HISTÒRIA DE L’AVIACIÓ.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
RESUM.
Advertisements

Diferència de tamany: Tamany petit = Més lluny. Més a prop = Més gran. COMPOSAR AMB PROFUNDITAT significa jugar amb el les diferencies de tamany i la perspectiva.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Matemàtiques Geometria.
Què és un terratrèmol? Un terratrèmol és la manera natural que té la Terra d’alliberar tensions acumulades a la litosfera com a conseqüència dels moviments.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Superfícies.
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 10: Dinàmica.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
LA GRAVETAT SOTA SOSPITA
MÚLTIPLES I DIVISORS.
Cinemàtica II: ESTUDI DELS MOVIMENTS.
EL LLENGUATGE MUSICAL.
Els virus.
Reaccions químiques.
INSTITUT RONDA 1 ESO-Lleida
Variables qualitatives
FUNCIONS ELEMENTALS.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Principis bàsics dels sistemes de transmissió en vehicles
Introducció de TEDIs (COACs) Versió 4.0
6è de Primària Escola El Cim
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Construeix la gràfica de valors
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
Creació d’un mapa personalitzat
ELS NOMBRES ENTERS.
Calcular: a) el vector velocitat i el mòdul en funció de “t”;
Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic
Bens Giffen.
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
Funcionament See Thecnical.
Les cadires i les butaques
Una forma fàcil d'obtenir algunes fórmules
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
LA LLUNA Mateo , Alejandro , Lluís , Alberto, Son els creadors, esperem que us agradi.
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
2. L’idealisme absolut de Hegel
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Gèneres Musicals.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
APRENDRE A NEDAR: FAMILIARITZACIÓ
(posició d’equilibri)
Experiència de Magdeburg
Ara resoldrem alguns problemes amb balances.
L’electricitat i el circuit elèctric
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Catedral de Barcelona Aquesta construcció és religiosa .
Estudi dels efectes dels dispositius hipersustentadors en el comportament de la capa límit. Gonzalo Mena.
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
LES MÀQUINES.
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

HISTÒRIA DE L’AVIACIÓ

GUIÓ DE TREBALL: Introducció. Com vola un avió. Perfil aerdinàmic. Parts d’un avió. Forces que actuen en un aeronau. Control i estabilitat en els avions. - Els comandaments primaris i el control de vol. - Tipus d’estabilitat. - Exemples d’estabilitat. - Estabilitat longitudinal, el centre de gravetat i el centre de pressions. Comparativa de preus entre diferents companyies de baix cost.

COM VOLA UN AVIÓ: Els avions volen en aconseguir guanyar la batalla a la llei de la gravitació universal, amb una altra llei física coneguda com el Teorema de Bernouilli. L’explicació més senzilla per poder entendre les raons per les quals volen els avions, se centra en la forma aerodinàmica de les ales.

PERFIL AERODINÀMIC: Les ales consten de dues parts: l’extradós i l’intradós. En avançar a través de l’aire i degut a la seva forma, les partícules que circulen per l’extradós acceleren, disminuint la seva pressió.

PARTS D’UN AVIÓ:

FORCES QUE ACTUEN EN UN AERONAU:

CONTROL I ESTABILITAT EN ELS AVIONS: Centre de Gravetat: és un punt imaginari, de forma que si fos possible penjar l’avió per ell, romandria perfectament en equilibri. A partir del centre de gravetat, actuen els tres eixos de gir:

EIX LONGITUDINAL: És la línia imaginaria que uneix el morro de l’avió amb la cua. El moviment al voltant d’aquest eix s’anomena guerxesa. AMUNT AVALL

EIX LATERAL: És la línia imaginaria que uneix les puntes de les ales. El moviment al voltant d’aquest eix s’anomena caboteig.

EIX VERTICAL: És la línia imaginaria que és perpendicular al pla descrit pels dos eixos: longitudinal i de profunditat, passant pel centre de gravetat. El moviment al voltant d’aquest eix s’anomena guinyada. ESQUERRA DRETA

ELS COMANDAMENTS PRIMARIS I EL CONTROL DE VOL: Són les superfícies aerodinàmiques destinades a provocar d’una forma controlada, desplaçaments de l’avió sobre els tres eixos de referència. Que són: Alerons: moviment de guerxesa. Timons de profunditat: moviment de caboteig. Timó de direcció: moviment de guinyada.

