LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.

Presentación del tema: "LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic."— Transcripción de la presentación:

1 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899-1931) El marc econòmic.
1.- La població Entre importants transformacions: modernització = evolució similar a Europa. ’6 milions ’6 milions. Creixement més important a Catalunya, País Basc, Madrid, País Valencià i Galícia. Creixement petit o negatiu províncies interior. Densitat era de les més baixes d’Europa: 36’8 (1900) i 46’7 (1930). Província de Barcelona la més densament poblada: 232’9 hab/km².

2 El marc econòmic: la població
Característiques evolució població espanyola primer terç del segle XX: 1) Caiguda taxa natalitat de 33’8‰ a 28’2‰. 2) Disminució taxa mortalitat de 28’8‰ a 16’8‰. 3) Persistència migracions exteriors a Algèria i França i Hispanoamèrica. 4) Augment de les migracions interiors a les principals ciutats. 5) Canvi en l’estructura ocupacional.

3 2.- Els sectors econòmics
El marc econòmic 2.- Els sectors econòmics Espanya continua essencialment agrícola. Després crisi 98 recuperació per repatriació capitals colonials, inversió estrangera i aranzel 1906. Agricultura moderat creixement: Superfície agrícola augmenta 23% augment producció. Creixement productivitat. Cultius: cereal, vinya i olivera + arbres fruiters i tubercles.

4 El marc econòmic: els sectors econòmics
Activitat industrial desigual: 1) retrocés activitat minera (excepte hulla). 2) es mantenen indústries béns de consum. 3) augment indústries producció elèctrica i béns d’equipament. 4) siderúrgia continua en mans basques. 5) expansió ciment i química. 6) diversificació industrial a Catalunya: sectors químic, elèctric, cimenter i automobilístic.

5 3.- L’impacte econòmic de la Guerra Mundial.
El marc econòmic 3.- L’impacte econòmic de la Guerra Mundial. Fenomen més destacat del període fou el benefici econòmic de la neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra Mundial: 1) Increment exportacions. 2) Davallada importacions. 3) Substitució importacions per producció pròpia. 4) Beneficis generats desenvolupament sistema financer.