La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urv.cat Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili

Procés d’implantació de centres productors d’electricitat 1r. Procés (1900-1950) Petites centrals hidroelèctriques i grups diesel 2n. Procés (1960-1980) Grans c. hidroelèctriques i c. Tèrmiques (carbó /fuel) 3r. Procés (1970-1990) Centrals nuclears 4t. Procés (1990-2000) ---------- 5è. Procés (2000-2010) C. tèrmiques / C. eòliques / C. solars 6è. Procés (2010- ······) ???????????

POTÈNCIA ELÈCTRICA INSTAL·LADA – Febrer 2008 (en MW) Total % Nuclear 3147 36 Tèrmica 3792 44 Hidroelèctrica 1404 16 Eòlica 342’2 4 8685’2 100 Potència (%) Consum (%) Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre RMB i Comarques Centrals Plana de Lleida i Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines 3147 1600 2180 322 7 970 105 177’2 75 90 5246’2 2262 1060 61 26 12 1 13 65 9 80 20

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

PRODUCCIÓ CENTRALS NUCLEARS I TÈRMIQUES. Període 2001-2005 Potència instal·lada (MW) Producció (GWh) Coef. utilització Disponibilitat (%) Producció (%) % producció per tipus Ascó I 1028 8185’4 97’4 92’5 26 Nuclear 77’1% Ascó II 1027 8038’4 91’6 25’5 Vandellòs II 1087 8017’8 96’8 86’8 25’6 Cercs 160 734’8 61’7 81’6 2’3 Carbó 2’3% Foix 520 1015’2 24’7 91’5 3’2 Mixtes: gasoil/gas natural 6’7% Besós II 300 215’2 10’1 52’1 0’7 St. Adrià I 350 348’4 13’7 87’2 1’1 St. Adrià II 105’6 6’5 25’1 0’4 St. Adrià III 419’4 16’4 1’3 Besós III 400 1698’5 57’8 90’2 4’1 Cicle Combinat 13’9% Besós IV 1881’8 63’5 89’8 4’6 Tarragona Endesa 1775’3 58’5 93’6 Tarragona Power 424 1756’5 51’8 2’1 Total 6796 31712 50’5 100

DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER MUNICIPIS (2003) Font: Pla de l’Energia Catalunya 2005-2015

Pla de l’Energia 2005-2015, preveu: 3500 MW en centrals eòliques Entre 5 i 8 nous grups (400MW) en centrals tèrmiques = 2000-3200 MW 3500 MW en centrals eòliques POTÈNCIA INSTAL·LADA: 10.082,2 (2005) ----- 15.042,2 (2015) (Segons Pla de l’Energia 2005-2015) Increment del 49% CREIXEMENT DEMOGRÀFIC(*): 6.750.000 (2005) ----- 8.250.000 (2015) Increment del 22% (*) segons l’estudi: Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030; Institut d’Estadística de Catalunya; Desembre 2004 “Fa quatre anys seguits que l’Estat espanyol és exportador net d’electricitat

PROPOSTES INSTAL·LACIÓ NOVES CENTRALS (en MW) Tipus Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre RMB i Comarques Centrals Plana de Lleida i Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines Total Tèrmica (IER) 1600 Tèrmica (BASE) 800 400 2000 Eòlica (2007) 1198’5 337’8 438’4 249’1 2223’67 TOTAL PROPOSTES 1998’45 (50’5%) (2737’8 – 1870) * 867’8 (21’9%) 438’4 (11’1%) 649’1 (16’4%) 3953’67 Potència actual 5246’2 2262 1060 105 8685’2 7244’7 3129’8 1498’4 754’1 12638’9 % 57 (61) 25 (26) 12 (12) 6 (1) (*) 1870MW corresponen al tancament progressiu de les centrals tèrmiques més antigues d’aquesta demarcació Consum (%) 13 65 9 INCREMENT 46%

Propostes instal·lació noves centrals. Per demarcacions i tipus (%)

Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. 2015.

