LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
CARLOS ALBERTO SANCHIS BARRAGÁN CURS
Advertisements

El desplegament del currículum per al desenvolupament de les competències bàsiques: LA PRESA DE DECISIONS ROSER CANALS CABAU Montcada, març-08.
Competències bàsiques i l’educació en Comunicació
CATÀLEG DE QUALIFICACIONS PROFESSIONALS
Escola Montserrat Sant Just Desvern
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Toca fusta FENT DECORATS
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
APLICACIÓ DEL CONTACT IMPROVISACIÓ A L’ENSENYAMENT SECUNDARI
1 u n i t a t L’educador infantil.
Què és un pla Individualitzat ?
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
El disseny curricular d’educació primària
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció educativa a l’alumnat immigrant
IES SABADELL Juvenal nº 1 Sabadell (Barcelona)
Estudi per a la identificació de
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
La presa de decisions per al desenvolupament de les Cb en l’alumnat de Primària CERDANYOLA, Curs
Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa
L’Expressió escrita.
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
L’informe de laboratori
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ELS PLANS INDIVIDUALITZATS
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
ACCIONS GRUPALS AMB EL PROFESSORAT
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
EL PLA INDIVIDUALITZAT
AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ DOCENT
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ “Posem fil a l’agulla”
REVISIÓ DELS DOCUMENTS DE FONOLOGIA I LLENGUATGE
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
La gestió curricular de competències
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
QUÈ, COM I QUAN ENSENYAR I AVALUAR
Treball i aprenentatge en xarxa
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Formació per als equips directius d’educació secundària
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
Gestió participativa dels projectes de centre
LA PROGRAMACIÓ I LA GESTIÓ DEL CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES
Continuació: el temps II
Departamento de Pedagogia Aplicada
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE GRÀCIA
El currículum a l’educació primària
La consciència fonològica a P-5 i 1er
Grup d’Aprenentatge en Pressupostos Participatius
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
El Pla de formació del centre
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
“Les Ciències de la naturalesa al Treball per Tasques”
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
“Recursos Educatius en la Web” Rafa Atienza Blasco
LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Transcripción de la presentación:

LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

La programació didàctica és... Conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu del Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat. Té diferents nivells: La programació d’un projecte o pla de centre La programació d’una àrea o matèria per a un curs o un cicle La programació de la unitat didàctica La programació d’aula

PROGRAMACIONS presa de decisions del professorat PRESCRIPCIONS NORMATIVES FINALITATS EDUCATIVES CONTEXT ON S’APLIQUEN PROGRAMACIONS presa de decisions del professorat MODEL DOCENT NECESSITATS EDUCATIVES ALUMNAT NATURALESA DELS CONTINGUTS Professorat planificador = Professorat aplicador

La programació de l’àrea/matèria per a un cicle o curs Els referents normatius són el Decret 142/2007 (Educació Primària) i el Decret 143/2007 (ESO) CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 3. OBJECTIUS DIDÀCTICS 4. CONTINGUTS D’APRENENTATGE ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats

La programació de la unitat didàctica Contribució de la U.D. a l’adquisició de les C.Bàsiques Objectius de la unitat didàctica Continguts (Conceptes, Procediments i Actituds) Activitats d’ensenyament-aprenentatge (Seqüència didàctica) que inclouen Activitats d’avaluació i Activitats d’adaptació curricular per a l’atenció a la diversitat Metodologia i estratègies didàctiques Materials i recursos didàctics Temporalització de la U.D.i organització de l’espai i el temps Connexions amb altres matèries

La programació de la unitat didàctica és ... Un instrument flexible, obert, en construcció... perquè: S’ha de contextualitzar en funció de les necessitats educatives de l’alumnat a qui va adreçada A mesura que es va construint es va autoregulant pequè tingui coherència interna La planificació del professorat en relació amb tres preguntes clau:

QUÈ és important que aprenguin els alumnes? OBJECTIUS DIDÀCTICS I CONTINGUTS (conceptes, procediments, actituds, valors i normes) b) PER QUÈ és important? FINALITATS I OBJECTIUS GENERALS CONTRIBUCIO DE L’ÀREA AL DESENOVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES c) COM I A TRAVÉS DE QUÈ s’aprèn? ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ

