LES ESCOLES D’EDUCACIÓ ESPECIAL COM A CENTRES DE SUPORT PER A L’EDUCACIÓ INCLUSIVA Montserrat Montero 26 de novembre de 2009.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ
Advertisements

ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
Elaboració de Plans Individualitzats
Unitat de Suport a l’Educació Especial (U.S.E.E.)
Cap a l’escola dels grans de la mà del CDIAP i l’EAP
Ponència Una educació per a un nou país.
Projecte de Convivència (data límit: 24/3/2020)
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
1 u n i t a t L’educador infantil.
Què és un pla Individualitzat ?
La funció dels Centres d’educació Especial en el nou marc legal en relació amb l’escola ordinària.
INTERVENCIÓ DE L’EAP ALS CENTRES CONCERTATS
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
APRENENTATGE MULTINIVELL
TEXT I CONTEXT DE LES CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES
Antecedents (el context) Centre IATIC
Xarxa Transició Escola Treball del Maresme
APRENENT JUNTS.
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
SERVEI DE SUPORT PRELABORAL a les escoles 1 1.
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
Treball col·laboratiu
Inclusió Escolar  Escoles Inclusives
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
EL PLA INDIVIDUALITZAT
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
QUI SOM? ASPAS, Associació de pares de persones amb discapacitat auditiva Missió: Defensar, reivindicar i garantitzar els drets e interessos de la persona.
LES FUNCIONS DE SUPORT A L’ESCOLA.
Grups interactius a L’Esquitx
Tallers d’Acció Socioeducativa itinerant del Tarragonès
Taula Rodona 3 Salut Mental i Educació: Esculls i reptes de futur, des de l’experiència dels programes actualment en funcionament. Marta Colomer Bolló.
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Seminari d’Educació Especial
Objectiu Educatiu Trienni
“EL PALIC, un model per a les illes”
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
“El perfil de mestre i professor”
ASSAMBLEA GENERAL ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES CURS 17/18
El repte d’incloure Recursos i estratègies
La Presència Educadora
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Formació per als equips directius d’educació secundària
Gestió participativa dels projectes de centre
VIOLÈNCIA I VIH Margarita Sentís i Carmen Borreguero
Departamento de Pedagogia Aplicada
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
Curs 18/19: Sessió 1 25/10/2018 Seminari de coordinació
L’ESCOLA INCLUSIVA CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
DIVERSITAT I INCLUSIÓ L’atenció als alumnes amb MNM
Servei Educatiu Baix Llobregat 5 EAP B 07 Cornellà-St.J.Despí
Transcripción de la presentación:

LES ESCOLES D’EDUCACIÓ ESPECIAL COM A CENTRES DE SUPORT PER A L’EDUCACIÓ INCLUSIVA Montserrat Montero 26 de novembre de 2009

“El treball de reforma no tracta tant de ‘canviar’ les institucions i les pràctiques de les escoles, sinó més aviat de reemplaçar, de forma intencionada, una cultura per una altra”. M. Fullan

Organització del contingut 1. Context 2. El camí de la inclusió 3. Implicacions 4. Les funcions del centre d’EE 5. Experiències d’inclusió escolar

Context Un augment considerable de la diversitat Un increment de les pressions externes sobre les funcions que ha de complir l’escola Una pressió per el canvi i la millora continuats de les pràctiques educatives La creença que les coses estan canviant i cal ajustar-se a les circumstàncies del moment present. La necessitat de plantejar una nova funció dels centres específics d’acord amb la visió d’un model d’escolar inclusiu.

El camí de la inclusió Els sistemes escolars han adoptat perspectives diverses i enfocaments variats per atendre i educar als infants i concretament aquells que presenten dificultats o risc de marginació o exclusió. Una de els formes més freqüents en que les nostres societats han intentat respondre a les diferències és agrupant els alumnes per característiques, ja sigui el sexe, la procedència social, les creences, el nivell de capacitat, etc. La incorporació del principis i valors democràtics, especialment els de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, i la universalització de l’educació han produït en els últims anys canvis profunds en els sistemes educatius occidentals. És, doncs, en aquest context de canvi i millora de l’escola que cal situar la inclusió educativa.

Definició d’inclusió escolar S’observen dues tradicions en la manera d’interpretar i entendre la inclusió. Hi ha la perspectiva que associa la inclusió amb la integració dels alumnes amb nee a les escoles ordinàries. Tenim la perspectiva que s’orienta principalment a la millora de l’escola per a tots els alumnes, és a dir, la que promou i s’esforça per crear una escola que sigui sensible i atengui a la diversitat de l’alumnat.

