Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
José Andrés Fernández González Chen-Chuan Ng-Her Jose Luis Montalvez
Advertisements

EL MONOPOLI ANNA ESPARTERO CAMPRUBÍ CARLA MARTÍNEZ DÍAZ
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Arthur Cecil Pigou “The money which a person is prepared to offer for a thing measures directly, no the satisfaction he will get from the thing,
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Xavier Guixà Martorell Joan Latorre Pifarré
En aquest tema veurem els apartats següents:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 10: Dinàmica.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
1.- L’EMPRESA Per què és necessària l’empresa?
Societats Capitalistes:
En aquest tema veurem els apartats següents:
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
Disseny de la interfície d’un smartwatch i l’aplicació mòbil
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
la depressió dels anys trenta
MESCLES I DISSOLUCIONS
El Comerç Just com a model econòmic solidari
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
LA INDEXACIÓ A LA INFLACIÓ
En aquest tema veurem els apartats següents:
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Gerard Solé Carbonell Joel Tortosa Fortúnez
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
L’ecosistema és el nivell d’integració dels organismes amb el medi
EL RECICLATGE I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES.
Bens Giffen.
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
En aquest tema veurem els apartats següents:
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
Microeconomia avançada I: Errades de Mercat
LA BORSA El mercat de valors.
Viatge a l’interior de la matèria.
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.5 El problema de la política (II): el liberalisme social La nova economia política: el liberalisme social.
Margin Management Concept
Capitalisme i liberalisme
Arthur Cecil Pigou “The money which a person is prepared to offer for a thing measures directly, no the satisfaction he will get from the thing,
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Estat de benestar i drets socials
la depressió dels anys trenta
Matemàtiques 3er E.S.O..
Cicle de Born-Haber pel NaCl
Mireya Reina i Aida Bauzà
El màrqueting i els seus elements
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
L’AIGUA UN RECURS POC VALORAT?
Estat del benestar per a tots o privilegis per a uns quants?
EL SISTEMA ECONÒMIC.
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
La vulneració dels drets socials
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
S’UTILITZEN EN LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA A LL/T.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez EXTERNALITATS Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez

INTRODUCCIÓ El mercat no sempre actua de forma eficient, ja que és difícil que compleixi les condicions ideals en la vida real. FALLADES DE MERCAT Les fallades de mercat són: Competència Imperfecta Externalitats Informació Imperfecta

QUÈ SÓN LES EXTERNALITATS? Es donen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament als agents que no participen en la seva compra ni en la seva venda. Aquests efectes no són reflectits totalment en els preus de mercat.

TIPUS D’EXTERNALITATS Hi ha dos tipus d’externalitats: EXTERNALITATS POSITIVES EXTERNALITATS NEGATIVES

EXTERNALITATS NEGATIVES Es dóna quan les accions d’un agent redueixen el benestar dels altres agents econòmics Exemple: Vessament de residus tòxics a les aigües d’un riu.

EXEMPLE D’ EXTERNALITAT NEGATIVA L’emissió de fums del tabac

EXEMPLE D’ EXTERNALITAT NEGATIVA Contaminació atmosfèrica per l’emissió de fums dels vehicles

EXTERNALITATS POSITIVES Es produeix quan les accions d’un agent incrementen el benestar dels altres agents econòmics. Exemple: Del cultiu d’arbres fruiters i l’empresa de rusc d’abelles

EXEMPLE D’ EXTERNALITAT POSITIVA Avenços tecnològics

EXEMPLE D’ EXTERNALITAT POSITIVA Innovació i investigació

EXEMPLE D’ EXTERNALITAT POSITIVA L’Educació

CLASSIFICACIÓ DE LES EXTERNALITATS Les externalitats es poden donar en: PRODUCCIÓ  quan les decisions de producció d’una empresa afecten a les possibilitats de producció d’una altra empresa. CONSUM  quan les decisions de consum d’un agent afecten a la utilitat d’un altre agent.

EXTERNALITATS EN LA PRODUCCIÓ Són aquelles externalitats que s’originen en la producció i afecten als productors. Poden ser positives o negatives.

EXTERNALITATS Negatives en la producció Una externalitat negativa en la producció fa que el cost social de produir el bé sigui superior al cost privat. D’aquesta manera la quantitat òptima del bé és menor que la quantitat llençada al mercat. Exemple  Contaminació.

