Universitat Autònoma de Barcelona

Presentación del tema: "Universitat Autònoma de Barcelona"— Transcripción de la presentación:

1 Universitat Autònoma de Barcelona
Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les variables sociodemogràfiques i els valors familiars Rafael Torrubia Carmen Pérez Per aquesta presentació, ens centrarem en alguns dels resultats obtinguts en la recerca introduïda pels companys en la presentació anterior, però en aquests cas en centrarem en els problemes de conducta del infants relacionats amb diferents variables sociodemogràfiques i amb els valors familiars. Així, concretament, els objectius de la nostra presentació són: Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, UAB Internet Interdisciplinary Institute, IN3, UOC XII Curs de formació continuada: Jornades de Psiquiatra de la Infància i la Joventut Barcelona, Gener de 2007

2 Objectius Analitzar la relació entre els problemes de conducta i hiperactivitat dels infants i diferents variables sociodemogràfiques: Sexe de l’infant Curs de l’infant (2n, 4t i 6è) Tipus de família (nuclear, extensa, reconstituïda, monoparental) Situació laboral dels pares Analitzar la relació entre els estils educatius parentals i diferents variables sociodemogràfiques: Analitzar la relació entre els valors familiars i els problemes de conducta i conductes antisocials Analitzar la relació entre els valors familiars i els estils educatius i l’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional familiar.

3 Relació entre problemes de conducta i conductes antisocials segons el sexe
En aquesta gràfica podem observar que, atenent al sexe de l’infant, en els nois s’observen més problemes de conducta i més conductes antisocials que en les noies amb una diferència prou considerable.

4 Relació entre problemes de conducta i curs de l’infant
Atenent al curs de l’infant, podem veure com a mesura que va augment el curs i, per tant, l’edat del menor, cada cop s’observen més problemes de conducta. Fins al punt que ja a 6è curs són més de la meitat del nois i noies el que presenten algun tipus de problemes de conducta.

5 Relació entre problemes de conducta/hiperactivirat i Conductes antisocials segons la tipologia familiar Si considerem els problemes de conducta segons les diferents tipologies de família, podem observar que les famílies reconstituïdes, és a dir, aquelles que aporten fills de relacions anteriors, són les que presenten més problemes de conducta i hiperactivitat en els fills. En el cas de les famílies monoparentals, tot i que en l’anàlisi estadística el valor no és significatiu, s’observa una tendència també a una presència major d’infants amb problemes de conducta. Pel que fa a les conductes antisocials, són en les famílies monoparentals on es detecten més conductes antisocials en els fills i filles, seguides per les famílies monoparentals. Per tant, són en les famílies nuclears (és a dir, en les famílies tradicionals), i en els famílies extenses (on hi conviuen més membres familiars a part dels pares i els fills) on hi ha un risc menor a que els fills presentin problemes de conducta i conductes antisocials.

6 Relació entre problemes de conducta/hiperactivitat i Conductes antisocials segons la situació laboral del pares Si relacionem els problemes de conducta i hiperactivitat i les conductes antisocials amb la situació laboral del pares, podem afirmar que són en les famílies monoparentals on es detecten més problemes de conducta i conductes antisocials, probablement con efecte de la impossibilitat d’una major supervisió dels fills a càrrec del pare o de la mare. De totes maneres, també hem de tenir present, tal i com s’ha afirmat ala presentació anterior, que la majoria de les famílies monoparentals són famílies amb un estatus socioeconòmic, educatiu i ocupació baix, i que són aquestes famílies les que presenten més problemes de conducta. Per tant, és difícil esbrinar si l’efecte de la presència d’una major nombre d’infant amb problemes de conducta i conductes antisocials és una causa directa del tipus de famílies o de l’estatus familiar.

