L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR Judit Camps i Pujolar i Berta de Buen i Aspa Dietistes-Nutricionistes

ALIMENTACIÓ: és el procés a través del qual s’obtenen els nutrients que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. En l’ETAPA INFANTIL, a més, s’han de tenir en compte altres necessitats: el creixement i el desenvolupament, tan físic com mental la promoció i la consolidació dels hàbits alimentaris L’alimentació en aquesta etapa és de gran transcendència en la seva salut futura

EXCEL·LENT MODEL DE VIDA SALUDABLE DIETA MEDITERRÀNIA Diaita, paraula grega de la que deriva dieta, significa estil de vida equilibrat, i això és exactament el que és la Dieta Mediterrània, quelcom més que una pauta nutricional. A finals de 2010, la UNESCO va declarar a la Dieta Mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La Dieta Mediterrània és un estil de vida. Combina els següents ingredients: La nostra agricultura Les nostres receptes Formes de cuinar pròpies de cada indret Els àpats compartits, les celebracions i tradicions La pràctica d’exercici físic Clima benigne EXCEL·LENT MODEL DE VIDA SALUDABLE

Es caracteritza per: Abundància d'aliments vegetals i cereals  (sobretot integrals) Verdures i hortalisses  Llegums Fruites  Fruits secs  L'ús d'oli d'oliva com a font principal de greix Consum moderat de peix, marisc, aus de corral,productes lactis (iogurt, certs  formatges) i ous Consum escàs de carn vermella i derivats

PERFIL NUTRICIONAL Baix contingut en àcids grassos saturats Alt en monoinsaturats Alt en carbohidrats complexos i fibra Riquesa en substàncies antioxidants.

La piràmide alimentària és una representació gràfica dels aliments i de les quantitats que n’hem de menjar per tal de seguir una alimentació equilibrada

SEGONS LA OMS (ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT) DEL TOTAL D’ENERGIA INGERIDA: 50 – 55% Hidrats de carboni 30 – 35%: Greixos 12-15%: Proteïnes EL REPARTIMENT DELS ALIMENTS AL LLARG DEL DIA: 25%: Esmorzar + mig matí 35%: Dinar 15%: Berenar 25%: Sopar

El menjador escolar ha de dur a terme les següents funcions: A part dels aspectes nutricionals que hem vist, a l’hora de fer un menú escolar hem de tenir en compte: ASPECTES SENSORIALS ASPECTES EDUCATIUS El menjador escolar ha de dur a terme les següents funcions: Proporcionar aliments de qualitat tant des del punt de vista nutricional com des de criteris higiènics, sensorials i educatius. Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats i promoure aspectes socials i de convivència dels àpats. Potenciar la varietat i la identitat gastronòmica Textures, Tª, sabors...

QUÈ HEM DE FER PER SEGUIR UNA DIETA VARIADA I EQUILIBRADA?

ESMORZAR

Podem repartir l’esmorzar en 2 vegades: L’esmorzar és molt important per poder fer front al inici de la jornada Podem repartir l’esmorzar en 2 vegades: Abans de sortir de casa A l’hora del pati Ha d’incloure: LÀCTICS: llet, formatge, iogurt FARINACIS: pa, torrades, galetes FRUITA: sencera, trossejada o en forma de suc També podem incloure aliments PROTEICS (pernils, tonyina...) i aliments GREIXOSOS (preferentment oli d’oliva i de tant en tant mantegues i d’altres greixos)

BENEFICIS D’UN ESMORZAR EQUILIBRAT Millora l’estat nutricional Augmenta el rendiment físic Ajuda a controlar el pes Adquisició d’un bon hàbit (llevar-se amb el temps suficient) Ángeles Arias (catedràtica de Medicina Preventiva i Salud Pública de la Universidat de La Laguna) explica: “En todos los estudios se ve que es una de las comidas más importantes. Y nosotros vemos que hay un porcentaje elevado de niños y niñas obesos que no desayunan”

ESTUDIO DESCRIPTIVO SOBRE HÁBITOS ALIMENTARIOS EN EL DESAYUNO Y ALMUERZO DE LOS PREADOLESCENTES DE VILADECANS (BARCELONA). DE AMAT HUERTA ET AL. 2006 De la mostra de 270 subjectes d'estudi (52,2%) van ser nens, i (47,8%) nenes. L'edat mitjana és de 11,43 anys. El 73% dels subjectes del nostre estudi esmorza cada dia, el 12% la majoria dels dies, el 10,7% poques vegades i el 4,1% no esmorza. El 91,1% dels nens que esmorzen cada dia més pren algun aliment a mig matí. En funció del sexe, hi ha diferències significatives quant a la freqüència de l'esmorzar: cada dia esmorzen més els nens (81,6%) i no esmorzen mai més les nenes (5,4%)

El motiu de no esmorzar és la manca de temps en un 48,2% i el de no esmorzar és la falta de gana en un 24,1%. No hi ha cap nen que no ingereixi cap aliment durant tot el matí. El 51,9% dels participants en l'estudi es preparen ells mateixos l'esmorzar, al 40,4% els ho preparen les seves mares el 40,4% i el 3,7% se'l compren. El 74,1% dels nens manifesten haver marejat o sentit cansats alguna vegada al col·legi / institut, un 53,4% per son, i un 33,9% per no esmorzar.

