Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets?

Presentación del tema: "Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets?"— Transcripción de la presentación:

1 Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets?
Experiment Xiitake Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets? Escola FREDERIC MISTRAL – TÈCNIC EULÀLIA Alumnes de 5è de primària

2 A partir d’aquesta observació va sorgir la nostra pregunta:
Quina pregunta ens vam fer? Aquest segon trimestre hem treballat el tema dels fongs. Parlant del què sabíem dels fongs que fan bolets, vam observar que sempre surten en els mateixos llocs i en la mateixa època de l’any. Per tant, tots teníem clar que perquè els bolets puguin créixer més fàcilment s’han de donar una sèrie de condicions favorables. A partir d’aquesta observació va sorgir la nostra pregunta: Quines condicions són més favorables perquè els fongs facin bolets?

3 Què vam fer per resoldre aquesta pregunta?
Plantejament d’Hipòtesis o prediccions La nostra primera hipòtesi va ser que les condicions que podien afectar el creixement dels bolets eren les següents: Aigua / Humitat Temperatura Llum Oxigen De cada una d’aquestes condicions o variables vam formular més hipòtesis

4 Plantejament d’hipòtesis o prediccions
Què vam fer per resoldre aquesta pregunta? Plantejament d’hipòtesis o prediccions Hipòtesis sobre la HUMITAT: Molta Humitat: Com que els bolets surten en època de pluges, vam pensar que en entorns de molta humitat creixerien més ràpid, més grans i en més quantitat. Humitat Moderada: Vam pensar que amb humitat moderada creixerien menys ràpid i més petits. Sense Humitat: Com que en les estacions amb poca pluja (estiu i hivern) no surten bolets, vam predir que sense aigua no podrien créixer.

5 Plantejament d’hipòtesis o prediccions
Què vam fer per resoldre aquesta pregunta? Plantejament d’hipòtesis o prediccions Hipòtesis sobre la TEMPERATURA: Temperatura suau: Com que normalment els bolets surten a la tardor, vam predir que sortirien més ràpid, més quantitat i més grans amb temperatures suaus (al voltant dels 18ºC). Temperatura freda: Vam predir que amb temperatures fredes (inferiors a 18ºC) sortirien menys quantitat de bolets.

6 Plantejament d’Hipòtesis o prediccions
Què vam fer per resoldre aquesta pregunta? Plantejament d’Hipòtesis o prediccions Hipòtesis sobre la LLUM: Amb llum: Vam predir que amb llum sortirien menys bolets i de color més fosc perquè la llum, de vegades, enfosqueix. Sense llum: Com que els bolets no han de fer la fotosíntesi com les plantes pensàvem que la llum no era necessària perquè sortissin els bolets, vam predir que sense llum creixerien amb la mateixa quantitat, mida i amb el color marronós que tenen els xiitakes.

7 Plantejament d’Hipòtesis o prediccions
Què vam fer per resoldre aquesta pregunta? Plantejament d’Hipòtesis o prediccions Hipòtesis sobre l’ OXIGEN: Més oxigen: Com que gairebé tots els éssers vius necessiten oxigen per viure vam predir que si tenien més quantitat d’oxigen creixerien més quantitat de bolets. Menys oxigen: Amb menys oxigen sortirien menys bolets perquè no podrien fer les seves funcions vitals.

8 Què vam fer per resoldre aquesta pregunta?
Disseny experimental Un cop vam formular les nostres hipòtesis vam fer el disseny del nostre experiment per poder comprovar-les. Vam escollir un fong, el xiitake, per cultivar-lo i veure com li afectaven les variables: humitat, temperatura, llum i oxigen. El xiitake és un fong comestible. És originari del Japó i allà creix sobre un arbre que es diu Shii . Aquí es fa una preparació amb serradures de castanyer, faig, roure, alzina i cereals.

9 Què vam fer per resoldre aquesta pregunta?
Disseny experimental Tots els xiitakes els vam posar al porxo de l’escola sobre palets i elevats amb uns blocs de fusta perquè l’aigua de regar-los no s’acumulés i no es poguessin podrir. Vam col·locar 4 compostos, que vam anomenar xiitakes de referència, amb unes condicions de control determinades. Xiitakes de referència: Oxigen: destapats Llum: destapats, amb llum indirecta (ombra) Humitat: 40 vaporitzacions cada dia a les 10:30h Temperatura: sempre inferior a 18ºC

10 Disseny experimental La durada de l’experiment seria de 10 dies.
Què vam fer per resoldre aquesta pregunta? Disseny experimental La durada de l’experiment seria de 10 dies. Cada dia hi havia sis responsables de regar els xiitakes i d’anar observant què passava. Vam decidir que observaríem mida, color i textura dels bolets que sortissin. Al costat de cada xiitake de control vam posar un altre xiitake en el que només es canviava una de les 4 variables a estudiar. Variable Condicions de control: Xiitakes de Referència Condicions que canviem LLUM Llum indirecta (ombra) Sense llum (dins d’una caixa de cartró) TEMPERATURA Temperatura inferior a 18°C (temperatura exterior, al porxo de l’escola) Superior a 18°C (situat a l’interior de l’edifici, al passadís de cicle superior) HUMITAT 40 vaporitzacions d’aigua al dia vaporitzacions d’aigua al dia. 2.- Sense regar OXIGEN Més oxigen (destapat) Menys oxigen (dins d’una bossa de plàstic transparent i tancada)

11 Què vam fer per resoldre aquesta pregunta?
Disseny experimental Variable Llum: Vam tapar un compost amb una caixa perquè no tingués llum. Variable Temperatura: El xiitake que havia d’estar per sobre de 18°C el vam col·locar al passadís del Cicle Superior on la temperatura del passadís no baixa mai de 18°C.