Aportació de la U.D. l’adquisició de les competències bàsiques Contribució de la unitat didàctica Coneixement i interacció amb el món Competència social i ciutadana Competència cultural i artística Competència en comunica- ció lingüística i audiovisual Competència matemàtica Tractament de la informació i competència digital Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

ACTIVITATS ENSENY/APRE Exemple de graella de programació dinàmica OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS ACTIVITATS ENSENY/APRE ACTIVITATS AVALUACIÓ CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS Competències bàsiques

OBJECTIUS DIDÀCTICS en relació amb... ELS OBJECTIUS OBJECTIUS GENERALS Etapa/Curs OBJECTIUS DIDÀCTICS en relació amb... Saber Saber fer Saber ser/estar

Selecció dels continguts (SABER SER i SABER ESTAR) Decret 142/2007 (Educació Primària) / Decret 143/2007 (ESO) Unitat Didàctica: CONTINGUTS CONCEPTUALS (SABER) CONTINGUTS PROCEDIMENTALS (SABER FER) CONTINGUTS ACTITUDINALS (SABER SER i SABER ESTAR)

Les activitats d’avaluació Cal programar activitats d’avaluació integrades en el procés d’ensenyament/aprenentatge fent atenció a tres moments de l’avaluació: 1. AVALUACIO INICIAL: Funció diagnòstica Qüestionari detecció idees prèvies, Conversa al voltant d’una activitat de sensibilització (conte, imatge, notícia, peça musical...) AVALUACIÓ FORMADORA: Funció reguladora Qüestionari d’autoregulació, Activitat de coavaluació, Base d’orientació AVALUACIÓ SUMATIVA: Funció certificadora Activitats d’aplicació dels continguts apresos en un altre context, Proves i controls L’avaluació proporciona informació sobre el grau d’assoliment dels objectius previstos per a reajustar la pràctica educativa i millorar els resultats de l’aprenentatge

Cada docent ha de trobar el sistema que millor li serveixi La meva programació... Cada docent ha de trobar el sistema que millor li serveixi El referent o punt de partida són les decisions de rang o nivell superior (PEC, PCC, Programació matèria...) Es recomanable començar per plantejar-se els objectius. Dels objectius se n’extreuen els continguts i d’ambdós, es dissenyen activitats d’ensenyament-aprenentatge que possibiliten l’aprenentatge dels continguts, l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de competències bàsiques. Cada nou pas, obliga a revisar els anteriors per trobar la màxima coherència. Sense programació es cau en la improvisació o el “fer per fer” sense pensar quina és la finalitat que hi ha al darrere.

La programació d’aula és... la planificació de cada docent ajustada a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (abans s’anomenava tercer nivell de concreció) Convé que la programació d’aula respongui a la lògica de les fases didàctiques: Exploració de les idees prèvies Introducció del nou coneixement Estructuració del coneixement Aplicació o transferència del coneixement a altres situacions

