Laura Morales, U. de Manchester Eva Anduiza, UAB Democràcia multicultural i capital social dels immigrants a Barcelona: presentació del projecte i principals conclusions Laura Morales, U. de Manchester Eva Anduiza, UAB Amb la col·laboració i finançament de:

Continguts Presentació del projecte Principals conclusions Actituds i valors Orientacions polítiques Organitzacions i xarxes organitzatives

EL ESTUDIO EUROPEO Finançat pel: - 6º Programa Marc de la Comissió Europea Es centra a l’àmbit local i analitza grans ciutats europees. Inclou 6 ciutats europees: Budapest (Hongria), Londres (Regne Unit), Lió (França), Madrid (Espanya), Milà (Itàlia), i Zurich (Suïssa). Dades comparables també per a Barcelona (Espanya), Ginebra (Suïssa), Estocolm (Suècia) i Oslo (Noruega). I en un futur proper per la ciutat de Brussel·les (Bèlgica).

Les preguntes de recerca Principal objectiu: Estudiar la incorporació cívica i política de les poblacions de procedència immigrant en les grans ciutats europees. En quina mesura estan integrats els immigrants de diferents procedències en la comunitat política de les seves ciutats de residència? En el cas que existeixin diferències entre col·lectius, quins factors ajuden a explicar les diferències en el grau d'integració política d’uns i altres col·lectius immigrants?

¿Què es la integració política? Confiança política i acceptació dels valors, les institucions i les regles del joc polític de la societat de residència Orientacions polítiques: confiança política, interès per la política, coneixement i informació polítiques, sentiments d'identitat i pertinença, sentiments d'eficàcia política, valors democràtics, etc. Participació sociopolítica Comportaments sociopolítics: implicació en diferents tipus d'organitzacions (d'immigrants, partits, sindicats, culturals, ONGs, etc.) i diverses formes d'acció política (comportament electoral i no electoral).

Disseny de la investigació Enquesta a individus (nivell individual), enquesta a associacions (nivell organitzatiu), recollida d’indicadors socio-econòmics i d’estructura d’oportunitats polítiques (nivell contextual). A totes les ciutats: 3 grups d’origen immigrant (+ grup de control autòcton a l’enquesta a individus). Els grups de cada ciutat foren escollits seguint diversos criteris: Tamany substancial del grup a cada ciutat. Almenys un d’ells d’estada temporal prolongada i altre que hagi arribat més recentment. Almenys un grup de religió predominantment musulmana a cada ciutat. Sempre que ha estat possible, s’ha tractat d’escollir alguns grups de la mateixa procedència a varies ciutats (p.ex. Marroquins a Barcelona, Lió, Madrid i Brussel·les; Equatorians a Barcelona, Madrid i Milà; Turcs a Brussel·les, Estocolm, Oslo i Zurich).

El projecte a Barcelona L’extensió del estudi a la ciutat de Barcelona amb la mateixa metodologia ha estat possible gràcies al finançament i suport de: Ministeri d’Educació i Ciència Fundació Jaume Bofill Treball de camp 2006-2007 Actualment treballem a l’àrea metropolitana de Barcelona, Girona i Salt amb el suport de la DGP del Govern de la Generalitat

Dades a Barcelona Enquesta a individus Equatorians Marroquins Grup mixt d’andins: bolivians, colombians i peruans. Grup de control d’autòctons N=1.044 Enquesta a associacions Associacions de ciutadans de procedència estrangera, prioritzant procedències de països d'alta ‘pressió migratòria’. N=100

L’enquesta a individus Disseny de la mostra aleatòria simple a partir de dades del padró municipal a 1 de Setembre de 2006. Inclou menors (15-18 anys) i immigrants en situació irregular. Grups d'origen definits per país de naixement (600 per grup) amb una mostra final de... Grup Barcelona Andins (dels quals) 258 Bolivians 50 Colombians 90 Peruans 114 Equatorians Marroquins 226 Autòctons 302 Total 1.044

Principals conclusions Relatives a la ciutat de Barcelona: Actituds i valors Orientacions polítiques Participació política i xarxes organitzatives

Identificació amb grups i valors Es mantenen vincles identitaris amb el país d’origen però també es creen nous amb la ciutat i les comunitats d’acollida. La confiança interpersonal dels immigrants és similar a la dels autòctons. La religió marca una diferència important entre els autòctons i els immigrants (element de identificació i de creació de valors)

Percepcions de discriminació Les percepcions de discriminació són més elevades entre els grups d'immigrants. La interacció amb persones d’origen diferent es també major entre els immigrants. El factor més important de discriminació és la nacionalitat/origen seguida de la raça/color. No s’aprecien diferències significatives en la percepció de discriminació en funció de la procedència.

Interès per la política Els col·lectius d’immigrants estan més interessats en la política estatal que els autòctons. El àmbit que menys els hi interessa és l’autonòmic. El col·lectiu procedent del Marroc és el que mostra més interès per la política municipal i menys per la política del seu país d’origen.

Autoubicació ideològica La mitjana ideològica dels col·lectius, exceptuant el de l’Equador, es situa en posicions de centre-esquerra. El perfil ideològic dels immigrants es troba més centrat i menys a la esquerra que el de la població autòctona. El percentatge de ciutadans que no s’ubica a l’eix és sensiblement superior en els grup d’immigrants, especialment en el cas dels marroquins

Participació Tots el grups d’immigrants s'associen menys que la població autòctona. Les pautes de participació política, (vot, contacte, protesta, partit, consum) són similars a les dels autòctons.

Xarxa associativa ¿com són? És de creació recent, molt relacionada amb els darrers processos d’arribada d’immigrants a la nostra societat. Només la meitat de les associacions tenen quota de socis. La zona geogràfica d’actuació majoritària és Catalunya i la seva capital.

Xarxa associativa ¿què fan? Per la seva autodefinició, les associacions estan orientades cap als col·lectius d’immigrants i no perden el lligam amb la seva cultura. El vincle dels serveis que ofereixen les associacions amb el procés d’arribada és força clar. Les activitats que més freqüentment acostumen a preparar més associacions estan relacionades amb l’àmbit educatiu i cultural. Fan servir activitats de contacte amb polítics i mitjans, més que accions de protesta.