7 Relació entre els estils educatius i el sexe de l’infant
Pel que fa als estils educatius en funció del sexe, podem observar a la gràfica que els pares són més supervisors i s’impliquen més en l’educació dels seus fills, que de les seves filles, amb les quals són més permissius. Probablement, aquest fet pot estar relacionat amb el que hem afirmat abans, què s’observen més problemes de conducta en els nois que en les noies i, per tant, els pares tendeixen a ser més vigilants amb els seus fills varons.

8 Relació entre els estils educatius parentals i el curs de l’infant
Si tenim present el curs, els pares són més supervisors i s’impliquen més en l’educació del seus fills quan aquests són més petits. Per contra, a mesura que va augmentant l’edat dels fills, l’estil educatiu dels pares és cada vegada menys supervisor i s’impliquen menys en la seva educació. Aquest fet d’una menor supervisió i implicació a mesura que augmenta l’edat de l’infant por estar relacionada amb els majors problemes de conducta detectats segons augmenta l’edat dels nois i noies.

9 Els valors considerats en el nostre estudi han estat:
Liberalisme individual Incivisme Qualificació professional Avantatgisme Conservadorisme social Amics i temps lliure Presentisme Pel que fa als valors familiars, segons l’anàlisi estadística realitzada, no hi ha una relació directa entre els valors i els problemes de conducta. De fet, no podem dir que unes famílies amb uns valors determinats tinguis fills i filles amb més problemes de conducta que altres famílies amb altres valors. Per tant, la nostra anàlisi en aquest punt se centrarà, en primer lloc, en explicar els factors que conformen aquests set valors familiars que hem definit a través d’una anàlisi de Components Principals amb rotació Varimax, seleccionant els factors amb valors propis iguals o superiors a 1. I, en segon lloc, relacionarem aquests set tipus de valors familiars amb els diferents estils educatius familiars i amb l’estatus familiar. Aquests set tipus de valors familiars els hem obtingut, a través de dos preguntes del qüestionari passat als pares de les famílies objecte d’estudi on se’ls preguntava per la importància que tenen en la seva vida diferents aspectes com la família, els amics i coneguts, els temps lliure i d’oci, la política, el treball, la religió, el serveis als altres, els estudis i la formació, la vida sexual, el guanyar diners, viure al dia, l’atractiu físic, la qualitat professional o la vida moral i digna. La segona pregunta que se’l feina als pares era fins a quin punt era admissibles un llistat de comportaments.

10 Resultats: Anàlisi Factorial
eutanàsia avortament religió (-) legal marihuana Liberalisme individual danyar mobiliari urbà llençar papers a terra robar a grans magatzems amagar informació feina fumar llocs prohibits Incivisme treball qualitat prof. estudis vida moral i digna Qualificació prof. dades falses per entrar escola copiar examen saltar-se semàfor vermell Avantatgisme A través dels resultats d’aquestes dues preguntes hem pogut establir una tipologia de set valors familiars on el primer, el que hem anomenat liberalisme individual, el formen famílies on són especialment permissives amb l’aplicació de l’eutanàsia a tothom que no demani, de poder avortar sense cap restricció i de legalitzar la marihuana. Per contra, són famílies on la política té una importància molt petita en la seva vida. Pel que fa al segon valor, l’incivisme, són famílies que serien especialment tolerants amb comportaments com danyar el mobiliari urbà, llençar papers a terra, robar articles en uns gran magatzems o supermecats, amagar informació a un company de feina per tal d’aconseguir un lloc de treball millor i fumar en lloc on està prohibit. La tercera tipologia de valors, la qualificació professional, són famílies que donen molta importància al treball, als estudis, a la qualificació professional i a la vida moral i digna. El quart tipus de valor, l’avantatgisme, l’hem reservat per aquelles famílies que serien més tolerants amb comportaments com donar una dada falsa per aconseguir que el seu fill o filla sigui admès en una escola, copiar per aprovar un examen o saltar-se un semàfor en vermell.

