Universitat Autònoma de Barcelona Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals Albert Bonillo Martín Eduardo Doval Diéguez Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut XII Curs de formació continuada: Jornades de Psiquiatra de la Infància i la Joventut Barcelona, Gener de 2007

 Pràctiques Parentals vs. Estils Educatius ④ Resultats 0. Índex  Objectius  Mètode  Pràctiques Parentals vs. Estils Educatius ④ Resultats Problemes de conducta i hiperactivitat Conductes antisocials ⑤ Conclusions i Discusió L’estructura d’aquesta presentació será l’habitual d’un treball científic: delimitarem uns objectius bàsics, continuarem amb el mètode de recollida de les dades, distinguirem entre pràcrtiques parentals i estils educatius. Observarem els principals resultats i intentarem extraure les principals conclusions del treball realitzat

1. Objectius Investigar la relació entre els estils educatius parentals i els problemes de conducta, la hiperactivitat i les conductes antisocials dels nois i noies Estudiar si aquesta relació és modificada per terceres variables Observar si els indicadors de problemes de conducta i hiperactivitat i els indicadors de conductes antisocials, tenen un comportament diferencial o són explicats per les mateixes variables

2. Mètode Mostra i Procediment: 1060 nois/noies d’escoles públiques i concertades de Catalunya, les famílies i professors respectius Mostreig polietàpic estratificat per Localització geogràfica, Hàbitat, Titularitat del Centre i Curs (2º, 4º i 6º Primària) Participació voluntària i anònima Informació recollida: tests autoadministrats i qüestionari heteroadministrat

3. Pràctiques Parentals vs. Estils Educatius Pràctiques Educatives Agrupació de variables correlacionades Anàlisi Factorial Estils Educatius Agrupació de casos “semblants” Entenem com a estil educatiu familiar el conjunt de pautes o pràctiques de criança que utilitzen els pares que s’agrupen de manera habitual conformant un tipus d’educació familiar. L’expressió pràctica d’un estil correspondria a les pràctiques o pautes educatives i de criança. Pel que fa a l’estil educatiu de la família hi ha diferents models que ofereixen classificacions sobre diferents tipologies de pautes de criança. Un dels models més reconeguts ha estat el de Baumrid (1968, 1971) que distingeix tres tipus d’estils educatius parentals en funció del grau de control que exerceixen els pares sobre els seus fills. Quan el compliment de les normes i l’obediència esdevé una fita bàsica pels pares parlaríem d’un estil autoritari. L’estil permissiu es trobaria en l’extrem oposat concedint als fills el màxim d’autonomia. El punt intermig el formarien els pares que utilitzen l’estil autoritzatiu i que per tant intentar controlar la conducta però utilitzant la raó i no la imposició. Aquest model ha tingut diferents reformulacions la majoria en el sentit d’incloure un nou eix al model, que segons els autors s’ha anomenat dimensió d’afecte, de recolzament o d’implicació dels pares. Anàlisi de Clusters

4. Resultats: Estils educatius Puntuacions mitjanes en pràctiques educatives en cada conglomerat 11,90 26,77 44,43 Supervisors i implicats (n=306) 14,68 27,15 38,08 Laisser-faire (n=185) 15,15 21,36 32,66 Poc supervisors i poc implicats (n=137) 11,50 23,50 38,04 Supervisors moderadament implicats (n=298) Escassa Monitorització i Supervisió Estil Educatiu Positiu Implicació Per tal de generar estils educatius amb les dades de la nostra mostra es va realitzar un anàlisis de conglomerats amb les respostes donades pels pares a les variables implicació del pares, estil educatiu positiu i escassa monitorització/supervisió. Les dues primeres escales estan relacionades amb la dimensió que els models anteriors anomenen implicació i afecte. Els ítems fan referència a la col·laboració dels pares en les activitats del fill (jugar, assistència a reunions escolar, activitats extraescolar i de lleure, conversar, fer els deures, xerrar) i a l’ús del reforçament positiu (recompenses, reforç verbal, mostres d’afecte) quan el fill es comporta de manera adequada. L’escala de monitorització i supervisió és a la inversa una escala sobre el grau de control exercit pels pares (establiment i compliment de les normes i monitorizació de la conducta del fill). El primer conglomerat etiquetat com a pares “Supervisors molt implicats” es caracteritza per nivells alts de control i molta implicació i ús del reforç. El segon conglomerat anomenat “Laissez faire” també és constant en models de diferents autors (anomenats per alguns autors com a indulgents), suposa que els pares estan implicats i ofereixen en moltes ocasions reforç a la conducta del fill però establint baixos nivells de supervisió dels comportaments. El tercer conglomerat està format per l’estil dels “Pocs supervisors i poc implicats” caracteritzat per pares molt poc implicats i afectuosos i que tampoc exerceixen mecanismes de control a la conducta del fill. El quart conglomerat és el dels pares “Supervisors moderament implicats” que es caracteritzen per un grau de recolzament i implicació adequats a la vegada que mantenen nivells importants de control. A la Taula 3 es poden veure les puntuacions mitjanes en les tres escales de pràctiques educatives a cada conglomerat.