12 Què vam fer per resoldre aquesta pregunta?
Disseny experimental Variable oxigen: Vam tapar un compost de xiitake amb una bossa de plàstic transparent perquè tingués menys oxigen que els xiitakes destapats. Variable humitat: Per estudiar la variable humitat vam decidir regar cada dia un dels compostos amb 80 vaporitzacions (el doble que el de referència) i també deixar un compost sense regar.

13 Què vam descobrir? Recull d‘observacions Després de 10 dies de regar els xiitakes i anar-los observant vam fer una posada en comú de totes les observacions que havíem fet al llarg de l’experiment.

14 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Quines diferències observo? Humitat: Cap dels tres compostos no van fer bolets. No es van donar diferències entre els xiitakes. Temperatura: Cap dels dos compostos de xiitakes no han fet bolets. No hi ha hagut diferències amb la variable temperatura.

15 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Llum: En el compost amb llum natural no han sortit bolets. En el compost tapat amb una caixa de cartró (menys llum) han sortit bolets. Els bolets són llargs i de color blanc o groguenc. S’observen diferències entre el compost a l’aire lliure amb llum i el tapat amb una caixa. Oxigen: En el compost destapat no han sortit bolets. En el compost que estava dins la bossa de plàstic han sortit bolets. Hi ha hagut diferències entre el compost que estava a l’aire lliure i el que estava tapat amb la bossa de plàstic.

16 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Tots els compostos de xiitake que estaven tapats amb la bossa de plàstic o amb la caixa de cartró han fet bolets i el compost estava humit i esponjós, en canvi els que estaven a l’aire lliure, sense tapar, no van fer bolets i el compost estava sec. En un principi vam pensar que era culpa de la temperatura ja que feia molt fred i els bolets sempre surten a la tardor (temperatures suaus) i estàvem a l’hivern, però els del passadís que estaven a temperatura més alta tampoc van sortir.

17 Conclusions segons les nostres observacions
Què vam descobrir? Conclusions segons les nostres observacions Per això, vam arribar a la conclusió que una variable que no havíem tingut en compte era el corrent d’aire. Tant en el porxo com en el passadís de Cicle Superior hi havia corrent d’aire i això ressecava molt l’ambient, tot i que regàvem cada dia i, hi havia un compost amb extra d’humitat, vam observar que els compostos sempre estaven secs. L’aigua que posàvem cada dia s’evaporava abans que el compost la pogués absorbir. Per això, segons les nostres observacions pensem que la humitat és una condició necessària perquè surtin els bolets ja que els xiitakes que estaven tapats es mantenien humits amb l’aigua que els hi posaven cada dia i per això creiem que van fer bolets.

18 Nou disseny de l’experiment
Què vam descobrir? Nou disseny de l’experiment Com que el nostre experiment no havia sortit com havíem pensat vam decidir fer una espècie d’ hivernacle per tal que no hi hagués corrent d’aire i tornar a repetir l’experiment per poder observar les diferències que es donaven entre les variables que volíem estudiar. Vam buscar un lloc de l’exterior de l’escola que estigués protegit, que no tingués sol directe i el vam tapar amb plàstics. La variable temperatura no l’hem estudiat en aquest segon experiment.

19 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Aquest cop sí que van sortir bolets en tots els compostos. Per grups vam observar la quantitat, mida, textura i color.

20 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Humitat: Els bolets amb més humitat són més grans, més esponjosos i creixen abans i en major quantitat. Els bolets amb menys aigua surten en menor quantitat, més petits, són menys esponjosos i s’assequen abans. Sense regar-los no han sortit bolets.

21 Recull d’observacions
Què vam descobrir? Recull d’observacions Llum: Els bolets que han sortit del compost exposat a la llum tenien el barret marró fosc i més petit. Els bolets que han sortit del compost tapat amb una caixa eren més grans, amb el peu més llarg i blancs o groguencs. Oxigen: Amb menys oxigen (dins de la bossa transparent) creixen igual. No hem observat diferències significatives.

22 Conclusions segons les nostres observacions
Què vam descobrir? Conclusions segons les nostres observacions La llum en el fongs com el xiitake no és necessària per tal que creixin bolets perquè en el compost tapat amb la caixa han sortit bolets. La llum afecta al color i a la mida, ja que els bolets tapats amb la caixa han sortit més grans, blancs i groguencs. El corrent d’aire no és una bona condició perquè surtin bolets, els bolets a l’aire lliure exposats al corrent d’aire, del primer experiment, no van fer bolets. En canvi els compostos de xiitake de dins de “l’hivernacle” sí que han fet bolets. Hem observat que a més humitat els bolets creixen més ràpid, amb més quantitat i són més esponjosos; el compost de xiitake que el regaven amb més aigua ha tingut més bolets.

23 Gràcies per la vostra atenció
Escola FREDERIC MISTRAL – TÈCNIC EULÀLIA Alumnes de 5è de primària