DINAR

És l’àpat més important del dia tant en quantitat com en varietat d’aliments Ha d’incloure: FARINACIS: pasta, arròs, pa, llegums, patata VERDURES: cuites, crues o en puré FRUITES OLIS: principalment oli d’oliva CÀRNICS: carns, peixos o ous LÀCTICS: iogurts o formatge

QUANTITATS

BERENAR

S’ha de berenar a la sortida de l’escola, abans de començar les activitats extraescolars. Ha d’incloure: LÀCTICS: llet, iogurt, formatge i/o CEREALS: galetes, cereals, entrepà FRUITA: sencera o sucs Pensar amb els líquids, prendre AIGUA i en alguns casos LLET o SUCS (sense sucres afegits)

SOPAR

Ha d’incloure els mateixos aliments que el dinar: FARINACIS: pasta, arròs, pa, llegums, patata VERDURES: cuites, crues o en puré FRUITES OLIS: principalment oli d’oliva CÀRNICS: carns, peixos o ous LÀCTICS: iogurts o formatge

L’AIGUA La vida és aigua, sense aigua no hi ha vida. Constitueixi al voltant del 60% del pes corporal en homes i prop del 50% en dones L'aigua és essencial per a la vida: Els aliments i els gasos es transporten en medi aquós  Els productes de rebuig s'expulsen del cos mitjançant l'orina i els excrements Regula la nostra temperatura  Lubrica les nostres articulacions  Contribueix de forma decisiva a donar estructura i forma al cos   Contribueix a mantenir la pell llisa i jove, ja que la deshidratació aguda o crònica provoca que la pell s'arrugui i s'esquerdi amb facilitat

SÍMPTOMES DE DESHIDRATACIÓ No podem esperar a tenir sensació de set, això ja és símptoma de deshidratació HEM DE BEURE DE 8 A 10 VASOS D’AIGUA AL DIA (1,5 – 2 litres) En casos de calor, humitat i pràctica d’exercici físic s’ha d’augmentar la ingesta hídrica Set Sequedat de les mucoses i de la pell Sensació de cremor i acidesa gàstrica  Somnolència Fatiga extrema Ulls enfonsats Pols accelerat  Descens de la tensió arterial  Febre SÍMPTOMES DE DESHIDRATACIÓ POT PORTAR AL COL·LAPSE I A LA MORT

Animem als nens i a les nenes a practicar algun esport

PER QUÈ CAL PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENTACIÓ DELS NENS? A l’Enquesta nacional de salut de l’any 2006: 16% dels nens catalans tenen sobrepès 7% dels nens catalans tenen obesitat Segons l’estudi Aladino (ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad, de l’Estrategia NAOS) Quasi la meitat dels nens avaluats (45,2%) tenen excés de pes. El 26,1% registra sobrepès El 19,1%, obesitat

La capacitat intel·lectual es veu afectada per la qualitat nutritiva de la dieta ESTUDI  Alumnes que es salten l’esmorzar cometen més errors en exercicis de resolució de problemes Esmorzar incrementa la glucosa en sang i activa l’acetilcolina (NT) No esmorzar  acetilcolina  no retenció info Vitamina B1 (pa i cereals integrals)  principal productora d’acetilcolina

ESTUDI ENKID L'obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que sol iniciar-se en la infància i l'adolescència, i que té el seu origen en una interacció genètica i ambiental, essent més important la part ambiental o conductual, que s'estableix per un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica. En general, la obesitat infantil als països desenvolupats sol ser més freqüent en els nivells socioeconòmics més desfavorits, amb pitjor nivell nutricional i formatiu, que consideren encara l'obesitat infantil com un indicador de salut i posició social. En les societats desenvolupades l'obesitat, juntament amb la càries dental, és el trastorn nutricional més freqüent durant la infància i l'adolescència.

RESULTATS ESTUDI ENKID 1998-2000 La prevalença d'obesitat a Espanya és del (segons les taules d’Hernández et al.): La prevalença de sobrepès i d'obesitat segons el percentil 97 (p97) és del 13,9% La prevalença de sobrepès i d'obesitat (p85) és del 26,3% La prevalença de només sobrepès és del 12,4%. La prevalença d'obesitat és major en homes (15,6%) que en dones (12,0%) i també el sobrepès. Per edats, l'obesitat és superior en edats més joves (de 6 a 13 anys)

RISCS A LLARG TERMINI Un IMC elevat en la infància pot provocar en l’adult: Colesterol total i LDL (dolent) Triglicèrids Colesterol HDL (bo) Trastorns endocrinològics (hiperinsulinisme, major resistència a la insulina, intolerància a la glucosa, diabetis tipus 2) Irregularitat menstrual Trastorns psicològics Incidència de malaltia coronària

FALSOS MITES La llet és dolenta pels nen i adults  FALS (tenen incrementades les necessitats de proteïna i calç) Després de beure llet no es pot menjar res més  FALS La millor part de les verdures i fruites és la més clara  FALS (com més color més vitamines) Les fruites després de dinar engreixen  FALS (no engreixen per prendre abans o després, l’important és el valor calòric) La carn alimenta més que el peix  FALS (el peix té menys teixit conjuntiu i fa que no ens sentim tan pesats però alimenta igual) La margarina pot substituir la llet  FALS (és un greix)

L’aigua engreixa  FALS (és acalòrica i cal ingerir 1,5-2 L diaris) Les torrades engreixen menys que el pa fresc  FALS No es pot beure aigua durant els àpats FALS (hem de beure de 1,5 a 2 L, indiferentment de quan) Prendre actimels provoca que el cos no fabriqui defenses  FALS, els actimels porten microorganismes beneficiosos per la nostra salut (probiòtics) que milloren la flora colònica i, per tant, el sistema immunitari. Un suc equival a una fruita  FALS, la fruita porta fructosa però dins una matriu rica en fibra, en canvi el suc és un sucre simple.

www.formanutricional.com 660.398.233 629.806.353