CONSELL DEL TREBALL, ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA Jornada Dibuixar el futur per a gestionar el present Barcelona, 16 de setembre de 2009 ENERGIA: SEGURETAT, EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT Ramon Folch

L’onatge no canvia el nivell del mar; la marea, sí.

Consideracions introductòries 1 Consideracions introductòries

FONTS I FORMATS ENERGÈTICS Energia alliberada per reacció combustiva Extracció de dipòsits no renovables (fòssils) d’energies del carboni Carbó Petroli Gas natural Explotació extractiva de fonts d’energies del carboni Biomassa Fracció energètica dels residus Energia alliberada per reacció combustiva Energia generada per reacció nuclear Nuclear de fissió Nuclear de fusió Energia generada per reacció nuclear Energia capturada Energia capturada Captació d’energies lliures i renovables d’origen solar Eòlica Termosolar Fotovoltaica Transformació cinètica d’energies potencials renovables Hidroèlectrica Mareomotriu i onatge Captació d’energies lliures i renovables d’origen geonuclear Geotèrmica

EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ENERGÈTIC GLOBAL Consum mundial d’energia primària (1900-2002) Font: Energy Information Administration, EIA 2002

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM MUNDIAL D’ENERGIA PRIMÀRIA Font: Energy Information Administration, EIA 2002, i estimació pròpia

POTENCIAL DE LES ENERGIES RENOVABLES Consum mundial d’energia primària provinent de fonts renovables Font: estimació pròpia a partir de la bibliografia consultada

ESCENARI DE CRISI ENERGÈTICA Zènit d’extracció o Peak Oil: corba de Hubbert: moment que la demanda del petroli supera la capacitat d’extracció. Conseqüències socioeconòmiques: ex: pujada preu petroli 60% entre agost 2003 i agost 2004 ha suposat cost 5.300 MEu a l’economia espanyola. Crisi real de preus tindria efectes molt més grans. Tots els sectors econòmics en resultarien afectats, atesa la gran dependència del sector transport –un sector transversal. Composició sectors Catalunya (logística, turisme, serveis) la fa extremament susceptible a una crisi. Conseqüències ambientals: utilització de petrolis no convencionals (elevat contingut de sofre, petrolis pesants) i d’altres combustibles fòssils: gas natural, carbó, sorres i pissarres bituminoses, hidrats de gas... Reconfiguració del sistema energètic: reserva del petroli per a usos no energètics, cerca d’alternatives, inversions importants en la cerca de nous jaciments de petroli i de nous combustibles fòssils. Idea força: hi ha moltes alternatives energètiques fòssils al petroli. Estratègies de prevenció: diversificació, promoció renovables, grau d’impostos actuals sobre el consum, capacitat d’innovació, etc. Una crisi important pot arribar abans de 2030. TCM: trillon cubic meters: bilions de metres cúbics. Diferents crisis plausibles D’abastament De preus Conseqüències socioeconòmiques i ambientals

La seguretat en l’abastament 2 La seguretat en l’abastament

ENERGIA PRIMÀRIA A CATALUNYA Consum anual (2007): 24 Mtep

ENERGIA PRIMÀRIA A CATALUNYA Consum anual (2007): 24 Mtep

CONSUM DE GAS NATURAL A ESPANYA

PROCEDÈNCIA DEL GAS NATURAL

SISTEMA EUROPEU DE GASODUCTES

SISTEMA IBÈRIC DE GASODUCTES Reserves per a 15-20 dies (2009)

DIPÒSITS SUBTERRANIS DE GAS 1 bcm Consum anual Espanya: 31 bcm Consum anual Catalunya: 5 bcm

CAPACITAT D’ENTRADA (HISTÒRICA) DE GAS AL SISTEMA ESPANYOL

CAPACITAT D’ENTRADA (PREVISTA) DE GAS AL SISTEMA ESPANYOL Consum: 23,7 bcm (2003), 31 bcm (2008), 44 bcm (2011)

LÍMITS FÍSICS I AMBIENTALS DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA Mapa de recursos eòlics Considerant la potencialitat eòlica i la protecció dels valors naturals a Catalunya: - només un 19,2% del territori català és susceptible de ser aprofitat eòlicament; un 5,7% més del territori es pot aprofitar de manera condicionada. Velocitat mitjana anual del vent a 80 m d’altitud Mapa de compatibilitat de l’energia eòlica Zona incompatible Zona condicionada Font: Servei Meteorològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge

3 La gestió de la demanda

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 E1: Escenari base (tot com abans PECAT, 133$/barril a 2030) E2: Escenari base ‘voluntarista’ (tot com actual PECAT, 133$/barril a 2030) E3: Escenari d’adaptació tardana (tot com actual PECAT, 250$/barril a 2030) E4: Escenari anticipatiu (PECAT revisat, disminució IE, baixa emissió carboni, 250$/barril a 2030) E5: escenari crític ‘reactiu’ (peak-oil al 2015, 450$/barril al 2030) E6: Escenari crític ‘canvi d’era’ (peak-oil al 2015, desabastament i conflictes,450$/barril al 2030)

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 E1: Escenari base (tot com abans PECAT, 133$/barril a 2030) E2: Escenari base ‘voluntarista’ (tot com actual PECAT, 133$/barril a 2030) E3: Escenari d’adaptació tardana (tot com actual PECAT, 250$/barril a 2030) E4: Escenari anticipatiu (PECAT revisat, disminució IE, baixa emissió carboni, 250$/barril a 2030) E5: escenari crític ‘reactiu’ (peak-oil al 2015, 450$/barril al 2030) E6: Escenari crític ‘canvi d’era’ (peak-oil al 2015, desabastament i conflictes,450$/barril al 2030)

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 E1: Escenari base (tot com abans PECAT, 133$/barril a 2030) E2: Escenari base ‘voluntarista’ (tot com actual PECAT, 133$/barril a 2030) E3: Escenari d’adaptació tardana (tot com actual PECAT, 250$/barril a 2030) E4: Escenari anticipatiu (PECAT revisat, disminució IE, baixa emissió carboni, 250$/barril a 2030) E5: escenari crític ‘reactiu’ (peak-oil al 2015, 450$/barril al 2030) E6: Escenari crític ‘canvi d’era’ (peak-oil al 2015, desabastament i conflictes,450$/barril al 2030)

Projecte LIMA

sistema baix en carboni 4 La transició cap a un sistema baix en carboni

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 E1: Escenari base (tot com abans PECAT, 133$/barril a 2030) E2: Escenari base ‘voluntarista’ (tot com actual PECAT, 133$/barril a 2030) E3: Escenari d’adaptació tardana (tot com actual PECAT, 250$/barril a 2030) E4: Escenari anticipatiu (PECAT revisat, disminució IE, baixa emissió carboni, 250$/barril a 2030) E5: escenari crític ‘reactiu’ (peak-oil al 2015, 450$/barril al 2030) E6: Escenari crític ‘canvi d’era’ (peak-oil al 2015, desabastament i conflictes,450$/barril al 2030)

La dimensió estratègica de la política energètica 5 La dimensió estratègica de la política energètica

VISIÓ SOSTENIBILISTA DEL SISTEMA ENERGÈTIC La Xina, primer país mundial en reserves de carbó.

www.erf.cat www.sostenible.cat