Panel de Famílies i d’Infància

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Organització d’activitats en el temps d’esbarjo “Activem el pati”
Advertisements

La qualitat, garantia de millora.
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Escola Montserrat Sant Just Desvern
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Programa de Transició Escola Treball
i el que no es pot avaluar
En aquest tema veurem els apartats següents:
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Els riscos de la precarietat i les dificultats de conciliació
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Ester Busquets i Alibés
Estudi per a la identificació de
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
L’Expressió escrita.
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
Recordem què vol dir ser adolescent
MOTIUS AMBIENTALS I SOCIALS
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
TIPUS D’ALUMNAT.
PONÈNCIA. Denuncies associades a PRL (psicosocials).
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
Programa BIBE: perspectives de futur
Ajuts individuals de menjador Curs
EL PLA INDIVIDUALITZAT
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
Estudi sobre la salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya La salut de l´estudiant de medicina Carlos Garcia.
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
La POBLACIÓ Conceptes Bàsics de Demografia
Els sous de les dones a CATALUNYA
Edició 2017 Reunió amb famílies.
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
INTERVENCIÓ EN TABAQUISME DINS LA CONSULTA PEDIÀTRICA
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL
Grups interactius a L’Esquitx
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Pla local per la inclusió social de Santa Coloma de Gramenet
Com preparar una unitat per a l’avaluació
Treball de Recerca de Batxillerat
TECNOLOGIA.
Treball i aprenentatge en xarxa
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Introducció Al posicionament Web.
Formació per als equips directius d’educació secundària
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
un camí cap a la convivència i el diàleg
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
ELS TESTS DE CONDICIÓ FÍSICA
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Transcripción de la presentación:

Panel de Famílies i d’Infància Lluís Flaquer Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) Dia Internacional de les Famílies Palau Robert Barcelona, 7 de maig del 2005

Per què necessitem un Panel de Famílies i d’Infància?

Creixement de la pobresa infantil Familiar, en especial de la monoparentalitat Intens creixement de la immigració Reducció insuficient del fracàs escolar

Situació familiar diferent a l'actual en què es trobaven en l'any anterior els progenitors sols amb fills dependents. EU-15, 2001

Percentatge de famílies monoparentals que es trobaven en una altra situació en l'any anterior Estat espanyol i EU-15, 1997-2001

Percentatge de separacions judicials en relació amb els matrimonis de l'any Catalunya, Estat i EU-15, 1985-2000

Taxes de pobresa mitjana de les llars Països escollits de la Unió Europea, 1998-2001

Taxes de pobresa mitjana per grups d'edat Països escollits de la Unió Europea, 1998-2001

Evolució de les taxes de pobresa infantil EU-15 i Espanya, 1995-2001

Taxes de pobresa persistent per grup d'edat Països escollits de la Unió Europea, 2001

Taxes de pobresa per tipus de llar amb fills dependents Països escollits de la Unió Europea, 2001

Evolució de la taxa de risc de pobresa de les llars monoparentals Espanya i EU-15, 1995-2001

Evolució de la incidència de la pobresa en les famílies monoparentals i en el conjunt de la població Estat, 1997-2001

Evolució de la incidència de la pobresa persistent en les famílies monoparentals i en el conjunt de la població Estat, 1997-2001

Relació entre les taxes de pobresa infantil persistent i les taxes d'abandó escolar Unió Europea, 2000-2001 Portugal Espanya Itàlia Resta dels països de la UE-15 Regne Unit Irlanda Finlàndia

Evolució de les taxes d'abandó escolar Països del sud d'Europa, 1993-2004

Canvi familiar i polítiques socials L’evolució de tots aquests fenòmens, que afecten desfavorablement el benestar de la infància, exigeix un impuls decidit de les polítiques socials per part de les administracions, però aquesta resposta ha d’estar fonamentada en un coneixement més aprofundit de la realitat social catalana.

Utilitat del Panel de Famílies i d’Infància Diagnòstic acurat de la situació Millor detecció de les causes del fenòmens que tenen efectes indesitjables Proposta de les solucions més adients en termes de polítiques socials Avaluació dels seus resultats per tal de comprovar si realment compleixen els objectius previstos

Característiques de la mostra L’enquesta de panel comportarà 4 onades successives, que suposarà entrevistar any rere any els mateixos membres de la mostra. La selecció de la mostra es farà a través de les escoles. En la primera onada la mostra constarà d’uns 1500-2000 nois i noies d’entre 10 i 14 anys de tot Catalunya. En onades successives la mostra s’ampliarà fins a arribar a incloure el darrer any nois i noies de 17 anys. S’entrevistarà als nois i noies, als seus progenitors i al seu professorat.

Composició de la mostra per edats en les diferents onades

Característiques del qüestionari Els nois i les noies tindran qüestionaris diferenciats segons la seva edat. Igualment hi haurà qüestionaris diferents per a pares i mares i mestres. Hi haurà un nucli de preguntes permanents per a totes les onades i de preguntes variables i específiques per a cada nova onada. Hi haurà preguntes retrospectives que permetran reconstruir la trajectòria de l’infant i la història de la llar(s) en què hagi viscut a llarg de la seva vida.

Continguts del qüestionari Característiques sociodemogràfiques Itineraris de parella dels progenitors de l’infant Relacions intergeneracionals i xarxes de parentiu Conciliació entre la vida laboral i familiar Situacions de precarietat i risc de pobresa Immigració i etnicitat Pautes de relació entre pares i fills Pràctiques de risc dels infants i adolescents Trajectòries educatives i fracàs escolar Estils de vida i consum cultural

Aspectes organitzatius Creació d’un Consell Assessor, integrat per experts de dins i fora de l’Institut d’Infància i Món Urbà, per tal que puguin fer les seves aportacions al projecte, tant des d’un punt de vista tècnic com de contingut. Implicacions ètiques de la recerca amb infants. Creació d’un comitè per tal d’elaborar un protocol de conducta dels entrevistadors en relació amb el consentiment dels pares i la confidencialitat de les declaracions dels infants

Tipus d’anàlisis que seran possibles amb aquesta enquesta Permetrà estudiar molt millor La durada en el temps dels estats en què es poden trobar els infants (p.e. la pobresa persistent) Les transicions d’un estat a un altre en les trajectòries vitals dels infants o dels seus pares Efectes a llarg termini d’episodis que hagin succeït en la seva infància anterior Seguiment de l’evolució dels infants al llarg de la seva adolescència Avaluació dels efectes de les polítiques socials sobre el benestar dels infants