L’aire a les grans ciutats Unitat 5 L’aire a les grans ciutats

La contaminació urbana de l’aire Els principals focus de contaminació a les grans ciutats són el trànsit i les calefaccions. Els principals contaminants són el CO2 , CO, SO2, NO2, partícules en suspensió i compostos orgànics diversos. Tot i que la normativa cada cop prohibeix més les emissions, s’ha anat implantant l’ús de gasolines sense plom etc, hi ha regions al món on les emissions de contaminants a l’atmosfera són molt superiors a les desitjades.

El microclima urbà Les ciutats influeixen en les condicions meteorològiques del seu entorn fent aparèixer un microclima diferent. Les causes d’aquestes variacions climàtiques són: •Edificis amb alçàries diferents provoquen turbulències dels fluxos d’aire i redueixen la velocitat del vent. •L’absorció de la radiació incident per part de l’asfalt i materials de construcció. •Aportació calorífica causada per activitats antropogèniques. •Brises a llocs propers al mar no deixen que es dispersin els contaminants acumulats.

El microclima urbà El grau de contaminació que pot causar una ciutat depen de: L’emplaçament on es trobi que determinarà que les masses d’aire puguin difondre o no el contaminant. El fenomen de la inversió tèrmica degut als anticiclons. Tot això afavorirà l’aparició de boirums deguts a que l’aire no es pot difondre i els contaminants queden acumulats.

Els boirums Parlem de boirum quan en un microclima urbà es produeix una acumulació dels contaminants, degut a la prese`ncia d’un anticicló. En alguns casos es pot arribar a nivells de contaminació perillosos per a la salut. Aquest problema és actualment més greu en països en procés d’industrialització com de’Àsia o d’Europa de l’Est perquè aquí ja hi ha mesures que prohibeixen l’emissió de certs contaminants.

Boirum fotoquímic També anomenat boira fotoquímica, és degut a l’acumulació de contaminants primaris (òxids de nitrogen, hidrocarburs) amb altres de secundaris com l’ozó que es formen per acció de la radiació solar sobre els primers.

Boirum fotoquímic

L’ozó contaminant Hem de distingir entre l’ozó que es troba a l’estratosfera formant part de la capa d’ozó (ozonosfera) i el que es troba a la troposfera. L’ozó que es troba a la troposfera és un contaminant secundari molt important.

Formació de l’ozó a la troposfera L’ozó es forma a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum) quan coexisteixen els òxids de nitrogen i els compostos orgànics vlàtils (COV) amb una radiació intensa durant un període de temps mínim de diverses hores

Formació d’ozó a la troposfera

Ozó i salut humana Segons la concentració i la durada de l’episodi, l’ozó pot causar efectes diferents: tos, irritacions al coll, dificultats respiratòries, disminució del rendiment, empitjorament de la funció respiratòria, cansament, mal de cap etc. Com a prevenció cal no fer esforços físics a l’aire lliure sobretot si són de llarga durada i a les hores de més insolació.

La reducció de les emissions El control de les emissions contaminants és la´única solució real a tots aquests problemes. Altres, com posar xemeneies més altes que afavoreixin la dispersió dels contaminants només porten el problema a una altra banda.

La qualitat de l’aire La qualitat de l’aire sempre fa referència als nivells d’immissió. La vigilància de la qualitat de l’aire la fa la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta xarxa depèn del Departament de Medi Ambient i consta d’una sèrie d’aparells de mesura automàtics i manuals que estan en contacte amb els centres d’anàlisi i coordinació.

Índex català de la qualitat de l’aire (ICQA) És un índex que es calcula a partir de les dades de la XVPCA i que permet informar a totho de manera clara i directa sobre la qualitat de l’aire que respirem. Per poder calcular-lo s’utilitzen els nivells d’immissió del monòxid de carboni, diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, ozó i partícules en suspensió. D’aquestes dades en sorgeix una xifra única i sense unitats que pondrea l’aportació dels diferents contaminants a la qualitat total de l’aire.

ICQA

Forma del càlcul del ICQA A partir de la concentració de cada un dels contaminants es calcula l’ICQA que li correspon segons la taula anterior. Es tria l’ICQA més baix que passa a ser l’-icqa del dia. L’ICQA per tant no és una mitjana, l’ICQA del dia és l’ICQA ocasionat pel contaminant que hagi pogut produir una afectació més gran sobre la qualitat de l’aire d’aquell dia.

ICQA Un ICQA negatiu significa que almenys un dels contaminants ha ultrapassat el nivell mínim fixat per la normativa. Un ICQA positu indica que els contaminants que determinen l’ICQA són presents a l’aire en concentrecions inferiors a un valor límit. A partir d’això es pot classificar la qualitat de l’aire en cinc categories:

Qualitat de l’aire Valor numèric Qualitat de l’aire Actitud Entre 100 i 75 Excel·lent Tot va bé Entre 74 i 50 Satisfactòria Entre 49 i 25 Acceptable Mesures de precaució Entre 24 i 0 Baixa Entre -1 i -50 Deficient Actuació per reduir la contaminació Inferior a -50 Molt deficient Actuació urgent. Avisar la població

La contaminació acústica Podem definir la contaminació acústica com un increment significatiu dels nivells acústics del medi, un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La intensitat del soroll es mesura en decibels (dB).

Escala de nivells sonors

Principals fons productores de soroll Mitjans de transport. La indústria. La construcció d’edificis. Activitats de lleure.

Contaminació acústica Resposta fisiològica al soroll Possibles solucions al problema Disminució o pèrdua total de l’audició, temporal o permanent. Neurosi, irritabilitat, estrès, augment de la pressió sanguínia, etc. Mesures preventives: fer una bona ordenació del territori aïllant les activitats sorolloses. Mesures correctores: reglamentacions elaborades per les administracions públiques com limitar la velocitat en algues vies.

Contaminació lumínica Anomenem contaminació lumínica l’emissió de flux lluminós de fonts artifials i nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals, innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en la que s’han instal·lat els llums. Com a resultat la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles i els altres astres.

Repercussions de la contaminació lumínica Econòmiques: impliquen un malbaratament de recursos i dels nostres impostos. Ecològiques: agredeixen el fràgil ecosistema nocturn i les seves cadenes tròfiques. Socials: els llums massa potents o mal orientats són un perill pels conductors. També impedeixen la pràctica de l’astronomia.

Conclusions i solucions Cal evitar el criteri «com més llum, millor» Cal orientar-la bé ja que del 100% de la llum irradiada només el 15% s’aprofita i la resta és només energia que es paga, contamina i no s’aprofita.