Emprenedoria i iniciativa emprenedora 1 u n i t a t Emprenedoria i iniciativa emprenedora

Esperit emprenedor Actitud que porta a prendre la iniciativa amb determinació, responsabilitat i assumpció de riscos fins a assolir les metes proposades. Tipus d’emprenedor Intraemprenedor: treballador que innova en la seva empresa. Emprenedor independent: treballador que inicia un projecte empresarial. Respon a aquests perfils: Persona emprenedora vocacional. Treballador experimentat que s’estableix pel seu compte. Emprenedor que materialitza un projecte sorgit d’un spin-off: Spin-off empresarial (la nova empresa procedeix d’una altra de ja existent). Spin-off acadèmic (materialització pràctica d’investigacions teòriques). Emprenedor per necessitat (normalment a l’atur). Emprenedor social: persona que pren iniciatives empresarials prioritzant la responsabilitat social sobre el benefici propi.

Característiques de l’emprenedor Capacitats i habilitats que es poden ensenyar i aprendre en l’etapa de formació. Capacitats personals Creativitat. Iniciativa. Innovació. Autoestima. Coneixements professionals. Orientació al reeiximent. Tenacitat i perseverança. Responsabilitat. Assumpció del risc. Capacitats socials Lideratge. Esperit d’equip. Solidaritat. Capacitat de comunicació.

Factors que dificulten l’emprenedoria en la nostra cultura Cultura emprenedora Actitud de participació activa en el canvi de l’entorn social, laboral, econòmic i empresarial. Factors que dificulten l’emprenedoria en la nostra cultura Por a innovar. Mancances formatives. Falta de vocació empresarial. Falta de reconeixement social de l’empresari. Caràcter especulatiu de certs empresaris. Mediocritat. Aversió al risc. Falta de compromís entre el sistema financer i el sistema productiu. Processos burocràtics lents. Falta d’estímuls per a la creació d’empreses. Excessiu individualisme.

Actuació dels emprenedors com a empresaris A mesura que el negoci es consolida, resulta imprescindible transformar el negoci en empresa, la qual cosa suposa: Contractar més personal. Delegar funcions. Donar prioritat a la direcció empresarial. Evolució històrica del concepte d’empresari Escola clàssica - Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill i Karl Marx – L’empresari és el propietari del negoci. Segle XVIII - Richard Cantillon – L’empresari és un agent que assumeix riscos i té unes remuneracions incertes. Segle XX – Degut als avenços tecnològics, es necessita un major finançament i, per tant, comencen les societats de diversos propietaris. Separació del concepte de PROPIETARI I EMPRESARI.

Evolució històrica del concepte d’empresari Teoria de l’empresari risc (Frank Knight, 1885-1972) Teoria de l’empresari innovador (Joseph Schumpeter, 1883-1950)

Evolució històrica del concepte d’empresari Teoria de l’empresari com a “tecnoestructura” (John Kennet Galbraith, 1908-2006) El capital pertany a una multitud de socis. La presa de decisions requereix de tècnics: tecnoestructura. Els propietaris són el poder formal; els tècnics, el poder empresarial. Teoria de l’empresari de William Baumol El context cultural condiciona el número d’empresaris i la iniciativa emprenedora. Hi ha tres tipus d’emprenedors: Productius. Improductius. Destructius.

El risc en l’activitat emprenedora El risc empresarial és la probabilitat que ocorrin fets interns o externs que afectin el compliment dels objectius previstos. Classes de riscos empresarials Atenent a l’origen: riscos externs i riscos interns. Atenent a les conseqüències de la materialització del risc: riscos purs i riscos especulatius. Atenent a les causes: riscos econòmics, de mercat, d’insolvència, de crèdit, tecnològics, organitzatius, de reputació, de legalitat i catastròfics. Gestió de riscos empresarials 1 - Identificació de riscos. 2 - Classificació de riscos (purs o especulatius). 3 - Avaluació de riscos: freqüència i intensitat. 4 - Planificació de riscos: presa de decisions per minimitzar-ne els efectes. 5 - Control de les decisions sobre el risc.

Innovació i desenvolupament econòmic La innovació és la implantació de canvis significatius en els productes i processos, o l’organització de l’empresa per millorar-ne els resultats. Tipus d’innovació Segons la seva originalitat: Innovació radical. Innovació incremental. Segons la seva aplicació: Innovació en l’oferta de producte. Innovació del procés, aplicant noves formes de: Fabricació. Logística. Organització i gestió. Innovació en la comercialització. Efectes de la innovació sobre l’economia Incrementa la inversió. Incrementa la productivitat. Incrementa la qualitat. Redueix costos. Incrementa la competitivitat. Descendeix els preus. Eleva la renda nacional. Incrementa l’ocupació. Incrementa les vendes.

Economia del coneixement El model d’economia del coneixement: nou model basat en idees, productes diferenciats i serveis a mida. Factors de creixement econòmic actual La inversió en I+D+i. Coneixement, tecnologia i innovació. Utilització de les noves tecnologies. Empresa en contínua expansió. Globalització: amenaça i oportunitat alhora. Ofertes de feina a perfils altament qualificats. La riquesa és creada i no heretada. Model econòmic tradicional Nou model econòmic Organitzacions jerarquitzades. Possessió de recursos naturals i materials. Capital fix. Producció massiva i estàndard. Cicle de vida llarg. Mercat local. Es ven el que es produeix. Preu = cost + marge utilitat Organitzacions descentralitzades. Preval el coneixement (I+D+i) Capital intangible. Producció flexible i personalitzada. Cicle de vida curt. Mercat global. Es produeix el que es ven. Preu = valor percebut pel client.