Dr. Eduard Cristóbal / Dr. Pere Mir Gener de 2012

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Nivell d’implantació i ús de les TIC al Maresme.
Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
i el que no es pot avaluar
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
La Càmera C A R L I È.
El Comerç Just com a model econòmic solidari
AMPA 2.0 ? AMPA escola IPSE de Barcelona
La teva contribució 1.
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
Àrea de Presidència – Àrea d’Esports
En aquest tema veurem els apartats següents:
I ARA, QUÈ PUC FER?.
PubMed i el gestor de revistes del CRAI de la UB (servei SFX)
ESTRATÈGIES HOTELERES URBANES ESPANYOLES I EUROPEES DAVANT DEL LOW COST Autors: Dr. Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE, director del Simposi Internacional.
8ª Convocatòria Planter de Sondeig i Experiments
Integració europea i gènere Centre de Documentació Europea de la URV
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
EL DIA SENSE COTXES 5è de Primària.
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Juliol 2011
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Els sous de les dones a CATALUNYA
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Perfil dels enquestats
Memòria RAM Neus Blasco Amor 4rtB.
El Perfil de l’Educador: El Lideratge a l’aula
Ruben Balada Tripiana Informática
Jonathan Ceballos Rodriguez ( ) Zenón Perisé Alía ( )
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Com preparar una unitat per a l’avaluació
INTERNET XARXA: Quan un conjunt d’ordinadors estan connectats entre si per comunicar-se i compartir informació. TIPUS DE XARXES: LAN: Xarxa d’àrea local,
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2003
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
Continuació: el temps II
Resum de resultats Enquesta als participants en els Cercles de comparació intermunicipals Octubre de 2018 Grandària del municipi 503 Fins a habitants.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Dr. Eduard Cristóbal Setembre de 2009
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Ús de les TIC ( Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ) a les llars de la Ciutat de Lleida Enquesta
Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2005
la cohesió social va per barris
Anàlisi d’un lloc web implementant actualització del contingut
Projecte: Videojocs.cat
Màster d’Aplicacions Multimèdia
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
CICLES FORMATIUS.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Transcripción de la presentación:

Dr. Eduard Cristóbal / Dr. Pere Mir Gener de 2012 Ús de les TIC ( Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ) a les llars de la Ciutat de Lleida Enquesta - 2011 Dr. Eduard Cristóbal / Dr. Pere Mir Gener de 2012

Objectius de l’estudi La identificació dels trets personals i socials dels usuaris d’ordinadors i d’Internet, així com la naturalesa i característiques de la població que no fa ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. La comparació dels resultats d’aquesta enquesta amb els obtinguts en els estudis anteriors. En efecte, l’any 2000 es va fer la primera enquesta sobre l’ús de les TIC per les ciutadanes i ciutadans de Lleida, mentre que l’any 2003 es va realitzar la segona, l’any 2005 la tercera, a l’any 2007 la quarta i a l’any 2009 la cinquena. Cal afegir que totes les enquestes esmentades s’han fet sota el patrocini de la Paeria.

Ressenya metodològica Àmbit de la investigació Ciutat de Lleida Mostra 700 enquestes amb un marge d’error  3,77%  i nivell de confiança  95,5% (k=2 i P=Q=50%) Procediment Mostreig aleatori estratificat Data del treball de camp Març - Juliol de 2011 Administració de l’enquesta Entrevista telefònica personal mitjançant qüestionari semiestructurat. Informació recollida La informació es recull en tres grans blocs. Un primer bloc fa referència a l'equipament de les llars (ordinadors, Internet, telèfon mòbil, TV, DVD, etc.). Un segon conjunt de qüestions aborden aspectes relacionats tant amb la personalitat de l’entrevistat, com sobre l'ús que fa aquest de les TIC de les que disposa. Finalment, una altra sèrie de preguntes s’interessa per les principals variables socials i econòmiques de la llar de l’entrevistat.