ALERONS: La funció dels alerons és provocar uns desplaçaments sobre l’eix longitudinal mitjançant la descompensació aerodinàmica entre les ales. SUSTENTACIÓ SIMÈTRICA SUSTENTACIÓ ASIMÈTRICA

ALERONS: La filosofia és provocar una diferència de sustentació entre les ales, creant unes forces que produeixin el gir; provocant un desplaçament del morro cap al costat de l’ala més baixa. Produeixen el moviment de guerxesa, utilitzant el volant o palanca de comandament amb moviment lateral, esquerra o dreta.

EL TIMÓ DE PROFUNDITAT: En el vol recte, estan alineats amb l’estabilitzador, Degut a la seva forma aerodinàmica simètrica, produeixen una sustentació molt petita o quasi nul·la. La filosofia de treball, és provocar un desequilibri aerodinàmic entre la sustentació de l’ala i la del timó en la seva posició normal. Produeixen el moviment de picat o encabritat; utilitzant el volant o palanca de comandament amb desplaçaments de davant a darrere. PICAT ENCABRITAT

TIMÓ DE DIRECCIÓ Està basat en provocar un desequilibri aerodinàmic de l’eix vertical de l’avió. Produiex el moviment de guinyada utilitzant els pedals de direcció.

TIPUS D’ESTABILITAT: Estable: si separat de la seva posició d’equilibri, tendeix inicialment a recuperar-la. Inestable: si separat de la seva posició d’equilibri, tendeix a allunyar-se d’ella cada vegada més. Neutre: si separat de la seva posició d’equlibri, es manté en la nova posició. INESTABLE ESTABLE NEUTRE

EXEMPLES D’ESTABILITAT: ESTABLE INESTABLE QUICKSILVER MX LII HARRIER AV-8B NEUTRE SUKHOI MX 62k

ESTABILITAT LONGITUDINAL: Si el centre de gravetat i el centre de pressions estan exactament en el mateix pla, l’avió té una estabilitat longitudinal neutra. El pes de l’avió està compensat exactament per la sustentació, tenint les dues forces el mateix punt d’aplicació. FORÇA AERODINÀMICA FORÇA DE GRAVETAT

ESTABILITAT LONGITUDINAL: Si el centre de gravetat (c.g.) estigués darrere el centre aerodinàmic (c.a.), l’avió tindria un moment d’encabritat. Si el centre de gravetat estigués davant del centre aerodinàmic de l’avió, tindria un moment de picat. Aquest é el cas de la majoria dels avions convencionals. C.A. C.G.

COMPARATIVA DE PREUS ENTRE DIFERENTS COMPANYIES: Hem entrat a la pàgina web de cada una de les companyies i hem introduït les dades que necessitavem. Hem observat el quadre de preus que ens adjuntaven i hem buscat el dia escollit, ja que en molts casos oferien vols del dia abans o el dia després a l’escollit. Un cop hem trobat el dia, hem anotat el preu del vol al lloc adequat de la taula. En buscar els preus de les companyies Ryanair i Spanair ens hem trobat en alguns problemes. Un dels quals ha estat en que aquestes dues companyies hi ha molts vols en els que no operen. Finalment, vem construir el quadre final on s’hi pot observar les diferents destinacions amb cada un dels preus de les companyies.

COMPARATIVA DE PREUS (8 de gener de 2009 només anada) VUELING CLICKAIR RYANAIR SPANAIR   DESTINACIONS Des de 50€ Des de 35€ No hi ha vols Des de 53€ Madrid-Barcelona Des de 230€ Barcelona-París Des de 110€ Des de 55€ Barcelona-Venècia Des de 190€ Des de 100€ Des de 118€ Sevilla-Tenerife Des de 46€ Des de 40€ Des de 74€ Des de 345€ Madrid-Lisboa Des de 37€ Roma-Barcelona Des de 48€ Brussel·les-Bcn