Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, 11-12-2010 Materials a càrrec.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Advertisements

BATXILLERAT 34R/1I/1P-212. EL BATXILLERAT LOE EL BATXILLERAT ÉS UNA ETAPA FORMATIVA Durada: 2 ANYS Titulació: BATXILLER SORTIDES: a)Estudis universitaris.
¿Para qué (nos) sirven las encuestas docentes? Miguel Valero.
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
© Universitat de Girona LA GESTIÓ DE LA QUALITAT A LES EMPRESES DE CATALUNYA Resultats d’un estudi empíric Juny 2002 Univers d’aproximadament 4500 certificats.
Avaluació de l’educació secundària obligatòria QUART D’ESO.
Tallers d’intercanvi d’experiències
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
Proves de 2on d'ESO: Les matemàtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon domini en la interpretació de gràfics es dóna un domini menor.
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
INS ELS TRES TURONS CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ GESTIÓ ADMINISTRATIVA.
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
Currículums competencials per a l’ensenyament obligatori
Interpretació estadística dels indicadors de centre
TIPOLOGIA D’INDICADORS
GESTIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008.
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Eavaluado PROPOSTA D’ADAPTACIÓ DEL GAME PERFORMANCE ASSESSMENT INSTRUMENT (GPAI) PER AVALUAR LA IMPLICACIÓ I LA COOPERACIÓ EN ELS JOCS DE COL·LABORACIÓ-OPOSICIÓ.
L’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
UNITAT DIDÀCTICA. UNITAT DIDÀCTICA Quadre: Unitat didàctica número... Títol Centre Trimestre 1r, 2n, 3r Curs acadèmic Grup Matèria Sessions.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
Dades de l’inici del curs Dossier de Premsa
L’atenció a la diversitat i la LOE (l’escola inclusiva)
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
LES CACERES DEL TRESOR I LES WEBQUEST, MODELS DE RECURS COMPETENCIAL
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
APRENENTATGE MULTINIVELL
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Eines per avaluar centres educatius
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Àrea d’Afers Acadèmics
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA I ESPANYA
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Tutora: Eloisa Lorente
Seminari d’Educació Especial
La formació professional, una opció de futur i amb futur
“EL PALIC, un model per a les illes”
PRESENTACIÓ de MATARÓ RÀDIO
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
“M’ORGANITZO LES COLÒNIES” (al CdA del Delta de l’Ebre)
Decrets pels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria Ponent: Joaquim Costa Inspector.
Formació per als equips directius d’educació secundària
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Caixes de descobriment
El currículum a l’educació primària
AVALUACIONS Base normativa.
QUÈ ÉS LA LOMCE? LOMCE, és una llei que ha estat elaborada per persones alienes al món de l’educació, sense el consens o aprovació dels experts en la matèria.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec de M. Àngels González Estremad - M. Àngels González Estremad

Les Competències bàsiques Els Decret 142 i 143/2007, de 26 de juny, defineix a l’annex 1 les següents competències bàsiques: Competències transversals: Competències comunicatives – Competència en comunicació lingüística i audiovisual – Competència artística i cultural. Competències metodològiques – Tractament de la informació i competència digital – Competència matemàtica – Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic – Competència per aprendre a aprendre Competències personals – Autonomia i iniciativa personal – Conviure i habitar el món – Social i ciutadana

Experiències prèvies en les proves externes El Departament d’educació va impulsar la realització de proves de competències bàsiques a tots els centres educatius, a partir del curs per als alumnes de 4rt. D’EPRI i del per als de 2n. D’ESO. Més endavant van ampliar-se els nivells educatius afectats fins assolir les roes Cb8, Cb10, Cb12 I Cb14 Les proves, administrades per tots els centres amb els alumnes corresponents, tenien com a referent una mostra significativa d’alumnes que les havien passat per aplicadors externs. De la correcció d’aquesta mostra es desprenien uns promitjos de cada competència, cosa que va permetre que els centres tinguessn un element objectiu de comparació.Cada dos anys es canviaven les proves i, a més dels continguts, se’n modificava l’estructura. La LOE I els Decrets 142 i 143/2007 han recollit aquesta experiència regulant l’aplicació prescriptiva d’una prova d’avaluació diagnòstica a tot l’alumnat que finalitza el 4t curs de primària i el 2n.d’ESO, en la línia de les proves de competències bàsiques.

Les proves de diagnòstic Són proves externes que han de passar el alumnes al final de 4t. de primària i de 2n. d’ESO, segons la regulació prevista a la LOE i dels Decrets 142/2007 i 143/2007. En el cas de Catalunya, s’han passat per primer cop al mes d’octubre de 2009, a l’alumnat de 5è de primària i de 3r. D’ESO. S’han passat proves de llengua catalana i castellana (comprensió i expressió escrites), a càrrec de cada centre, amb les orientacions i criteris de correcció corresponents. Els resultats de la correcció s’han introduït en un aplicatiu informàtic. Cada centre ha tingut accés als seus resultats; però no es disposa encara de resultats globals de Catalunya.

Les proves de 6è d’educació primària A partir de l’any 2009 s’han començat a aplicar a Catalunya proves a tots els alumnes de 6è d’educació primària. Les proves s’organitzen simultàniament i compten amb mesures de confidencialitat i amb aplicadors i correctors externs, la qual cosa garanteix l’objectivitat dels resultats. Cada centre educatiu i cada família dels alumnes té accés als resultats que els afecten.

Les proves externes de competències bàsiques : Aspectes positius que cal potenciar L’anàlisi sistemàtica dels resultats de les proves de competències bàsiques aporta moltes possibilitats: Conèixer la situació real dels seus alumnes respecte d’uns paràmetres validats. Centrar el treball curricular i evitar la dispersió. Conèixer quins són els aspectes satisfactoris i quins són els que han de millorar. Prendre les consegüents decisions curriculars. Compensar i millorar els aspectes menys reeixits per a una determinada promoció d’alumnes. Tenir una visió longitudinal de l’evolució de l’alumnat del centre (diferents alumnes en un mateix nivell, els mateixos alumnes en nivells diferents) Tenir una visió transversal mitjançant la comparació dels resultats del propi centre amb les mitjanes de Catalunya i amb centres de tipologia similar