UNITAT 11 IMPACTES A L’ATMOSFERA.

Presentación del tema: "UNITAT 11 IMPACTES A L’ATMOSFERA."— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 11 IMPACTES A L’ATMOSFERA

2 ÍNDEX Unitat 11. Impactes a l’atmosfera
LES FONTS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I ELS AGENTS CONTAMINANTS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES LOCALS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES A ESCALA GLOBAL LA QUALITAT DE L’AIRE ENLLAÇOS

3 LES FONTS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I ELS AGENTS CONTAMINANTS
Unitat 11. Impactes a l’atmosfera LES FONTS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I ELS AGENTS CONTAMINANTS Fonts de la contaminació de l’aire Agents contaminants Fonts naturals. Són quantitativament més importants que les relacionades amb l’ésser humà, però, d’altra banda, es troben repartides per tot el planeta. Les emissions naturals més importants són: les erupcions volcàniques, els incendis forestals naturals i les partícules de sediments més fins que aixeca el vent. Fonts antropogèniques. Són les derivades de l’activitat humana. Poden alliberar contaminants artificials però també afavorir les emissions naturals: mitjans de transport, obres, processos industrials i calefaccions domèstiques. Els contaminants atmosfèrics són substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera o bé gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la que els correspon. Es classifiquen en dos grans grups: les partícules i els gasos. Les partícules són porcions de matèria de dimensions molt petites, conegudes genèricament amb el nom d’aerosols. Els gasos que es consideren contaminants atmosfèrics són força diversos.

4 EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES LOCALS
Unitat 11. Impactes a l’atmosfera EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES LOCALS Boirum fotoquímic Pluja àcida Contaminació acústica Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen per l’acció de la radiació ultraviolada del Sol. Els productes d’aquesta reacció són substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids d’acil). Les mesures per combatre’l poden basar-se en la promoció del transport públic, l’ús de carburants nets o la utilització de mecanismes que redueixen els gasos dels vehicles. Quan els òxids de nitrogen i els òxids de sofre reaccionen amb l’aigua dels núvols, formen àcid sulfúric i àcid nítric. Aleshores, aquests núvols es formen amb gotes d’aigua que tenen un caràcter àcid, i la precipitació que produeixen és el que anomenem pluja àcida. Una mesura per minimitzar-la és la utilització de carbó net, sense sofre. El trànsit és el principal responsable de la contaminació acústica a les ciutats, tot i que hi ha altres fonts de soroll ambiental com la construcció, alguns locals d’oci, etc. Les mesures preventives consisteixen a fer una bona ordenació del territori. Quan això no és possible, hi ha altres solucions, com l’aïllament acústic o l’ús de silenciadors en els tubs d’escapament.

5 EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES A ESCALA GLOBAL
Unitat 11. Impactes a l’atmosfera EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES A ESCALA GLOBAL L’efecte d’hivernacle La reducció de la capa d’ozó Consisteix en la retenció a l’atmosfera d’una part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s’hagi escalfat per l’acció de la radiació solar, retardant l’alliberament d’aquesta energia tèrmica cap a l’espai exterior. L’augment global de la temperatura mitjana de la Terra com a conseqüència de l’augment de l’efecte d’hivernacle és un fet comprovat científicament. Les mesures preventives que poden minimitzar l’escalfament global del planeta es basen en la substitució de les energies convencionals per energies alternatives que no contaminin. L’any 1982 es va alertar de la disminució de la capa d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida. En aquesta zona del planeta s’ha perdut, fins ara, entre el 50 % i el 60 % de l’ozó total, i per aquest motiu es parla del «forat de la capa d’ozó» de l’Antàrtida. El forat de la capa d’ozó està definit geogràficament com l’àrea on la quantitat total d’ozó està per sota d’uns nivells establerts. Es tracta, per tant, d’un aprimament de la capa i no pas d’un veritable forat. Els contaminants principals que deterioren la capa d’ozó són diversos: els compostos clorats, el metà i els òxids de nitrogen.

6 Xarxa de Vigilància i Previsió Índex Català de Qualitat de l’Aire
Unitat 11. Impactes a l’atmosfera LA QUALITAT DE L’AIRE Els nivells d’immissió són les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un indret i un moment determinats, deixant de banda les fonts que els hagin alliberat. Xarxa de Vigilància i Previsió Índex Català de Qualitat de l’Aire Legislació A Catalunya, el control de la contaminació es du a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta xarxa està formada per un sistema d’aparells de mesura que proporcionen dades de la qualitat de l’aire i dels nivells d’immissió. L’ICQA és el sistema d’informació pública de l’estat de la qualitat de l’aire. S’ha d’interpretar com un indicador orientatiu de la qualitat de l’aire adreçat especialment al públic en general. Els últims esdeveniments mundials han impulsat de manera accelerada la revisió i reconsideració de la legislació en aquesta matèria. Globalment, la legislació sobre contaminació atmosfèrica inclou diversos aspectes: prevenció, control, sancions i restauració.

7 Unitat 11. Impactes a l’atmosfera ENLLAÇOS La contaminació atmosfèrica