ACTIVITATS METODOLOGIA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

EL NOU CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA de l’escola
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ESTRATÈGIES PER DESESENVOLUPAR LLENGUATGE EN L’ INFANT SORD
LA NOTÍCIA I LA PREMSA Realitzat per: Beatriz Gracia Lillo i
L´energia.
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
Ciència, tècnica i societat
Experimentem amb l’elasticitat escola arc iris roger soto, laura torcal, pere ros, lluc rodó, júlia aicart i jan sanfulgencio.
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
Què és la tecnologia?.
Una experiència amb PÈBILI PROJECTE FILOSOFIA 3/18
Elaboració d’un mapa temàtic
Educació per la sostenibilitat. Agenda 21
Característiques i classificació.
Com iniciar el treball de recerca
APRENENTATGE MULTINIVELL
ENFISPO.
3a PART Els nens i nenes de P- 4
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
L’Expressió escrita.
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
Recordem què vol dir ser adolescent
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
L’informe de laboratori
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Experimentam amb la ciència
Epistemologia i ontologia medievals
Éssers vius i éssers inerts
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
LA CIÈNCIA A L’ESCOLA PRIMÀRIA
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets?
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA II (CIE II)
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
Glòria Durban, Anna Blasco Olivares (2010)
Treballem l’estadística
Cicle Superior (Curs 2015 / 2016) CIM D’ÀLIGUES.
6è ESCOLA CERVANTES. BARCELONA.
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Situacions creades a partir dels materials naturals
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
Docublog El blog del Programa de Documentació dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya Núria Ferran.
MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
Mapes conceptuals Jordi Guim.
INTERNET XARXA: Quan un conjunt d’ordinadors estan connectats entre si per comunicar-se i compartir informació. TIPUS DE XARXES: LAN: Xarxa d’àrea local,
REAXYS.
HABILITATS COMUNICATIVES
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
Xerrada ABEAM Breu descripció del curs “Internet i les matemàtiques a secundària” DSMA David Obrador Sala: 26 de novembre de 2005.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
A la classe de Medi ens vàrem preguntar quins dubtes voldríem aclarir envers el nostre cos… Després de molt pensar va sorgir la pregunta…
Coneixement del medi natural
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Què fas a la universitat?
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Transcripción de la presentación:

ACTIVITATS METODOLOGIA CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL ACTIVITATS METODOLOGIA Atrompeta, 2014 1

AMB QUINS CRITERIS S’HAN DE SELECCIONAR LES ACTIVITATS? - Desenvolupen GRANS IDEES. Desenvolupen habilitats científiques. Desenvolupen actituds científiques. Desperten el seu interès. Ajuden a entendre el món que els envolta. Siguen properes al xiquet, familiars. Impliquen l'ús d'equip senzill. 2

QUINES ACTIVITATS CONCRETES? Utilitzar tots els sentits per a estudiar el material exposat en classe. Observar les coses en el seu estat natural en els voltants de l'escola. Col·leccionar i classificar coses. Fer coses, maquetes que funcionen. Desmontar i reconstruir coses. Parlar sobre el que han observat i registrar-ho mitjançant dibuixos, maquetes i paraules quan siga possible. Discutir les seues idees i tractar de buscar explicacions de les coses que han vist. 3

QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN L'OBSERVACIÓ? Proporcionar materials interessants per a observar. Proporcionar temps suficient per a l'observació. Convidar a observar. Permetre comentaris sobre les seues observacions. Disposar observacions en equips. 4

QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN EL PLANTEJAMENT DE PREGUNTES? Provocar preguntes susceptibles d'investigació. Escoltar les preguntes acuradament i decidir si requereixen resposta breu o poden contestar-se amb investigació. Comentar les preguntes i fer que participen en la decisió sobre com poden ser contestades. Posar fonts d'informació a la seua disposició. 5

QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN L'ELABORACIÓ D'HIPÒTESIS? Pregunta clau: Quina pot ser la raó de ..? Accedir a les idees generades en altres grups. Accedir a llibres, dibuixos … per a trobar les idees. Partir de la seua experiència anterior. Accedir a idees noves que puguen incorporar. 6

QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN LA INTERPRETACIÓ DE LA INFORMACIÓ? Ajudar a descobrir pautes senzilles. Parlar sobre el que descobreixen i com ho interpreten. Fer prediccions, explicant com arribar- hi. Extraure conclusions amb cura, analitzant totes les dades. Organitzar l'exposició i anàlisi crítica de les interpretacions. 7

QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN LA COMUNICACIÓ? - Organitzar la classe de manera que puguen treballar i parlar en grups. - Proporcionar tasques que estimulen la comunicació informal i la conservació de notes de les seues observacions. - Introduir tècniques per a registrar la informació (taules i dibuixos). 8 8

Constituir un exemple per al xiquet. QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSOR EN EL DESENVOLUPAMENT D'ACTITUDS CIENTÍFIQUES? Constituir un exemple per al xiquet. Crear un clima que aprove la conducta que demostre aquesta actitud. Crear oportunitats per a mostrar aquesta actitud. Permetre les diferències individuals. 9

RECURSOS Objectes d'ús domèstic: bosses, llandes, tapes, caixes, coladors. Visió i llum: llanternes, espills, culleres, el carrer. Moviment i força: joguets amb rodes, pesos, pilotes, construccions. Animals: bàscules, gàbies, equip de neteja, caixetes d'insectes, aquari, lupes, zoo, parc. Plantes: tests, paletes, regadora, lupes, microscopi binocular, granja, hivernacle, hort, bosc, jardí. 10

RECURSOS Estacions: termòmetre de paret, planetari. Materials: trossos de metall, plàstic, ceràmica, fang, pedres, lupes. Aire: globus, pilotes, unfladors. So: objectes d'ús domèstic, fàbrica d'instruments. Canvi de temperatura: termòmetres, fàbrica de gelats. Circuits: bombetes, piles. 11

ALTRES RECURSOS Magatzem per a guardar i classificar materials. Espais per a la cura d'animals: tortugues terrestres i aquàtiques, peixos, hamsters. Ambients naturals amb ocells, insectes, hort. Exposicions d'instruments, eines, materials amb explicació. El racó de la ciència per a grups reduïts. Materials de consulta: llibres, revistes, accés a Internet. 12

BIBLIOGRAFIA HARLEN, W., 1989: Enseñanza y aprendizaje de las ciencias. Madrid, Morata. 13