Principals resultats 1.- La gran majoria de les llars tenen ordinador Un 83,8% dels enquestats (587/700) declara tenir almenys un ordinador. Apart de la lleugera ampliació del parc domèstic de maquinari, el que empeny el mercat de productes informàtics a Lleida es el creixement del nombre de famílies amb un o més ordinadors (PCs, portàtils) a casa. També s’han anat renovant els equips i adquirint altres sistemes multimèdia. La gran majoria dels ciutadans utilitzen l’ordinador diàriament o vàries vegades a la setmana Addicionalment, més d’un 77% del total (539/700) és la proporció d’entrevistats que afirmen utilitzar l’ordinador de forma diària o vàries vegades per setmana. Aquesta xifra és significativament més elevada als dels estudis anteriors: a l’enquesta de 2009 va ser d’un 68%, a l’enquesta de 2007 va ser d’un 54% del total, similar al de l’enquesta de 2005 i molt superior a la presentada a l’enquesta de 2003, la qual arribava només al 30% del total de la mostra.

Antiguitat del primer ordinador de la llar

Principals resultats 2.- El 96% dels ordinadors tenen connexió a Internet Una altra dada positiva, que manifesta la tendència ja observada en estudis anteriors és el fet que del total dels entrevistats amb almenys un ordinador, un 96% declara tenir accés a la Xarxa una dada lleugerament superior a la de l’any 2009 amb un 94,2% (a l’any 2007 aquest percentatge era del 86%, l’any 2005 del 78,3% i a l’any 2003 era del 67,7%). D’aquesta manera, el 80% de la mostra són llars que tenen accés a Internet. Una xifra superior al 72% de l’any 2009 i el 60% dels anys 2007 i 2005 i més que dobla a la l’obtinguda en l’enquesta de 2003 que va ser de 33,6%. Així, s’observa una relació positiva entre l’augment de l’equipament informàtic a la llar i el grau de connexió domèstica a Internet.

Principals resultats 3.- Presència dels lleidatans i lleidatanes a la web Creix el nombre de famílies amb un o més PCs a casa, alhora que hom continua renovant els equips i adquirint altres sistemes multimèdia. Respecte a les persones que afirmen tenir accés domèstic a Internet, un 87% tenen adreça electrònica particular, un 6,7% WEB personal i un 24% el BLOG o bitàcola propi. El 30% de la mostra afirma pertànyer a una xarxa social a Internet (sobre tot a Facebook i Windows Life Space

Número de llars amb connexió a Internet

Tipus accés a Internet

Principals resultats 4.- La freqüència d’accés a Internet ha experimentat un augment important en els últims anys La freqüència d’accés a Internet ha patit un augment important respecte les darreres enquestes: un 64,1% del total de la població entrevistada afirma accedir diàriament a la Xarxa. Una proporció lleugerament més elevada que l’últim estudi de 2009 (57%) i bastant més gran que a l’enquesta de 2007 (40,1%) i 2005 (32%) i situada a una gran distància si ho comparem amb l’obtinguda l’any 2003 que va ser de l’11%. També es manté la proporció entre joventut i grau de connexió, ja que fins els 25 anys, el 98% dels individus disposa d’Internet i, com és previsible, s’hi ha connectat una o més vegades. Aquesta proporció baixa al 48,6% per a la població de més de 65 anys d’edat. Malgrat tot són dades molt similars a estudis anteriors. Això vol dir que, progressivament, Internet està arribant a persones de franges d’edat més elevades. Així mateix, atès que els lleidatans que naveguen diàriament per Internet representen més de la meitat de la població total, la ciutat de Lleida continua situant-se en nombre d’internautes dins la banda alta, en comparació amb altres ciutats/territoris.

Comparativa dels indicadors TIC bàsics a les llars % del total de les llars Lleida Ciutat (2011) Catalunya (2010) Europa Espanya Llars amb mòbil 97,9% 95,1% - % 94,6 % Llars amb ordinador 83,9% 73,1% 68,7% Llars amb Internet 80,5% 68,3% 70% 59,1% Llars amb banda ampla 72,9% 67,2% 61% 57,4% Fonts: Elaboració pròpia a partir de: Estadístiques de la Societat de la Informació Catalunya 2010.; INE: Instituto Nacional de Estadística (2010). EUROSTAT (2010).

