EL COLOSSEU

Nom: Amfiteatre Flavi o Colosseu Autor: desconegut Cronologia 72-80 dC, sota el regnat de Vespasià, Tit i Domicià Materials constructius: morter cobert de maó, revestit de marbre, tova i pedra. Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 187m alçada, 155 diàmetre i 524 m perímetre. Ubicació: Vall del Colosseu, a Roma Estil: Romà Imperial Funció: Lloc d’espectacles vilolents i per a l’ esbarjo públic. M.B:

M.B:

Fou situat al costat de la casa de Neró (Domus Aurea) sobre d’un llac assecat. Rebé el nom de Colosseu, perquè estava al costat de l’estàtua colossal de Neró.

187m. L’amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 187 metres de llargària i 155 d'amplada, i de 48 metres d'alçada, amb un perímetre de la el·líptica de 524 metres. 155m. 524m. 48m M.B:

. lluites de gladiadors o munera, . caceres o venationes L’amfiteatre era un doble teatre. Era un edifici destinat a espectacles, celebracions multitudinàries i jocs violents. Format per una càvea envoltant una arena oval on se celebraven els espectacles: . lluites de gladiadors o munera, . caceres o venationes . batalles navals o naumàquies

ESPAI EXTERIOR L’edifici s’aixeca sobre un estilobat o podi. Consta de quatre plantes, les tres primeres formades per una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades que suporten uns entaulaments decoratius. A cada pis correspon un ordre arquitectònic diferent, així al primer pis hi trobem l’ordre dòric-toscà, al segon hi trobem l’ordre jònic i al tercer l’ordre corinti El quart pis, fou construït més tard, i és decorat amb lesenes (faixes verticals estretes) o pilastres amb capitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia els màstils que sostenien el tendal (velarium) que protegia als espectadors del sol i la pluja

La superposició d’ordres respon a dos objectius: Ordre corinti Ordre jònic Ordre dòric A l’exterior una successió d’arcades col.locades directament sobre pilastres i sobreposades entres pisos; a cadascun li corresponia un ordre arquitectònic diferent. La superposició d’ordres respon a dos objectius: clar record i admiració per a l’arquitectura grega reduir l’escala de l’edifici, fent-lo més accessible a l’escala humana M.B:

Entre les arcades s’hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l’obra, a més dels emperadors. M.B:

ESPAI INTERIOR La planta és el·líptica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi havia la cavea, lloc on se situaven les graderies per a més de 50.000 espectadors. L’accés al recinte es feia a través dels arcs del primer pis. Una complexa organització de galeries anulars, cobertes amb volta de canó i i d’aresta, permetien la circulació per el recinte, les comunicacions entre plantes eren per mitjà de rampes i escales i les sortides a l’exterior de la càvea eren les vomitòria. M.B:

vomitoria cavea arena Te 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes. La càvea, estava dividida en tres sectors de grades que cobreixen un elaborat sistema de corredors. L’arena, era amb paviment de fusta, coberta de sorra i a sota hi havia diferents àrees de serveis, dipòsits, estables de les feres, etc. M.B:

CAVEA PASSADISSOS SOTA LES GRADES ARENA Sota l’arena hi havia les dependències de servei i les cel.les per a les feres SUBTERRANI M.B:

La càvea L'amplia graderia interior estava diferenciada en gradus, pisos reservats per a les diferents classes socials: 1. En el podi, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats (cursus honorum), sacerdots i potser les vestals. En ambdós extrems de l'eix menor havia sengles llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altra reservada per al magistrat que a vegades presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment. 2. El maenianum primum, per als aristòcrates que no pertanyien al senat, 3. El maenianum secundum, dividit en el Immum per als ciutadans rics i el summum per als pobres. 4. En el més alt hi havia el maenianum summum in legneis, fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres. A més, alguns ordres socials, com els tribuns, sacerdots o la milícia, tenien sectors reservats. L'accés des dels passadissos interns fins a les grades es produïa a través dels vomitoris, anomenats així perquè permetien sortir una enorme quantitat de gent en poc temps. Estava tan ben dissenyat que els 50.000 espectadors podien ser evacuats en una mica més que cinc minuts.

M.B:

M.B:

M.B:

M.B:

M.B:

M.B:

ELEMETS PROPIS DE L’ESTIL L’amfiteatre és un tipus constructiu que prové de la unió teòrica de dos teatres, i és una innovació romana. Té tots els elements tècnics de l’art romà com son: L’arc de mig punt, i la volta d’aresta la volta de canó. És una autèntica obra d'enginyeria constructiva per l’aixecament de la càvea sobre d’una trama de voltes de canó, d’aresta i anulars, que servien per a la sustentació dels pisos superiors i per distribuir el públic. És una obra de gran monumentalitat i d’un clar sentit propagandístic. M.B:

M.B:

RELACIÓ DE L’OBRA AMB LÈPOCA Pertany a l’època imperial, després dels conflictes que es van viure durant el domini de Neró, el seu successor en el poder Tit Flavi Vespasià, per guanyar-se l’estima de la plebs va concebre la construcció d’aquest gran edifici que havia de servir per tenir el control ideològic del poble, i entretenir-lo. Va ser inaugurat pel seu fill Tit, les festes d’inauguració van durar 100 dies, això ens dóna una idea de la importància que el poder imperial concedia al Colosseu, un edifici destinat a la distracció d’un poble que, malgrat les victòries imperials, s’adonava de la forta pressió dels pobles bàrbars a les fronteres de l’imperi i de la crisi econòmica que ja deixava sentir els seus efectes. M.B:

FUNCIÓ I SIGNIFICAT El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors. El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia). Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró. El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Encara avui està molt lligat a l’Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant. El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A l’Edat Mitjana també s'utilitzà de refugi, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.

INFLUÈNCIES I TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA El precedent romà d’aquest anfiteatre, fou el d’Estatili Taure, fet de fusta de l’any 29 a.C i destruit per un incendi l’any 64 d.C. Sens dubte que l’ús dels ordres i la concepció de l’espai per al teatre és de clara influència grega. La superposició d’ordres serà imitada durant el Renaixement i el barroc Per la seva tècnica constructiva i per la resolució de l’espai que dona cabuda a tants espectadors i l‘aprofitament del subsòl, es convertirà en un referent tant en època romana com sempre més a l’hora de concebre espais per a espectacles de masses. Per exemple, estadis i places de braus.