Programes Ciutat-Escola: Paràmetres de Qualitat 1 de febrer de 2002

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Advertisements

Centre d'Hàbits Saludables
L’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
Portada. Portada Presentació: VEIEM I ESCOLTEM ALS EXPERTS Feu clic a sota.
Salut mental i prevenció
Toca fusta FENT DECORATS
IES PUIG DE SA FONT “NECESSITATS CENTRE”
Una experiència a sisè de Primària
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Fórmules per a ser feliç
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
APRENENTATGE MULTINIVELL
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
PETITS REPORTERS Títol.
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
GESTIÓ PER PROCESSOS.
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
Quan l’amor fa mal.
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
PREGUEM: Pare, Perdó per les coses que he fet malament,
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
IES CAN PUIG CURS
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Les ciutats Unitat 4.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Grups interactius a L’Esquitx
Imaginem que fa un segle haguéssim hibernat a un cirurgià i a un mestre...
Seminari d’Educació Especial
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
ESCOLTA ESTRUCTURADA A P3 Escola Joan Maragall.Vilanova del Camí.
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Objectiu Educatiu Trienni
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
L’APRENENTATGE COOPERATIU. Una eina pel tractament a la diversitat
“El perfil de mestre i professor”
Com preparar una unitat per a l’avaluació
TECNOLOGIA.
El repte d’incloure Recursos i estratègies
Treball compartit alumnes USEE i grup de cinquè de Primària
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
Coneixements i idees previs
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
INS Pedraforca 1r d’ESO Curs
BONES PRACTIQUES A L’AMPA Activitats Extraescolars
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
PERDONEU-NOS, SENYOR ! Jesús ens descobreix el goig de retrobar l’amistat amb Déu el nostre Pare Amb nosaltres 2-8.
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
Les taules de multiplicar
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
IES CAN PUIG CURS
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
CRAI: definició i estructura
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Assessorament de la Formació en Competències
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Imaginem que fa un segle haguéssim hivernat un cirurgià i un mestre...
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Què és el Projecte Educatiu d’Abrera?
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
Transcripción de la presentación:

Programes Ciutat-Escola: Paràmetres de Qualitat 1 de febrer de 2002

Publicitat

Publicitat Visites: 93 310 16 42

L’administració no sempre dóna exemple L’objectiu de l’EA és obrir els ulls. L’EA s’ha de fer des de la proximitat. L’EA no és un joc (Muntsa Niso, Ajuntament de Badalona)

És lògic que l’escola busqui respostes que no es troben als llibres de text. La ciutat és una escola molt rica (Maria Molins, IMEB)

Des de l’any 2000 tenim un agent ambiental Des de l’any 2000 tenim un agent ambiental. La casa de natura és un referent (Ferran Tornel, Ajuntament de Ripollet)

L’educació en valors és l’eix fonamental de les activitats d’EA de Cal Ganxo. L’entorn ens marca els programes (Carmen Sainz, Ajuntament de Castelldefels)

Portem la gestió dels programes des de l’Ajuntament Portem la gestió dels programes des de l’Ajuntament.. Organitzarem un centre d’informació basat en els residus (Rosa Cifuentes, Ajuntament de Sant Boi )

Els professors d’ESO ens ha demanat que els donem suport, més que oferir-los noves propostes. Mantenim un marc estable de treball (Irma Fabró, Ajuntament d’El Prat)

Nosaltres pensem que...

1. Creieu que són rendibles els esforços que representen les sortides escolars per a l’aprenentatge? Per què? - Si però,…cal fer un treball previ i posterior, de qualitat, etc. S’ha de lligar amb el currículum. - Majoritàriament a favor, perquè és millor una imatge que mil paraules. - Les visites a plantes de tractament perquè trenquen tabús i desconeixences. - S’ha de procurar que no siguin un ´bolet´. Pot ser negativa si es fa una sortida per què sí. - Cal donar informació, motivació i veu al professor - Caldria implicar els pares en les visites - Sí, perquè ajuden a comprendre millor el funcionament del municipi.

2. Fins a quin punt els recursos didàctics que proporcionen les tecnologies de la informació poden substituir les experiències de vida de les sortides? - No poden substituir, però poden complementar - Clarament NO. L’olor no viatja per internet. - La ciutat ha de voler educar, encara que no s’hagi previst en alguns dissenys. Cal pensar en les persones.

- Millor la interdisciplinarietat que la segmentació curricular. 3. A quines àrees curriculars s’acostumen a vincular les sortides? Què sol esperar i valorar l’escola quan s’apunta a una activitat que ofereix una institució? - Millor la interdisciplinarietat que la segmentació curricular. - A les sortides, l’escola espera posar coneixements a l’abast dels alumnes.

- Cal replantejar-se el sistema educatiu? 5. Quins avantatges i inconvenients tenen les sortides i activitats que ofereixen els programes de les institucions respecte a les que organitza l’escola? - Alguns ajuntaments treballen en ofertes integrades, en d’altres no. - Alguns donen exemple, d’altres No. - Cal replantejar-se el sistema educatiu?

6. Quines gratificacions i dificultats troba el professorat en la realització d’una sortida? - Establir una relació especial professor-alumne. - Un descans, no unes vacances - Suport dels especialistes - Coordinació d’horaris, poc recolzament, cost econòmic, massa responsabilitat CIVIL del profe. - Lliguen les demandes amb les necessitats? - Manca de motivació (econòmica)? - L’adaptació al nivell dels alumnes. - Massa alumnes per fer la mateixa visita

8. Els centres educatius haurien de suggerir als seus alumnes que facin visites sols o amb els seus familiars i amics, en horari extraescolar? - És difícil educar la franja 25 - 55 anys perquè paguen hipoteques,… Potser el fill és qui educa. - L’escola hauria d’obrir-se als pares, que ens alguns moments poden fer de professors. - Hi ha enfrontament pares-mestres? Podem buscar espais de confluència. - Es poden buscar espais de contacte intergeneracionals - Cal trobar solucions mixtes.

9. Què valora l’alumnat de manera explícita o implícita a les sortides? - Potser ho hauríem de preguntar als alumnes? - Quines avaluacions fem als alumnes? Tenim dades? - Pensem que la influència real d’una visita d’1’5 hores és molt poca en els alumnes.

Ho tenim clar? 1. Com s’han de fer les inscripcions? 2. S’han de centralitzar les reserves? 3. Com s’han de triar els temes? 4. S’han d’atendre tots els nivells? 5. S’han de diferenciar els programes dels escolars del municipi? 6. Calen els monitors a les activitats, o les han de fer els professors? 7. Existeix una sortida ideal?

Reserveu-vos el 24 F per fer festa

Com a conclusió... 1. Hem de limitar les demandes que fem a l’escola. 2. L’escola hauria de participar en el disseny de la ciutat i dels serveis. 3. Ens queda el dubte de com eduquem la població adulta. 4. El pressupost d’educació ambiental ha de ser superior (com el de l’euro?).