Quina experiència educativa suposa per als nostres alumnes que s’acostumin a situar els fenòmens i els objectes en l’espai i el temps? I als mestres, quins reptes ens planteja? David Vilalta Murillo “grup nou ICE-UAB”

La atmósfera es la forma en que se vive y se experimenta el espacio. Pero también es la forma en que el profesor está presente para los niños i aquella en la que los niños están presentes para sí mismos i para el profesor. (*i para los demás) El clima lo configuran los gestos del cuerpo y el tono de voz. La atmósfera pertenece a todos los aspectos de la existencia humana: a las cosas…, al espacio…, a los acontecimientos…, al tiempo…(…) la atmósfera o clima es la forma en que los seres humanos experimentan el mundo. Max van Manen; “El tono en la enseñanza” * David Vilalta Tecnicista Humanismedesenfocat Mentsensible a les ambivalències

“Es responsabilidad del educador hacer emerger el deseo de aprender. Es el educador quien debe crear situaciones que favorezcan la emergencia de este deseo(…) Estas situaciones serán más favorables si son diversificadas, variadas, estimulantes intelectualmente y activas, es decir, que pondrán al alumno en la posición de actuar y no simplemente en la posición de recibir.” “Muy a menudo la escuela da respuestas sin ayudar a formularse preguntas, da respuestas sin preguntas, mientras que el niño aprende buscando respuestas a las preguntas que se formula.” Philippe Merieu

“El lenguaje está diseñado para hacer algo mucho más interesante que transmitir información con precisión de un cerebro a otro: permite que los recursos mentales de varios individuos se combinen en una inteligencia colectiva i comunicadora que permite a los interesados comprender mejor el mundo e idear maneras prácticas de tratar con él” “El diálogo estimula el pensamiento de una manera que no está al alcance de la experiencia no interactiva.” Neil Mercer; “Palabras i mentes”

“Para hacer que nuestras ideas sean reales para otras personas tenemos que expresarlas con palabras ( o mediante otros tipos de representación simbólica como la notación matemática, diagramas o imágenes)” Neil Mercer; “Palabras i mentes” GUILLEM P: “ Jo he muntat aquesta cosa i ho he posat. Per veure si s’ha mogut he posat la farina per la nit, però casi no s’ha mogut. (...) Vull dir una cosa, la punta del pèndol només ha de fregar, no pot tocar si no es pararà.”

Nuestros primeros encuentros con los instrumentos se producen en un contexto social –como parte de lo que los antropólogos llaman “prácticas culturales” de la vida social- y nuestra comprensión de la naturaleza y la función de esos instrumentos la conforma ese contexto social. (…) no aprendemos a emplear el lenguaje en abstracto: aprendemos a emplearlo uniéndonos a la vida intelectual de unas comunidades –locales o virtuales- concretas. Neil Mercer Gordon Wells; Lev Vygotsky

Pensar ActuarComunicar Construïm explicacions Interpretar-se a un mateix i als altres amb la intenció do col·laborar per comprendre el món Quines pràctiques culturals provoquem que facin els nostres alumnes quan aprenen? Formes d’expresar significat: significat: - llenguatge - llenguatge - Gest - Gest - Dibuix - Dibuix - Fotografia - Fotografia - 3 dimensions - 3 dimensions Parlar, Llegir, Escriure, Dibuixar, Fer maquetes, Debatre, Cercar informació, Experimentar, … Percepció – expectatives – inferències- – generalització – descripció - judici. Grau de compromís amb la realitat: suposar – inferir – concloure suposar – inferir – concloure

Un procés d’explicacions – interpretacions - negociacions -Distinció precisa i categòrica entre la representació i la cosa que està representada. -Lògica versus interpretació. -“Literacitat” versus deduccions científiques -Evidència

Marcel: tot té el temps... Judit: “Tinc la quarta dimensió” Dani: No Unaí: No estic d’acord, tú si que tens la 4D, que si no no haguessis crescut tant. Regina: Si la tenim. Cada any pots crèixer un cm. Alba: Com saps que estàs creixent? Roberto: Sí que ho podem saber, amb un metre, i a la parte també. Si no no passaríem de 5è a 6è. Efrem: per saber si has crescut et mires al mirall. Miquel: Si no tinguessim dimensió del temps tots seriem bebes. Jordi: si no tens temps, tu no et pots moure perquè no hi ha temps per fer res. Guillem: potser no... Max: ?? Joan: si es pot saber com es creix, a mi quan creixo em fan mal els ossos. Marcel: En Total, si no hi hauria Temps, no hi hauria vida. Marc: Quan totes les persones del món estiguin mortes s’aturarà el temps?. La quarta dimensió

El que va suposar incloure Rodin a la nostra línia del temps, amb el menys cost possible

Pràctiques culturals nostres: Definim problemes i esbrinem propostes per discutir: Ens havia de cabre a la classe i havíem de gastar el mínim possible de cartolines

Pràctiques culturals nostres: Utilitzem referents: coses que ja sabem, que hem pràcticat a l’aula,… Exposem les diverses propostes, les observem i en parlem per acabar de definir-ne alguna.

Pràctiques culturals nostres: Utilitzem graelles per organitzar la informació i facilitar la pressa de decisions. Col·laborem en els acords presos.

Pràctiques culturals nostres: Parlem sobre com calculem (per exemple)

Situar en l’espai per prendre decissions

Comprendre noticies i fenòmens geològics

Per explicar-se diferents formats:

Per imaginar, per comprendre un conte

Per escriure textos:

Per acabar de comprendre la diferència entre realitat i representació

Situar objectes reals