratègies de control de la ira i l’agressivitat Per contra, les actituds i pensaments sobre els quals els programes no han demostrat tenir incidència han estat: Els relacionats amb les estructures de pensament profundes (com les distorsions cognitives) Els trets de personalitat (com la impulsivitat) Cal valorar la derivació a recursos especialitzats de la xarxa social ordinària per continuar treballant aquests darrers aspectes.