Hàbits saludables.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Deixar de fumar, tota una aventura!. Fumar és una complexa conducta en la què intervenen aspectes bioquímics, psicològics i socials.
Advertisements

ALIMENTACIÓ SALUDABLE
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Les amistats estan fetes de trossets....
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
La nutrició i l’alimentació
L’alimentació saludable
L’ENTRENAMENT ESPORTIU
Salut mental i prevenció
Podeu posar una foto del vostre centre
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
Alimenta el teu cos.
DECÀLEG D’HÀBITS SALUDABLES A L’ESCOLA
La Salamandra.
Perquè mengem el que mengem?
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
PETITS REPORTERS Títol.
Recordem què vol dir ser adolescent
Ens visita el dentista a P3, P4 i P5!!!
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
SESSIÓ V PES i EXERCICI FÍSIC.
Coneixement del Medi 3r. de Primària Els sentits.
EL RECICLATGE I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES.
Fem de cuiners! Els nens i nenes de 2n. estem treballant els aliments per això hem anat al Nútrim a fer un taller de cuina per aprofundir en el tema.
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
L’esquirola Pina.
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
FORA POLLS ! Estudi dels polls..
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Obesitat en edat pediàtrica
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
SALUT MENTAL.
Malaltia i mort: Canvis familiars
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Ajuntament de Vic. Regidoria de joventut: Judit Ramos.
Noms: Cristobal Grup i nivell: 5èA Escola: CEIP Anselm Clavè
L’AIGUA A LA NATURA.
Voleibol Ada S. David J. Álvaro S..
Nom : Elena Ipingea Data :
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
CONCURS.
SALUT MENTAL.
L’Aparell Circulatori
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
La dieta dels futbolistes
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
XIII a Setmana de la solidaritat
CUINAR, UNA ACTIVITAT HUMANA
Millorar el rendiment escolar dels nostres fills i filles
HABILITATS COMUNICATIVES
LES ITS: Mecanismes de transmissió i prevenció
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
L’ ELEFANT.
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
ESTALVIANT VIDA? AMB SO.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
ELS 5 SENTITS Com ho sap el nostre cos?.
6a SETMANA de QUARESMA US PRESENTEM LA JOANA QUE ENS ACOMPANYARÀ EN AQUESTA SISENA SETMANA DE QUARESMA. LA JOANA DE VEGADES ES MOSTRA MOLT RESPONSABLE.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
EL TACTE.
Transcripción de la presentación:

Hàbits saludables

Bibliografia 2 http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio

Hàbits saludables Alimentació saludable Activitat física Hàbits d’higiene

Alimentació saludable Consells generals La dieta mediterrània Els aliments L’aigua

Alimentació saludable Una alimentació saludable és aquella a través de la qual es pot aconseguir i mantenir un funcionament òptim de l'organisme, és a dir, garantir un creixement i desenvolupament adequats en qualsevol edat i estat fisiològic al llarg de la vida, permetre conservar o restablir la salut i reduir el risc de patir malalties.

Com s'interpreta la piràmide? I. Aliments de consum DIARI Farinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums*): 4-6 racions**/dia Fruites fresques: 3 racions/dia 5 racions/dia Hortalisses i verdures: 2 racions/dia Oli d'oliva: 3-6 racions/dia Làctics (llet, iogurt, formatge): 2-3 racions/dia

II. Aliments de consum SETMANAL Carn magra: 3-4 racions/setmana (màxim dues carns vermelles) Peix: 3-4 racions/setmana Ous: 3-4 racions/setmana Llegums: 2-4 racions/setmana Fruita seca: 3-7 racions/setmana

III. Aliments de consum OCASIONAL Pel seu contingut de sucre, sal i greixos saturats, es recomana reduir el consum de begudes ensucrades, sucs, embotits i carns grasses, patates xips i altres snacks fregits i salats, llaminadures, brioixeria, galetes, mantega, etc.

Com millorar els nostres hàbits d’alimentació Els canvis ràpids, o menjar només una sopa o saltar-nos un àpat poden aconseguir una pèrdua de pes, però aquest canvis radicals i exagerats no són saludables ni bons i no ajuden a llarg termini. Per millorar els hàbits d’alimentació es necessari Reflexionar... Que faig bé i que faig malament Substituir... Els hàbits poc saludables per altres mes saludables Reforçar... Els nous hàbits https://choosemyplate-prod.azureedge.net/sites/default/files/tentips/DGTipsheet1ChooseMyPlate-sp.pdf

Hàbits poc saludables Menjar molt ràpid Menjar tot el que hi ha al plat Menjar quan no tenim gana Menjar a peu dret Menjar davant la televisió Menjar sempre postres Saltar-se àpats (o només l'esmorzar)

Factors desencadenants Obrir un calaix i trobar el que més t’agrada Seure a casa a veure la televisió. Abans o després d'una classe examen... Arribar a casa de l’escola i no saber que menjar Passar davant d'un platet dolç en un taulell Seure al menjador de l’escola prop de la màquina expenedora de llaminadures o refrescos Veure un plat de donuts al matí durant el pati Passar tots els matins davant la pastisseria que fan els dolços que mes t’agraden Sentir-te avorrit o cansat i pensar que menjar alguna cosa et pujarà els ànims.

