RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES Núria Alart, 2006-07

QUÈ S’ENTÉN PER CONFLICTE? Discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional responsable d’estats d’ansietat i de comportaments compulsius. Núria Alart, 2006-07

Els conflictes poden ser positius, ja que formen part de la nostra vida i poden ser motor de canvi i de creixement personal. Núria Alart, 2006-07

ACTITUDS DAVANT DELS CONFLICTES POSICIÓ EVASIVA: és la que no admet el conflicte, es defuig o es nega per la incapacitat de fer-hi front. És còmoda perquè ens protegeix del sofriment. ACTITUD CULPABILITZANT: és la reacció que busca trobar un culpable, ja sigui un mateix o un altre. REACCIÓ COMPETITIVA: té com a objectiu vèncer l’altre. Núria Alart, 2006-07

ACTITUDS DAVANT DELS CONFLICTES ACTITUD DE TRANSIGÈNCIA: facilitarà la solució del conflicte bé perquè conscientment es considera que és el millor que es pot fer o bé perquè no es dóna cap importància al fet de guanyar o perdre. ACTITUD DE COL·LABORACIÓ PER BUSCAR SOLUCIONS: es dóna des de la posició de confiança en l’altre i en un mateix. Per aconseguir un acord que beneficiï les diferents parts implicades. Núria Alart, 2006-07

FACTORS EN SITUACIONS DE CONFLICTE FACTORS COGNITIUS FACTORS EMOCIONALS FACTORS DE CREATIVITAT FACTORS MORALS. FACTORS DE COMUNICACIÓ Núria Alart, 2006-07

FACTORS EN SITUACIONS DE CONFLICTE FACTORS COGNITIUS El procés mental implicat en qualsevol situació de conflicte depèn d’habilitats cognitives. Ser competent en aquestes habilitats vol dir ser capaç d’analitzar causes, buscar solucions i preveure conseqüències. Ens poden trobar amb processos cognitius inadequats que interfereixen el procés de resolució de conflictes. Com: “A mi sempre en surt tot malament” Núria Alart, 2006-07

FACTORS EMOCIONALS Tota problemàtica ocasiona un ventall de sentiments i emocions que poden comprometre la capacitat d’escoltar i de raonar i poden interferir a l’hora de buscar solucions a un problema. Els infants han de comprendre que els cal estar tranquils emocionalment per pensar i després actuar. Núria Alart, 2006-07

FACTORS DE CREATIVITAT En tota situació conflictiva la inventiva creativa és molt necessària. Les persones amb creativitat tenen més possibilitats de produir idees i pensaments estimables. El pensament creatiu ens ajudarà a triar i prendre iniciatives imaginatives. Núria Alart, 2006-07

FACTORS MORALS Els comportaments que manifestem en situacions de conflicte estan influïts pel propi sistema de creences i de valors. Els valors són un tipus de creences amb les quals jutgem el que està bé i el que està malament. Per solucionar conflictes pel camí del diàleg i el consens cal disposar d’un contingut en valors, com ara: la tolerància, la cooperació i la comprensió. Núria Alart, 2006-07

FACTORS DE COMUNICACIÓ La comunicació es considera que és el factor central i bàsic de la sociabilitat. Una comunicació que no funcioni pot ser la condició prèvia per a molts dels revessos que apareixen en la resolució de conflictes i en la presa de decisions. Núria Alart, 2006-07

OBJECTIUS Augmentar l’estadi de desenvolupament cognitiu per a resoldre problemes. Aprendre a avaluar situacions, conductes i conseqüències. Augmentar l’habilitat de generar solucions alternatives i creatives per als problemes. Aprendre a planificar. Afrontar la frustració de manera positiva i constructiva. Proporcionar una estratègia que pugui ser útil davant d’una àmplia sèrie de situacions. Núria Alart, 2006-07

PROCEDIMENTS BÀSICS Unió entre els processos cognitius d’anàlisi i la intel·ligència emocional. Desenvolupament d’una estratègia molt seqüenciada. Incentivar el pensament creatiu. Crear capacitat de comunicació assertiva. Pràctica d’habilitats d’autocontrol. Núria Alart, 2006-07

SITUACIONS DE RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES CONFLICTE ENTRE ALUMNES. CONFLICTE ENTRE ALUMNAT I PROFESSORAT. PER APRENDRE A RESOLDRE CONFLICTES CAL UN MARC ADEQUAT. Núria Alart, 2006-07

CONFLICTE ENTRE ALUMNES Hi ha diferents posicions: Deixar que s’entenguin entre ells. Posició llibertària. Recolzament en premis i càstigs. Posició autoritària amb actituds només punitives. S’entén el conflicte com a pedagògic i es condueix els nens/es en l’aprenentatge de la resolució dels conflictes. Aquest correspon a l’enfocament constructivista. Es construeixen pautes de comportament i de pensament. Els infants han d’explicar els motius dels problemes, buscar-hi solucions i prendre consciència dels seus sentiments i dels seus actes. Núria Alart, 2006-07

CONFLICTE ENTRE ALUMNAT I PROFESSORAT Exemple d’un alumne provocador i d’un mestre posicionat en un principi d’autoritat inqüestionable, no disposat a acceptar aquest comportament d’aquest alumne. Ens cal comprendre el conflicte de manera objectiva. Hem d’intentar conciliar les dues bandes. Ens hem d’apropar amb empatia amb els nostres alumnes. Seguir les següents tècniques: Núria Alart, 2006-07

1.FAREM PREGUNTES, PAUSADAMENT . Preguntarem pels sentiments del nen/a Parlarem dels nostres sentiments. Demanarem canvis de conducta preguntant: Podries de quina altra manera... Decidirem quines idees són les millors i preguntarem: Què decideixes que faràs? Prendrem nota de les diferents respostes i dels compromisos. Acordar què fer si no es compleixen els compromissos. Núria Alart, 2006-07

Normalment es respon dient: “No ho sé” 2. No començarem el diàleg amb la pregunta “Per què”, ja que sovint aquesta pregunta comporta una acusació i es posen a la defensiva. Normalment es respon dient: “No ho sé” Núria Alart, 2006-07

4. Hem d’impedir que els nens/es es tanquin en les seves posicions. 3. No intentarem de començar el diàleg quan els ànims estiguin alterats: En parlem quan estiguis més tranquil. 4. Hem d’impedir que els nens/es es tanquin en les seves posicions. Núria Alart, 2006-07

5. Per aconseguir algun canvi hem d’interessar-nos d’una forma empàtica pels seus interessos, amb una actitud flexible i adaptativa. 6. Hem d’evitar la confrontació i desterrar la idea de vencedor i vençut. Núria Alart, 2006-07

MÈTODE DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Identificar el conflicte. Buscar les causes que l’han provocat. Definir objectius. Allò que es vol solucionar. Buscar solucions. Valorar les diferents alternatives i triar la millor. Acordar d’aplicar la solució. Marcar-se un pla. Núria Alart, 2006-07