Definició d’inclusió D’acord amb Ainscow (2002), la inclusió “és el procés a través del qual les escoles, les comunitats, les autoritats locals i els governs s’esforcen per reduir les barreres a la participació i a l’aprenentatge de tots els ciutadans” La inclusió escolar és, doncs, el procés a través del qual les escoles s’esforcen per reduir les barreres a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes.

Un model universal, preventiu i educatiu Universal: Dirigit a tots els alumnes. Preventiu: Que actua el més aviat i ràpid possible. Educatiu: Intenta respondre a les necessitats de suport i ajut dels alumnes més que a les seves dificultats.

Un model universal, preventiu i educatiu Sistema acadèmic Sistema conductual Intervencions individuals intenses Alumnes concrets Basades en l’avaluació Alta intensitat Intervencions individuals intenses Alumnes concrets Basades en l’avaluació Procediments intensos I duradors 1-5% 1-5% Intervencions en grups concrets Alguns alumnes (de risc) Alta eficiència Rapid response 5-10% 5-10% Intervencions en grups concrets Alguns alumnes (de risc) Alta eficiència Rapid response Intervencions universals Tots els alumnes Preventiu, proactiu 80-90% 80-90% Intervencions universals Totes les situacions, tots els alumnes Preventiu, proactiu

Implicacions d’un enfocament inclusiu És imprescindible que l’educació especial i els centres específics entrin en el debat de la inclusió i evitar tancar-se en una discussió exclusivament ideològica. La simple presència dels alumnes amb discapacitat en els entorns ordinaris no garanteix la seva inclusió escolar i social. La inclusió escolar suposa una procés a través del qual les escoles s’esforcen per reduir les barreres a la participació i a l’aprenentatge. .

Implicacions d’un enfocament inclusiu Una escola inclusiva és aquella que es preocupa de l’ensenyament, aprenentatge, el progrés i el benestar de tots els alumnes. L’educació especial i els centres específics s’han de constituir en un recurs autèntic i real per a l’educació inclusiva. .

Funció d’un centre d’educació especial

Les funcions dels centres d’EE Una pregunta clau en el moment actual: Quina funció haurien de complir els centres d’educació especial?

Les funcions dels centres d’EE . La funció cal plantejar-la i té sentit en: El context d’una escola inclusiva Un model d’atenció a les persones amb discapacitat que tingui en compte: Els resultats personal La provisió de suports individualitzats Pràctiques basades en l’evidència La inclusió social i comunitària La millora de la qualitat de vida

Les funcions dels centres d’EE Doble funció: Centre de provisió de suports individualitzats que promoguin resultats personals valuosos. S’han d’entendre els CEE com a ponts per a la inclusió social i comunitària i per la provisió de suport. Organitzacions que promoguin la presència, la participació, l’aprenentatge i l’èxit en els entorns habituals de les persones. 2. Centres de recursos i de suport per a l’educació inclusiva.

Les funcions dels centres d’EE Ens encaminem a una organització d’usos múltiples que serveixi a funcions diverses: Centre de provisió de suports individualitzats per als alumnes amb discapacitat. Suport específic als professors i als alumnes amb nee inclosos a les escoles ordinàries, Suport específic als professors i alumnes amb trastorns greus en el desenvolupament i problemes de conducta. Suport a les escoles i als equips pedagògics per a la inclusió educativa. Servei de recursos de materials i equipaments didàctics. Centre de formació i recerca en temes relacionats amb la discapacitat i l’atenció a la diversitat.

Experiències d’inclusió escolar

ESE Objectiu: provisió de suports individualitzats per a l’accés, participació i aprenentatge en entorns escolars ordinaris 18 alumnes 3 professionals Avaluació educativa Programa Educatiu Individual Provisió de materials adaptats per garantir l’accés, la participació i l’aprenentatge.

Projecte FET Objectiu: provisió de suports als equips docents per a la inclusió escolar Treball de col·laboració amb 4 centres ordinaris 3 professionals Treball dirigit a: Millora de l’escola, la seva organització Millora de les pràctiques a l’aula Millora dels resultats per a tots els alumnes

Una reflexió final El futur de l’educació està en mans d’aquells que fan de l’esperança una virtut activa.