ALTRES TECNOLOGIES DE BAIXA INTENSITAT EÒLICA L’ENERGIA EÒLICA MARINA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
David Rodríguez Lobato 1ºBB Guillermo González Hoog 1ºDB
Advertisements

APLICACIÓN EFICIENTE DEL AEROGENERADOR EN ZONAS URBANAS.
Iñigo García Zaragüeta A
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Les instal·lacions dels HABITATGES
L’electricitat:l’energia més versatil.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
Projecte de Pals de Cobertura Diputació de Tarragona
Central solar (parque El Coronil)
Projecte “Revolució Energètica”
Mètodes d’entrenament de la força
Tecnologia industrial 1
Energía Eólica - Perspectivas
Detall posterior.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Què és la tecnologia?.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 6: L’ENERGIA.
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
Energia solar Núria.J i Alexia.
El mapa topogràfic Corbes de nivell.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
EL ROL DE LES EMPRESES INSTAL·LADORES EN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
EXPLOTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES: SOLAR I EÒLICA
Autor: Joaquim Falo Ramon Director: Mariano Badell Serra
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
TARRACOSIM SAS OLIS MOTOR Pensant en satisfer les necessitats concretes de cada un dels nostres clients Tarracosim ha desenvolupat una àmplia gamma de.
Energia eòlica Juan Carlos Duran Alarcón Marcos Nieto Broceño
Unitat 3: El sector primari
La Vida Sebes.
Coneixement del Medi Social i Cultural
COMENTARI DE GRÀFICS.
Les costes i els rius de Catalunya
LES COMARQUES DEL LITORAL
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
ENERGIA SOLAR Anna Sorribes Mir 2on E.S.O. C
ELEMENTS DE TRANSPORT: bombes
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
Escomesa i instal·lació d’enllaç
La vida a Sebes.
Noemi Pérez Pérez Nafia Ouahdane Fadis Ana Maria Stan
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Generació d’energia elèctrica
L’electricitat i el circuit elèctric
La Tecnología Industrial.
LES XARXES LOCALS i els seus components.
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
Principi de conservació de l’energia
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
IMPLANTACIÓ DE L’ENERGIA EÒLICA A LES COMARQUES GIRONINES
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
FULLS de RUTA per la TRANSICIÓ ENERGÈTICA:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Proposta que us presenta
Alba Ros Montagudo Andrea Reyna Alcón Marta Rodríguez Conte
TREBALL DE L’ENERGIA PER: YOUSSEF.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

ALTRES TECNOLOGIES DE BAIXA INTENSITAT EÒLICA L’ENERGIA EÒLICA MARINA Roger Scherer Doctor Enginyer Industrial Figueres 10.02.2006

Índex Part A: Tecnologies d’aerogeneradors petits Part B: Criteris per la implantació de parcs eòlics Part C: Parcs eòlics offshore

Índex Part A: Tecnologies d’aerogeneradors petits Part B: Criteris per la implantació de parcs eòlics Part C: Parcs eòlics offshore

Miniparcs eòlics Minieòlica: és bàsicament per l'autoconsum, i/o per instal.alcions híbrides (plaques fotovoltaiques, diesel) amb potència < 50 kW Tecnologia intermitja, entre la minieòlica i els grans parcs eòlics 10 – 100 kW de potència de cada aerogenerador Connexió a la xarxa elèctrica existent a BT i/o MT Impacte ambiental reduït Parcs eòlics > 5 MW de potència

Connexió a la xarxa www.utilityfree.com

Sistema híbrid www.vergnet.fr

Miniparc eòlic 4 x 15 kW www.soloner.com Instal.lació en la zona sud de Madrid

Aerogeneradors I www. inersol.com 0,1 kW 5 kW

Aerogeneradors II www. inersol.com 10 kW 20 kW

Especificació tècnica - Exemple www. inersol.com Potencia de 10 kilovatios Arranca con 3 m/s Potencia nominal: 14 m/s Parada de seguridad: 16 m/s Potencia nominal: 10kW Velocidad Del Rotor (RPM): 110 - 600 Diámetro Del Rotor: 6.2 m Peso: 680 kilogramos Material de las aspas: Fibra de vidrio Tipo de la bobina: estrella de 3 fases Voltajes disponibles en cc: 110v, 120V

Corba de potència www. inersol.com

Producció d’energia elèctrica www. inersol.com Vents baixos

Inversions

Impulsar miniparcs eòlics --> incrementar tarifa de venda de l’energia generada per aerogeneradors < 100 kW --> subvencionar inversions per aerogeneradors < 100 kW --> líneas de financiació per aerogeneradors < 100 kW

Índex Part A: Tecnologies d’aerogeneradors petits Part B: Criteris per la implantació de parcs eòlics Part C: Parcs eòlics offshore

Criteris per la selecció d’un emplaçament tipus d’un parc eòlic I Potencial eòlic Distribució de frequències del vent homogeni Baixa intensitat de turbulència del vent La Tramontana es un vent complicat (clase de vent I, rotors petits) per exemple: 1.5 MW  Diàmetre rotor 70 m clase de vent I 1.5 MW  Diàmetre rotor 82 m clase de vent III

Criteris per la selecció d’un emplaçament tipus d’un parc eòlic II Infraestructura elèctrica Existència d’una infraestructura adequada Distància al punt de connexió Línia d’evacuació aèria –subterrània

Criteris per la selecció d’un emplaçament tipus d’un parc eòlic III Impacte ambiental Zones d’alt interès ambiental tenen un alt potencial eòlic (crestes de les muntanyes) Zones costaneres (brisa del mar) són zones de migració d’aus i zones turístiques No es pot evitar l’impacte visual S’ha de trobar un compromís entre la producció d’energia neta i l’impacte ambiental

Índex Part A: Tecnologies d’aerogeneradors petits Part B: Criteris per la implantació de parcs eòlics Part C: Parcs eòlics offshore

Criteris per la selecció de l’emplaçament Alt potencial eòlic Profunditat del mar (fins a 30 m) Impacte ambiental (Impacte visual, turisme, passos de migració d’aus) Geologia marina Criteris socials (acceptació per part de la població)

Possibles emplaçaments Zona Cap de Creus Zona Delta d’Ebre

Possibles emplaçaments Zona de Cap de Creus

Consideracions per l’implantació de parcs eòlics marítims a Catalunya Zona Cap de Creus: Alt potencial eòlic off-shore Molta profunditat del mar Zona Golf de Roses es una zona turística Falta d’infraestructura elèctrica suficient a la zona Zona d’alt interés natural Tècnicament complicat Baixa acceptació per part de la població

Possibles emplaçaments Zona Delta d’Ebre

Consideracions per l’implantació de parcs eòlics marítims a Catalunya Zona Delta d’Ebre: Baix potencial eòlic off-shore Poca profunditat del mar Existència d’infraestructura elèctrica a la zona (Vandellós) Zona d’alt interés natural Tècnicament viable Baixa acceptació per part de la població

Conclusions Mini parcs eòlics: Caldria un augment de la tarífa elèctrica per tal que les instal.lacions eòliques de menys de 100 kW fossin viables Grans parcs eòlics: Conflicte entre emplaçaments d’alt potencial eòlic i major impacte ambienal Caldria buscar emplaçaments amb un potencial eòlic mitjà tenint en compte els criteris ambientals (impacte visual) Parcs eòlics marins: Inviable a la zona de Cap de Creus

Contacte Roger Scherer Tel: 972 41 14 59 Correu electrònic: roger.scherer@terra.es