Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya
Advertisements

Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Josep M. Miró Director de Projectes d’Innovació Social Ajuntament de Barcelona Els ajuntaments com agents d’innovació social.
ELS PROCESSOS DE SELECCIÓ DE PERSONAL
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
LA PREVENCIÓ I LA REDUCCIÓ DE RISCOS EN EL CONSUM DE DROGUES Presentació Cocaonline 2008.
PORTAFOLI O CARPETA DOCENT
I.E.S. MALILLA PROGRAMA INTEGRA
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
REUNIÓ DE PARES I MARES C.P. L’HORTA Catarroja Curs Tutora: Teresa Luz Pitarch.
Página 1 Creade - LHH, Programes d´Outplacement. Página 2 Què és Creade - LHH ? Context Com ho fem Components bàsics Consultoría Visió Global Consultoría.
Tallers d’intercanvi d’experiències
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
UNITAT 4.- Organización del trabajo
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
PRESENTACIÓ CONSORCI BIOPOL’H Comunicació - Consorci Biopol’H.
XARXES SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Joel Martí Departament de Sociologia Univ. Autònoma de Barcelona.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
XARXA D’INICIATIVES D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES
La qualitat, garantia de millora.
Gestor Integrat de Referències
El benchmarking, una eina que contribueix a la millora dels resultats
Connecta Joven Imatges: NECESSITAT SOCIAL APRENENTATGE SERVEI
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Projecte de Diversificació Curricular
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
SERVEI DE SUPORT PRELABORAL a les escoles 1 1.
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
SERVEIS SOCIALS BÀSICS
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Projecte d’Itineraris Formatius
Model d’Acreditació i Qualitat en l’atenció
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
Avançant cap a un model social digne i centrat en la persona
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
TROBADA D’ESPORTS d’octubre de 2016.
JORNADA DE TREBALL L’ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITARIA
Dispositiu Local d’Inserció
Grups interactius a L’Esquitx
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
LA INICIATIVA LEADER +: UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT RURAL
PROJECTE D’IMPLANTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES (SGC)
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
Ateneu de Dades: Laboratoris ciutadans de dades
“El perfil de mestre i professor”
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Projecte d’Itineraris Formatius
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
CLUBS SOCIALS TAULA RODONA: SALUT MENTAL I ACCIÓ SOCIAL
Pla Integral de Salut Mental
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Àrea d’Atenció a les Persones
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Què és el Projecte Educatiu d’Abrera?
Transcripción de la presentación:

Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social Antonio Muñoz i Lluís Ballester Trobada de professionals i entitats de l’àmbit socioeducatiu: Cap a un treball comunitari Santa Maria del Camí, 6 de maig de 2003

El treball comunitari La necessitat d’articulació L’enfocament comunitari –Relacions socials –Recursos socials –Processos socials Què és el treball comunitari? –la revalorització de tots els recursos –la participació

El treball en xarxa Què és el treball en xarxa? –És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica –Implicació personal i col·lectiva dels agents implicats.

Què és una xarxa socioeducativa Les xarxes tenen raó de ser a través de: –a.- l'aprenentatge de com treballar plegats (acceptació de la diferència, treball en equip, articulació, col·laboració, etc.); –b.- l’adaptació a les realitats locals (coneixement de les necessitats i demandes, comprensió de les dinàmiques locals, etc.); i –c.- el treball efectiu (metodologia, manteniment de la motivació i capacitat de plantejar-se projectes realistes i viables).

Tipus de xarxes Les xarxes tenen raó de ser a través de: –a.- les xarxes relacionals personals; –b.- les xarxes de dependència, és a dir, el conjunt de relacions en que s’observa la jerarquia administrativa, les competències, els fluxes de finançament, etc.;i –c.- les xarxes socioeducatives, formades per tots els professionals i organitzacions que treballant conjuntament, desenvolupen una concepció comú que els hi permet definir escenaris de futur, estratègies d’actuació i processos de col·laboració.

Característiques d’una xarxa socioeducativa 1. Xarxa ARTICULADA 2. Xarxa DINÀMICA-FLEXIBLE 3. Xarxa COHERENT –Treball per processos... –Aplicació de projectes consensuats –Complementarietat de les actuacions –Avaluació continuada i compartida 4. Xarxa NO EXCLOENT 5. Xarxa FORMATIVA

Revalorització de tots els recursos 1.- Els centres educatius 2.- Els serveis socials d’atenció primària 3.- Els serveis de salut d’atenció primària 4.- Les policíes locals 5.- El món associatiu 6.- Altres (cultural, laboral, famílies i grups informals, mitjans de comunicació)

Capacitat per al treball en xarxa dels recursos locals 1.- Els recursos tradicionals 2.- Els de participació limitada 3.- Els que participen activament dels programes socials, educatius, culturals, 4.- Els promotors d’iniciatives El paper dels educadors, com a professionals socioeducatius, ha d'esdevenir, en un àmbit obert i compartit, un agent que aporta iniciatives, es transforma en dinamitzador en el medi local en què treballa, col·labora amb propostes noves, etcètera.

El canvi en el treball en xarxa Objectiu central que justifica el treball en xarxa S’ha de poder definir mitjançant escenaris de futur, cap on es dirigeixen els esforços S’han de definir les estratègies d’actuació. Es posa en marxa un procés en el qual coexisteixen moments d'entusiasme i de frustració. Es generen nous escenaris professionals i personals. La construcció de marcs relacionals i professionals nous implica la incorporació i la integració de nous coneixements i tècniques.

El canvi en el treball en xarxa La idea de canvi socioeducatiu orientat a la millora qualitativa de la pràctica socioeducativa i centrat en: els processos socials (relacions en el barri, ocupació del temps lliure, relacions de veinatge, etc.); i els processos d'ensenyança i aprenentatge que tenen lloc en la comunitat, parteix d'una doble consideració: Referida a les condicions reals en les quals es realitza l'activitat socioeducativa Referida als agents socioeducatius: els educadors, els treballadors socials, els professors, els alumnes, etc.

Metodologia del treball en xarxa 1. CONSTRUIR LES BASES DEL TREBALL EN XARXA: Establiment dels acords inicials, anàlisi de necessitats, incorporació de nous recursos i definició de les grans línies d’actuació. 2. FER OPERATIVA LA XARXA CREADA: desenvolupar protocols de treball col·laboratiu, preparar projectes articulats o conjunts. És el nivell intermedi d’articulació de recursos (serveis, entitats, programes, liders, etc.). 3. FER EFICAÇ LA XARXA: dinamització dels espais d’articulació, d’execució i consecució de projectes o actuacions pactades als protocols des d’una perspectiva de complementació.

Metodologia del treball en xarxa

Recull d’experiències 1.- Espacios de mediación social en los distritos de Barcelona 2.- La policía comunitaria y su función mediadora. La experiencia en l’Hospitalet de Llobregat 3.- La mediació intercultural a Mataró