...I recordeu que abans de menjar... ...i després...

Activitat física

Idees clau sobre activitat física i salut Beneficis físics Prevenció de malalties Condició física Composició corporal Cardiovascular Beneficis psicològics Sensació de benestar Estabilitat emocional Millora l’autoestima Increment de la percepció d'autoeficàcia Millora de la imatge corporal Beneficis social Responsabilitat grupal Xarxa social de suport Integració social

L’exercici físic i la seva relació amb el cervell L’exercici físic allibera un gran nombre de substàncies que regulen canvis estructurals i funcionals en el cervell Per exemple, l'exercici intens augmenta la concentració de neurotransmissors com la serotonina, la dopamina, l'adrenalina i la noradrenalina. Alguns d'aquests neurotransmissors modulen processos cognitius com la consolidació de la memòria.

Per què és important l’activitat física? L'activitat física regular és important per mantenir una bona salut, i sobretot si estàs intentant baixar de pes o mantenir un pes saludable. Si hi ha més activitat física el teu cos crema més calories, si augmentes l’activitat física i redueixes el nombre de calories que consumeixes s’origina un dèficit calòric i per tant una pèrdua de pes La major part del pes es perd en menjar menys quantitat de calories. No obstant això, l'evidència mostra que l'única manera de mantenir la pèrdua de pes és realitzar activitats físiques en forma regular. I el que és encara més important, l'activitat física redueix el risc de malalties cardiovasculars i diabetis en major mesura que la pèrdua de pes per si sola .

Quant exercici s’ha de fer? Nen i adolescent com a mínim de 30’ a 60’ d’activitat física moderada tots els dies Exemples d’activitat física moderada: Caminar a pas ràpid Jugar a córrer Saltar a corda Jugar a futbol Natació Ballar...

Hàbits d’higiene

Què és la higiene? És un conjunt de mesures preventives per conservar la salut i que s’ha convertit en un component essencial de la nostra vida.

Que fa falta? Aigua Sabó oli sabó en formació glicerina + aigua

La pell És una membrana flexible que cobreix tot el cos, actua com una cuirassa exterior amb funcions de: De protecció: radiacions solars, cremades.. Sensorial: fred i calor, dolor... Termorreguladora: conserva la temperatura del cos i evita la deshidratació Evita les contaminació superficial Metabòlica: forma la vitamina D

Perquè ens hem de dutxar cada dia? Per alliberar a la pell d’una pila d'impureses: Cèl·lules mortes que perdem cada dia; Suor, que és un residu de l’organisme; Pols, que tapa els porus de la pell i li impedeix respirar; Una multitud de microbis atrets per tot aquest món de brutícia.

Perquè fem pudor quan no ens dutxem? La secreció sebàcia és una grassa produïda per la pell que al barrejar-se amb la suor i la pols acumulada atrau els microbis. Al multiplicar-se els microbis la fan fermentar (degradar-se) i per això fa pudor.

Què fa falta per no fer pudor?

Els cabells

Perquè es necessari rentar-se els cabells regularment? El nostre cabell és un casc protector natural pel crani, per tant, l’hem de cuidar. S’ha de rentar un o dos cops per setmana. El pel segrega una substància greixosa sobre la que s’adhereixen les partícules de pols i l’ofeguen.

Com s'instal·len els polls en els cabells? Salten d’un cap a l’altre i el que més els agrada són els caps suats. S’arrapen fermament als cabells i es reprodueixen. Els ous són petits i blancs i es poden confondre amb la caspa, però no salten tan fàcilment. Cal utilitzar xampú i loció especials per eliminar-los.

Les orelles, les hem de netejar? Si et fiques el dit a l’orella, potser et trobes com una massa groguenca o marronosa que es diu cera. Són secrecions de les glàndules sebàcies i ceruminoses de la pell, pèls o brutícia. La cera actua de protector i lubrifica la pell i evita infeccions. D’alguna manera, es pot dir que les orelles tenen el seu sistema de neteja i desinfecció.

Perquè s’agafa mal d’orella? Si al netejar les orelles utilitzem un bastonet, apilonem la cera i fabriquem un tap, l’aigua estova i macera la cera cosa que els microbis i els fongs aprofiten per créixer.

Parlem de les mans?

Quan ens hem de rentar les mans? Abans de dinar Després d’anar al WC Després de sonar-se el nas Després d'esternudar o tossir Abans de tocar-se una ferida Quan sentim que les tenim brutes Abans de tocar els aliments

Com ens hem de rentar les mans

Perquè les ungles atreuen els microbis? Les ungles proporcionen un refugi molt acollidor on fan els seus nius els microbis i uns cucs minúsculs que hi ha a la terra. Amb tots aquests habitants sota les ungles si ens freguem els ulls, o si ens rasquem correm el risc de agafar infeccions.

Moltes gràcies