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE ACTIVITATS D’AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ DE CCSS CURS 3r ESO CRÈDIT II UNITAT 4. EL SECTOR I. ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS I LA FAM AL MÓN CONTINGUTS ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE OBJECTIUS DIDÀCTICS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 1. Les activitats econòmiques 1.1 Característiques del sector I, II i III. 1.2 Població activa 2. L'agricultura 2.1 Agricultura tradicional 2.2 Agricultura de mercat 2.3 El paisatge agrari a Catalunya 2.4 La producció de cafè a Centroamèrica 3. Els aliments transgènics i la fam al món 3.1 La fam i la producció alimentària al món 3.2 Què són els aliments transgènics 1. Classificació de les activitats professionals dels pares dels alumnes per sectors de l'economia. 2. Compleció d’un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques i els sectors de l'economia. 3. Definició de població activa. 4. Classificació de les activitats pròpies de l'agricultura tradicional i l’agricultura de mercat. 5. Classificació de les activitats econòmiques segons el sector al qual pertanyen. 6. Comparació de la producció de cereals de dos països amb la mà d'obra ocupada en el sector I. 7. Compleció d’un quadre amb les característiques de l'agricultura tradicional i l’agricultura de mercat. 8. Caracterització de diferents paisatges rurals a partir de les imatges del llibre de text. 9. Identificació de la problemàtica de la pagesia catalana a partir de la lectura d'un text. 9.2 Descripció i explicació dels elements del paisatge agrari i justificació sobre si es tracta una explotació tradicional o de mercat. 10. Descripció i explicació de la problemàtica dels petits productors de cafè a Centroamèrica. 11. Cerca i processament d' informació sobre els avantatges i inconvenients dels aliments transgènics. 12. Defensa del propi punt de vista en el debat sobre si els aliments transgènics poden ser una alternativa al problema de la fam al món. 13. Redacció d’un text argumentatiu final sobre aquest problema. CONCEPTES 1. Caracteritzar els sectors de l'economia 2. Definir població activa. 3. Caracteritzar agricultura tradicional i agricultura de mercat. 4. Establir les causes del problema de la fam. 5. Caracteritzar els aliments transgènics: què són, els seus avantatges i inconvenients. Qüestionari inicial Prova escrita Dossier d'activitats PROCEDIMENTS Estructurar els conceptes en un mapa conceptual. Lectura d'imatges: descriure, explicar i interpretar diferents paisatges agraris a partir de fotografies. Lectura comprensiva de textos sobre la problemàtica de l'agricultura a Catalunya i a l’Amèrica Central. Lectura d'imatges: croquis d’un paisatge agrari. Cercar i processar informació rellevant sobre els aliments transgènics en fonts diverses: premsa, internet, bibliografia... Justificar el propi punt de vista i contraargumentar en un debat. Redactar un text argumentatiu final. Text argumentatiu final ACTITUDS, VALORS I NORMES Manifestar una actitud respectuosa en relació amb els diferents punts de vista sobre un mateix problema. Fonamentar el propi punt de vista en els valors democràtics. Respectar les normes pactades per a la realització d'una discussió en grup. Aportar elements al debat participant activament. Observació a l’aula

Plantejament didàctic del TEMA 4 EL SECTOR I Plantejament didàctic del TEMA 4 EL SECTOR I. ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS I LA FAM AL MÓN A. Exploració d’idees prèvies B. Introducció nou coneixement C. Estructuració del coneixement D. Aplicació (transferència coneixem.) Activitat oral. Classificar les activitats professionals dels pares dels alumnes segons el sector al qual pertanyin. Discussió col·lectiva a partir dels resultats. 2. Completar un mapa conceptual sobre els sectors de l’economia. 3. Definir població activa. 4. Destriar les activitats pròpies de l’agricultura tradicional i de mercat a partir d’uns dibuixos. 5. Classificar 21 activitats econòmiques segons el sector de l’economia al qual pertanyen 6. Comparar la producció de cereals a Espanya i el Níger amb el % de la població activa de cada país i extraure’n conclusions. 7. Completar un quadre amb les característiques de l’agricultura tradicional i l’agricultura de mercat. 8. Fer un esquema dels paisatges de l’agricultura tradicional i de l’agricultura de mercat. 9. L’agricultura i la ramaderia a Catalunya: estudi d’un cas. 10. La producció de cafè a Centreamèrica: estudi d´un cas. 11. Cercar informació en fonts diverses sobre el problema de la fam al món i sobre els aliments transgènics. 12. Processar la informació establint els avantatges i inconvenients dels aliments transgènics. 13. Respondre el mateix qüestionari inicial. 14. Discutir entre tots si els aliments transgènics poden ser una solució al problema de la fam. 2. Qüestionari individual - Què són les plantes transgèniques? - Quins són els seus avantatges i inconvenients? - Gràcies a les plantes transgèniques es podrà resoldre el problema de la fam al món? - Què creus que diuen els que pensen el contrari? Com els podries convèncer? 15. Redactar un text argumentatiu final sobre el problema de la fam al món.