Distribució de freqüències dels estils educatius 4. Resultats: Estils Educatius Distribució de freqüències dels estils educatius

4. Resultats: problemes de conducta i hiperactivitat (I) La classificació de les pràctiques parentals en estils educatius va mostrar que el estil laissez-faire generava més problemes de conducta i hiperactivitat. El grup de supervisors presentaven menys problemes de conducta i hiperactivitat. El grup de poc implicats i poc supervisor mostrava menys conductes adaptades i prosocials.

4. Resultats : problemes de conducta i hiperactivitat (II) En la variable de problemes de conducta observem que hi ha un efecte tan per classe social com per estil educatiu de manera que en les classes socials altes els estils educatius menys adequats per aquest tipus de problemàtica obtenen valor similars als estils més adients. Per exemple, els laissez-faire i els pocs supervisors i poc implicats de classe alta tenen valors similars en aquesta variables als estil dels mort supervisors i implicats de classe baixa. Aquesta interacció no es tan marcada en la variables conductes antisocials del jove on observem un efecte destacat de l’estil educatiu especialment de l’estil laissez-faire on es presenten un major nombre d’aquest tipus de conductes però aquest efecte és força similar a les diferents classes socials tot i que a les classes mitjanes les puntuacions són més similars.

4. Resultats: conductes antisocials (I) El grup de supervisors implicats presentaven menys menys conductes antisocials que la resta de grups, especialment que els Laisser-Faire. El grup de poc implicats i poc supervisor mostrava menys conductes adaptades i prosocials.

4. Resultats : conductes antisocials (II) Aquesta interacció no es tan marcada en la variables conductes antisocials del jove on observem un efecte destacat de l’estil educatiu especialment de l’estil laissez-faire on es presenten un major nombre d’aquest tipus de conductes però aquest efecte és força similar a les diferents classes socials tot i que a les classes mitjanes les puntuacions són més similars.

5. Conclusions i Discusió (I) En general, la implicació i la supervisió alta actuen com a protectores dels problemes de conducta i hiperactivitat i com a risc de les conductes antisocials. Ara bé, el grup que sistemàticament té valors més alts en ambdós variables són els Laisser-faire (moderament implicats i no supervisors) L’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional es relaciona lineal i negativament amb els problemes de conducta i hiperactivitat: quan major és l’estatus, menor són els problemes Aquesta relació es modifica a l’estatus de nivell Alt en funció de la supervisió: els poc implicats tenen més problemes que els implicats

5. Conclusions i Discusió (II) En el cas de les conductes antisocials, en general s’observa una relació lineal positiva: a major estatus més conductes antisocials Aquesta relació es modifica en l’estatus Baix, que obté valors equiparables a l’estatus Alt

5. Conclusions i Discusió (III) Estils educatius: la “permisivitat” pot estar incidint negativament en la socialització dels nois i de les noies. Incidir en la necessària implicació i supervisió dels pares podria mitigar aquest “efecte” Igualtat: els sectors més desfavorits tenen dificultats afegides per adaptar-se a les demandes socials actuals. Una focalització de recursos públics podria fer disminuir aquesta realitat i, conseqüentment, reduir conductes inadaptades Els problemes de conducta i hiperactivitat i les conductes antisocials tenen un comportament prou diferent com per a justificar el seu estudi com a indicadors diferenciats

Universitat Autònoma de Barcelona Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals Albert Bonillo Martín Eduardo Doval Diéguez Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut XII Curs de formació continuada: Jornades de Psiquiatra de la Infància i la Joventut Barcelona, Gener de 2007