Portada de Santa Maria de Ripoll Autor: mestre i taller anònim del Rosselló. Cronologia: 1150-1170 Estil: romànic Tipologia: relleu Tema: bíblic Material: pedra sorrenca Localització: Monestir de Santa Maria de Ripoll, Ripollès.

Context En un principi, la portalada de Ripoll va ser atribuïda a l’abat Oliba, perquè es creia que ell era l’ideòleg i el promotor de tota l’abadia. Aquesta dada feia retardar la data d’execució d’aquesta obra a la primera meitat del segle XI. No obstant això, estudis més recents atribueixen l’autoria a un mestre anònim del Rosselló i al seu taller, que en una data posterior al 1151 es van instal·lar a Ripoll. A més de realitzar aquesta portalada, també van esculpir el sarcòfag del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, mort el 1131, i de les escultures del cimbori.

Descripció formal La portalada de Ripoll es presenta a manera d’arc triomfant, simplificant els elements constructius. Consta d’un sòcol estret sobre el qual se sobreposen tres grans registres: Un d’inferior, situat a cada costat dels muntants de l’arc central, i emmarcat per columnes sota la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l’arc. Un de central, també delimitat per dues columnes situades als extrems i una cornisa dentada que els separa d’una zona superior que corona el conjunt a manera d’entaulament. Aquesta darrera franja es presenta com un sol fris que abraça tota la longitud dels cossos inferiors i les arcuacions.

La decoració La decoració s’estén per tota la superfície i omple fins el racó més petit de l'arquitectura, fet que és un bon exemple del característic horror vacui de l’estil romànic. Igualment també hi trobem l’ús de la perspectiva jeràrquica en la representació de Crist al fris superior, així com la supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic.

La temàtica El complex programa iconogràfic de la portalada està inspirat en els textos de la gran Bíblia de Ripoll. La façana és dedicada a la Glòria de Crist, i es distribueix en diversos frisos superposats: A la part inferior es troba el sòcol, on apareixen nombrosos animals fantàstics i la representació dels set pecats capitals. Sobre seu hi ha esculpits diferents animals del bestiari medieval relacionats amb l’Infern. En el fris superior, d’una mida més ampla, s’emmarquen en arcs de mig punt el rei David, acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada de diversos personatges històrics, entre els quals destaca l’abat Oliba. Seguint en sentit ascendent es presenten en dos frisos diverses escenes del Llibre dels Reis i de L’Èxode. Sobre aquest darrer es troben esculpits els símbols dels evangelistes sant Marc (lleó) i sant Lluc (bou) al centre, rodejats a banda i banda per les figure3s de 22 benaurats, apòstols i profetes. Finalment, a la franja més alta, l’escena més important: Déu en Majestat envoltat per quatre àngels i símbols de sant Mateu (home alat) i sant Joan (àguila), i acompanyat pels 24 ancians de l’Apocalipsi.

A les arquivoltes aguantades per columnes –dues de les quals són, en realitat, representacions de sant Pere i de sant Pau –la decoració és molt rica i variada: ornamentació vegetal i geomètrica, signes del zodíac, els mesos de l’any i històries de la vida de sant Pau, sant Pere, Caín i Abel, Daniel i Jonàs. Extret de: TRIADÓ, J.R. Història de l’ Art Ed. Vicenç Vives, 2009