11 Resultats: Anàlisi Factorial
.amics temps lliure família Amics i temps lliure atractiu físic viure al dia Presentisme pena de mort política (-) afavorir autòctons per sobre immigrants Conservado-risme social El cinquè tipus de valor, el conservadurisme social, el formen famílies que esterien més a favor d’aplicar la pena de mort a persones amb delictes molt greus i en afavorir els autòctons per sobre dels immigrants quan hi ha pocs llocs de treball. Per contra, són famílies on la política té una importància menor en el seva vida. El sisè tipus de valor, serien famílies que donen especial importància a la relació amb els amics, la família, i la disposició de temps lliure i d’oci. Per últim, el setè tipus de valor, les famílies presentistes, serien aquelles que donen molt importància a l’atractiu físic i a viure al dia.

12 Relació entre valors familiars i Problemes de conducta / hiperactivitat
* Un cop hem vist de quins factors s’obtenen aquest set tipus de valors familiars, veurem quina relació hi ha entre aquests valors i els problemes de conducta i hiperactivitat. Així, en aquesta gràfica es pot observar que són les famílies on prima el valor del conservadurisme social on es detecten més problemes de conducta en els seus fills. Per a la resta de valors, s’observen unes tendències però no ens aturarem perquè no són significatius estadísticament parlant.

13 * Relació entre valors familiars i Conductes antisocials
Pel que fa a la relació entre els valors familiars i les conductes antisocials dels seus fills, observem a la gràfica com són les famílies on primen els valors avantatgistes, és a dir, aquelles famílies que consideren més tolerable donar dades falses perquè els seus fills entrin en una escola determinada o copiar en un examen per aprovar, on hi hauria més infants que presentessin conductes antisocials.

14 Relació entre els valors familiars i els estils educatius parentals
Si tenim present els estils educatius i els creuem amb els valors, podem observar que els valors propis del que hem anomenat conservadorisme social i relacions amb els amics i temps lliure són més propis de les famílies amb pares supervisors i molt implicats en l’educació dels seus fills. Per contra, valors com l’avantatgisme, són propis de pares poc supervisors i poc implicats.

15 Relació entre valors familliars i l’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional familiar
Finalment, si considerem els set tipus de valors familiars i els relacionem amb l’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional familiar, podem observar que les famílies amb un estatus baix són més conservadores, tal i com l’hem definit nosaltres, i valorem més els aspectes relacionats amb la qualificació professional. Per contra són les famílies amb un estatus alt o mig-alt les que són més liberals a l’hora de tolerar certs comportaments, però també són més avantatgistes.

16 Conclusions Relació entre els problemes de conducta i variables sociodemogràfiques: Sexe: Els nois presenten més problemes de conducta i més conductes antisocials que les noies. Curs: A mesura que augmenta l’edat s’observen més problemes de conducta. Tipologia familiar: les famílies nuclears i extenses tenen fills amb menys problemes de conducta. Situació laboral dels pares: Les famílies on el pare i la mare tenen un treball remunerat tenen fills amb menys problemes de conducta i conductes antisocials. Relació entre els estils educatius familiars i variables sociodemogràfiques: Sexe: Les famílies són més supervisores i s’impliquen més en l’educació dels seus fills nois que en la de les noies. Curs: Decreix la implicació i la supervisió per part dels pares a mesura que augmenta l’edat dels seus fills.

17 Conclusions Relació entre els valors familiars i els problemes de conducta: S’observen més problemes de conducta en els infants de famílies on primen els valors de conservadorisme social. Relació entre els valors i les conductes antisocials: S’observen més conductes antisocials en els fills de famílies avantatgistes. Relació entre els valors i els estils educatius: Les famílies més supervisores són les famílies amb valors conservadors i les menys supervisores amb valors avantatgistes. Relació entre els valors i l’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional familiar: Les famílies amb un estatus baix primen més dels valors dels conservadorisme social i la qualificació professional, mentre que les famílies amb un estatus alt i o mig-alt són més liberalistes i avantatgistes.