El Pla de l’Energia (2005-2015) no ens és útil per canviar el model elèctric: “Com a activitat liberalitzada, la producció d’energia elèctrica (tant en règim ordinari com especial) depèn de les decisions d’inversió dels agents del sector i no pot ser fixada, en l’actual marc regulatori, per l’administració.” (Pla de l’Energia, pàg. 227; Cap. 7, Pla d’infraestructures energètiques)

Avaluació “model” elèctric actual (1): - Absència de model i de planejament: qualsevol empresa pot construir el tipus de central que vulgui, de la mida que vulgui i on vulgui. - Basat en fonts contaminants i perilloses: combustibles fòssils i nuclears. Generació de residus radiactius. - Sistema centralitzat en grans plantes productores: fràgil, i controlat per unes poques empreses amb elevats beneficis. INEFICIENT (malbaratament de fins un 65%) i LLUNY dels grans centres consumidors (REE reconeix 10-15% de pèrdues per transport, tot i que poden arribar a ser d’un 30%), - 65% - 10% - 30% 100 25-30 Per cada 100 unitats d’energia que entra al sistema de generació elèctrica, al consumidor final només n’arriben entre 25 i 30, depenent de la distancia entre generació-consum i de l’estat de la xarxa de transport.

Avaluació “model” elèctric actual (2): Elevades ajudes públiques: Costos de Transició a la Competència, 10.438 milions d’euros (1,736 bilions de pesetes) a pagar en 10 anys (1998-2008) a les grans companyies elèctriques (Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa,…) Construcció i desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius a càrrec dels pressupostos públics. - Escàs suport a les polítiques d’estalvi i eficiència energètica - Escàs paper i suport a les energies renovables, especialment a la solar L’Estat espanyol té instal·lats 1 milió de m2 Solar tèrmica (2007) Alemanya té instal·lats 7 milions de m2 L’Estat espanyol té instal·lats 593 MW Solar fotovoltaica (2007) Alemanya té instal·lats 3800 MW

Alemanya Estat espanyol

Instal·lacions de menys de 10kW Solar fotovoltaica (2007) Estat espanyol: 593 MW Alemanya: 3800 MW 40% Instal·lacions de menys de 10kW

50% Alemanya: 3800 MW Estat espanyol: 593 MW Solar fotovoltaica (2007) Propietat compartida en teulades d’edificis públics i àrees urbanes, de societats limitades de propietat compartida amb unes inversions mínimes al voltant de 1.500€. (de 10 a 1.000kW de potència)

instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència tipus). Solar fotovoltaica (2007) Estat espanyol: 593 MW Alemanya: 3800 MW 10% instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència tipus).

Avaluació “model” elèctric actual (3): Deficiències en la seguretat de les Centrals Nuclears instal·lades a Catalunya: L’any 2007, el 62’5% dels successos notificables, segons dades del CSN. Incident a la CN Vandellòs II l’any 2005, parada durant 6 mesos per un problema de rovell. Fuita radioactiva Ascó I 2007-2008. Retrocés demogràfic: - Durant els darrers 25 anys, Ascó perd 18 hab./any de promig. - El poble de Vandellòs ha perdut 100 habitants en els darrers 30 anys. Manca d’estudis epidemiològics als territoris del voltant de les centrals. Retrocés econòmic: - Ascó té un polígon industrial des de 1995, on només hi ha el cementiri, el camp de futbol i el parc de bombers. - Vandellòs, segons l’Anuari Econòmic de la Caixa de 2006 ha perdut entre 1999 i 2006 un 27% en l’Índex d’Activitat Econòmica. Ascó un 22’2%. Expoli territorial: - La major part dels beneficis no es queden al territori, sinó que marxen: - En forma de diners, a la seu de les grans empreses (ENDESA, IBERDROLA,...) - En forma d’activitat econòmica, cap a les àrees urbanes. - Una Central Nuclear factura 600.000 euros/dia, 100.000.000 ptes/dia (uns 219.000.000 euros/any). Al territori deixen aproximadament un 1’4% dels beneficis. - Exemple: Paradoxa de la Ribera d’Ebre: 1ª comarca de Catalunya amb el PIB/càpita i 34ª comarca (7ª per la cua) en RFBD/càpita, i comarca amb el percentatge més alt de pobres (17’4%, segons La pobresa a Catalunya 2002, de Caixa de Catalunya).

Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model: Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya Mapa de recursos eòlics. Velocitat mitjana anual del vent a 80 m. d’alçada Energia elèctrica produïda per l’energia eòlica en diversos emplaçaments de Catalunya. 1999-2005 1 2 Tramuntana 1 Mestral 2 Font: elaboració pròpia a partir de Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E. (2005) Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Diagnosi situació eòlica actual. L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model: Diagnosi situació eòlica actual. Grans centrals. Allunyades dels grans centres consumidors: pèrdua per transport i noves linies elèctriques d’evacuació. Controlades majoritàriament per grups inversors, animats per unes ajudes públiques importants. Prelidecció per territoris “pobres” i amb forts dèficits en finançament municipal. Elevats beneficis empresarials: al territori només paguen aprox. un 2% de la facturació. Ex. Tortosa: facturació de 8 milions d’€ (1.300 milions de ptes.), benefici territori 162.000 € (27 milions de ptes.) No signifiquen el tancament de centrals contaminants, sino que al sud de Catalunya, a les centrals nuclears, encara s’hi han d’afegir dos projectes de centrals tèrmiques de 800 Mw: Hospitalet de l’Infant (en funcionament) i Riba-roja d’Ebre (en tramitació).

PN Montsant (2003)

PN Ports (2001)

Quines solucions? - Estalvi i eficiència energètica Desenvolupament integral de les energies renovables: solar tèrmica, solar fotovoltaica, termosolar, eòlica, biomassa,… (Informe Renovables 2050, Informe Catalunya Solar) - Control social/territorial de les instal·lacions productores - Propostes d’acords / concertacions territorials - Acostament producció a centres consumidors = Descentralització - Tancament progressiu centrals contaminants i perilloses - Implantació massiva de l’energia solar tèrmica (20% estalvi) - Implantació massiva de l’energia solar fotovoltaica (0’7% sup. Catalunya=250 km2 aprox.=80% de les teulades) - Centrals de micro o mini cogeneració (biomassa i/o gas natural) distribuïdes en funció de la demanda. Permetrien aprofitar fins al 90-95% del calor que generen. (Hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge).

La Llacuna (Anoia) 875 habitants Amb la venda d’electricitat produïda per aquest únic aerogenerador de 0’23 MW, es paga la factura municipal d’electricitat (equipaments i enllumenat públics).

Grans centrals productores Projectes alternatius Proposat per agents externs al territori Proposats des del territori Beneficis econòmics cap a fora del territori Beneficis econòmics es queden al territori Bona part de les decissions les prenen els agents externs El territori controla el procés: tipologia, ubicació, intensitat,… Implica poc esforç de l’adminis- tració local Implica un major esforç de l’ad- ministració local Oposició ciutadana: malbarata- ment d’eforços col·lectius, en- frontament, tensions,… Complicitat entre els agents terri- torials: +efectivitat +eficiència +lideratge +compromís social

“L’amenaça que representa l’escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho son les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes - que els hàbits i esquemes relatius a l’ús de la energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)” (El planeta en perill; JIM HANSEN, 16 de novembre de 2006. La Vanguardia)

Per ampliar informació Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015): http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html Crítica al Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015): http://aeec.pangea.org/PEC/index.html Red Eléctrica de España: www.ree.es Informe Renovables 2050 de Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/reports/renovables-2050 Catalunya Solar. El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya http://www.energiasostenible.org/upload/CatalunyaSolarWeb.pdf