Motius pel que es fa servir Internet

Principals resultats 5.- Continua el creixement del comerç electrònic Respecte al fenomen del comerç electrònic, es consolida el creixement de les compres per Internet. Un total de 294 entrevistats (el 42% de tota la mostra i un 51,4% dels internautes –aquestes xifres foren el 2009 del 33,4% i el 46,2%, respectivament) declaren haver comprat alguna cosa. Cal recordar que, l’any 2000, els entrevistats que declararen haver comprat alguna vegada per Internet no arribaven al 5% del total. Aquesta situació pot venir explicada pel fet de que, cada vegada, més i més internautes tenen més antiguitat, amb la qual cosa han anat guanyant en experiència i confiança en el ciberespai. Un altre motiu podria ser el fet que els individus de trams d’edat més elevats, s’estan incorporant a l’ús de la Xarxa tal com s’ha vist en el punt anterior. Uns individus que, a més, tenen un poder adquisitiu superior als internautes més joves. Aquestes xifres són clarament més elevades que les procedents d’estudis similars fets a Catalunya i Espanya.

Intenció de compra online (percentatge respecte al total de la mostra)

Producte o servei que s’adquirit o s’ha buscat informació a través de la Xarxa Producte o servei (número de respostes) Informació Compres Bitllets de viatge (Avió, tren, vaixell, autobús...) 310 215 Paquets vacacionals 248 109 Allotjament (reserves d’hotel, casa rural,...) 294 190 Lloguer de cotxes 119 51 Llibres 159 79 Pel·lícules (DVDs, vídeos) 102 36 Música (CDs, MP3,...) 110 44 Entrades d'espectacles 247 156 Art i col·leccionisme 63 19 Programes d’ordinador (Software) 167 50 Equipaments informàtics (Hardware) 168 Videojocs per ordinadors i consoles 142 31 Aparells electrònics (televisors, ràdios, mòbils, càmeres de fotos,...) 205 81 Telefonia / Servei telefònics 122 17 Tons, icones o jocs descarregables pel mòbil 61 8 Regals i flors Productes de salut i bellesa 86 22 Roba, calçat o accessoris 103 Alimentació i Begudes 92 53 Productes de neteja/drogueria o d’higiene 66 34 Productes o serveis financers 49 14 Cotxes, motos, bicicletes i accessoris 136 16 Immobles 1 Altres 29 5

Avantatges de comprar per Internet Avantatges (ordenats jeràrquicament) Estudi 2011 Comoditat 258 Facilitat per comprar i obtenir informació 222 Eficàcia 194 Preu i promocions 172 Accés a més informació 201 Varietat 195 Rapidesa 179 Qualitat del servei 122 Per provar 39 Únic mitjà disponible 73 Altres 2

Barreres a la compra online Problemes (ordenats jeràrquicament) Estudi 2011 Correus no sol·licitats 289 Massa publicitat 337 Seguretat 253 Virus informàtics 279 Exposició a continguts il·legals o ofensius 219 Lentitud 257 Retards o problemes de connexió 208 Falta de confidencialitat 192 Cost del proveïdor d'accés o telefònic Dificultat d’ús 80 Idioma 57 Altres problemes 3

Principals resultats 6.- Creixement del parc d’ordinadors Tal com s'observava ja en els resultats dels estudis anteriors, hi ha més aviat una certa saturació en el parc d’ordinadors, el que es reflecteix en una estabilització en la intenció de comprar més ordinadors durant els propers 12 mesos, així com de la incorporació de la connexió a Internet cas que es tracti d’un ordinador sense aquesta capacitat. Les previsions de venda del sector, s’hauran de centrar en el manteniment, renovació i millores del parc informàtic, més que aconseguir nous clients.

Llars i previsions de futur de les TIC (any 2011)

Principals resultats 7.- Les TIC als barris Si s’analitza la situació de les TIC per barris, s’observa que no hi ha diferències destacables entre ells, ja sigui en termes de nivell d’equipament informàtic o d’accés a la Xarxa.

Equipament TIC de la llar

Gràcies per la seva atenció