EXTERNALITATS Negatives en la producció GRÀFICAMENT Cost social > Cost privat Llavors, Q* < Qm Preu del bé Cost social Cost de l’externalitat Oferta òptim (Cost privat) Equilibri Demanda (Valor privat) Q* Qm Quantitat del bé

EXTERNALITATS: Positives en la producció Una externalitat positiva en la producció fa que el cost social de produir sigui inferior al cost privat. Per això la quantitat produïda en el mercat és inferior a la quantitat socialment òptima. Exemple  Innovació, investigació i avenços tecnològics.

EXTERNALITATS: Positives en la producció GRÀFICAMENT Cost social < Cost privat Q* > Qm Preu del bé Oferta (Cost privat) Valor de la producció del bé Equilibri Cost social òptim Demanda (Valor privat) Qm Q* Quantitat del bé

EXTERNALITATS EN EL CONSUM Són aquelles externalitats que s’originen en el consum i afecten als consumidors. Poden ser positives o negatives.

EXTERNALITATS Negatives en el consum En una externalitat negativa en el consum, el valor social és menor que el valor privat i la quantitat socialment òptima és menor que la quantitat determinada pel mercat privat. Exemple  Tabac.

EXTERNALITATS Negatives en el consum GRÀFICAMENT Valor social > Valor privat Llavors, Q* < Qm Preu del bé Oferta (Cost privat) Equilibri òptim Cost de l’externalitat Demanda (Valor privat) Valor social Q* Qm Quantitat del bé

EXTERNALITATS Positives en el consum En una externalitat positiva en el consum, el valor social és més gran que el valor privat i la quantitat socialment òptima és més gran que la quantitat determinada pel mercat privat. Exemple  Educació.

EXTERNALITATS Positives en el consum GRÀFICAMENT Valor social < Valor privat Q* > Qm Preu del bé Oferta (Cost privat) òptim Equilibri Valor de l’externalitat Demanda (Valor privat) Valor social Qm Q* Quantitat del bé

SOLUCIONS AL PROBLEMA DE LES EXTERNALITATS Les externalitats impliquen que el sistema de mercat deixi de ser eficient en sentit de Pareto. INTERVENCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES

SOLUCIONS AL PROBLEMA DE LES EXTERNALITATS Les principals solucions proposades són: Assignació de drets de propietat Regulació Mesures basades en el mercat Impostos i subvencions Mecanismes compensadors

1. ASSIGNACIÓ DE DRETS DE PROPIETAT A les externalitats es dóna una situació en la qual no es troben definits els drets de propietat. És la idea del TEOREMA DE COASE (1960)

TEOREMA DE COASE (1960) Transaccions Sense cost i amb els drets d’apropiació ben establerts Redistribució amb la màxima eficiència Assignació inicial dels drets és la que permet màxima eficiència Amb cost

2. REGULACIÓ El sector públic estableix normes legals que fixen el nivell òptim de producció o consum amb presència d’externalitats.

3. IMPOSTOS I SUBVENCIONS El sector públic pot fixar: IMPOSTOS  Externalitat negativa SUBVENCIONS  Externalitat positiva PIGOU (1920) Va proposar aquests impostos que se’ls coneix com: “Impostos pigouvians”

ARTHUR CECIL PIGOU (1920) BENESTAR Arthur Pigou (1877 – 1959) Economía política BENESTAR Impostos pigouvians

IMPOSTOS Preu del bé Cost Social Cost Privat Impost Demanda Quantitat del bé

Oferta + impost Preu del bé t = impost Oferta Demanda Quantitat del bé Qt Q*

EC EP RECAUDACIÓ BENESTAR Sense t A + B + E C + D + F -------- A + B + C + D + E + F Amb t A D B + C A + B + C + D - E - F Pèrdua d'eficiència

SUBVENCIONS Oferta Preu del bé s Demanda amb s Demanda Quantitat del bé Q* Qs

EC EP Subvenció Benestar Sense s A + B C + D -------- A + B + C + D Amb s A + B + C + F B + C+ E + D B + C + E + F +G A + B + C + D + G +G Pèrdua d’eficiència

CONCLUSIONS Externalitat  Transacció entre comprador i venedor que afecta a un tercer. Hi ha dos tipus d’externalitats: Externalitats negatives Externalitats positives L’Estat intervé quan l’individu no pot arribar a una solució òptima.