1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

Presentación del tema: "1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica"— Transcripción de la presentación:

1 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 89 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Teoria del canvi Objectiu: explicar el dinamisme de l’ésser (el canvi i les transformacions). Introducció de dos nous conceptes: Acte: és allò que la cosa és en un moment donat. Potència: és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser. Com es relacionen aquests conceptes amb la teoria hilemòrfica? La matèria es comporta com a potència. La forma com a acte. Parmènides i el problema del canvi: ésser, no–ésser i poder ésser “El canvi és el pas de la potència a l’acte”. Un castanyer No és absolut Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser”. Aristòtil: “El canvi no és el pas del no – ésser a l’ésser sinó del poder ser al fet de ser”. Un ou No és relatiu Una castanya

2 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 89 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Principis del canvi El canvi no és la substitució d’un ésser per un altre sinó la transició continua entre dos extrems, on l’un és la privació de l’altre: és un canvi de formes. Privació: allò que impedeix que allò que en potència és X no sigui X (no sent una negació absoluta). Forma: Allò que es perd i es guanya en el procés de transformació. Principi intern del canvi en els processos naturals. Matèria: Allò que canvia però també és el substrat. FS (ou) Acte FS (ou) NEGACIÓ FS (gallina) Potència PRIVACIÓ FS (gallina) Acte PERFECCIÓ FS (gallina) télos immanent

3 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 89 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Model teleològic “Tots els éssers naturals tendeixen (télos) a assolir la perfecció que els és pròpia”. Tipus de canvi Es classifiquen segons la forma que canviï: En el processos naturals sempre és immanent (la forma). En els processos artificials requereix d’un agent extern. FS M1 M2 FA S1 S2 Abs. Tipus Subtipus Què canvia Què roman Substancials Generació, destrucció Forma Substancial Matèria primera Accidentals Quantitat, qualitat o lloc Forma Accidental Matèria segona

4 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 90 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Teoria de les quatre causes Permeten descriure el procés constitutiu de la realitat (ontologia) i la manera científica de conèixer-lo (teoria del coneixement). Causes són tots els factors que intervenen en un procés de canvi: En els processos naturals la causa formal, eficient i final coincideixen (ja que la forma és el principi immanent del canvi), per tant, les causes es redueixen a dues: matèria i forma. Causa material Allò de que és feta una cosa Causa formal Allò que ha servit de model per a produir-la Causa eficient L’agent productor de la cosa [pot ser intern (natural) o extern (artificial)] Causa final Finalitat (télos) a la qual aspira l’agent i per la qual actua la causa eficient José Vidal González Barredo