Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2005

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Nivell d’implantació i ús de les TIC al Maresme.
Les amistats estan fetes de trossets....
Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
i el que no es pot avaluar
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
El mercat de treball a la ciutat de Girona
La Càmera C A R L I È.
Dr. Eduard Cristóbal / Dr. Pere Mir Gener de 2012
AMPA 2.0 ? AMPA escola IPSE de Barcelona
Panel de Famílies i d’Infància
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
Àrea de Presidència – Àrea d’Esports
I ARA, QUÈ PUC FER?.
PubMed i el gestor de revistes del CRAI de la UB (servei SFX)
8ª Convocatòria Planter de Sondeig i Experiments
Integració europea i gènere Centre de Documentació Europea de la URV
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Juliol 2011
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
Els sous de les dones a CATALUNYA
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Classificarem la prova en 3 categories:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Perfil dels enquestats
EL PAPER DE LA DONA EN LES ESTRUCTURES
Memòria RAM Neus Blasco Amor 4rtB.
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Tesis Doctorals en Xarxa
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Jonathan Ceballos Rodriguez ( ) Zenón Perisé Alía ( )
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
PRESTACIO PER ATENDRE NECESSITATS BÀSIQUES
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Com preparar una unitat per a l’avaluació
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
INTERNET XARXA: Quan un conjunt d’ordinadors estan connectats entre si per comunicar-se i compartir informació. TIPUS DE XARXES: LAN: Xarxa d’àrea local,
Consum per substàncies per any (últim mes)
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2003
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
Resum de resultats Enquesta als participants en els Cercles de comparació intermunicipals Octubre de 2018 Grandària del municipi 503 Fins a habitants.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Dr. Eduard Cristóbal Setembre de 2009
FUNCIONAMENT INTERN D’UN ORDINADOR
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Ús de les TIC ( Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ) a les llars de la Ciutat de Lleida Enquesta
la cohesió social va per barris
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Transcripción de la presentación:

Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2005 Ús de les TIC ( Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ) a les llars de la Ciutat de Lleida Enquesta - 2005 Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2005

Objectius de l’estudi La identificació dels trets personals i socials dels usuaris d’ordinadors i d’Internet, així com la naturalesa i característiques de la població que no fa ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. La comparació dels resultats d’aquesta enquesta amb els obtinguts en els estudis anteriors. L’any 2000 es va fer la primera enquesta sobre l’ús de les TIC per les ciutadanes i ciutadans de Lleida, mentre que l’any 2003 es va realitzar la segona, ambdues sota el patrocini de la Paeria.

Ressenya metodològica Àmbit de la investigació Ciutat de Lleida Mostra 800 enquestes amb un marge d’error  3,53 %  i nivell de confiança  95,5% (k=2 i P=Q=50%) Procediment Mostreig aleatori estratificat Data del treball de camp Febrer - Març de 2005 Administració de l’enquesta Entrevista telefònica personal mitjançant qüestionari semiestructurat. Informació recollida La informació es recull en tres grans blocs. Un primer bloc fa referència a l'equipament de les llars (ordinadors, Internet, telèfon mòbil, TV, CD, etc.). Un segon conjunt de qüestions aborden aspectes relacionats tant amb la personalitat de l’entrevistat, com sobre l'ús que fa aquest de les TIC de les que disposa. Finalment, una altra sèrie de preguntes s’interessa per les principals variables socials i econòmiques de la llar de l’entrevistat.

Principals resultats 1.- Tres quartes parts de les llars tenen ordinador Quasi bé tres quartes parts dels enquestats (604/800) declara tenir almenys un ordinador. D’aquesta manera, la comparació amb l’enquesta de l’any 2003, indica un creixement significatiu de la xifra d’ordinadors. Un resultat que confirma que s’ha superat l’estancament observat el 2003 respecte l’enquesta del 2001. Aquests dos darrers anys, la difusió de les TIC a Lleida ciutat reflectiria una situació d’expansió semblant a la de moltes altres regions i països. Més de la meitat del usuaris utilitzen l’ordinador diàriament o varies vegades a la setmana Addicionalment, més d’un 54% del total (433/800) és la proporció d’entrevistats que afirmen utilitzar l’ordinador de forma diària o vàries vegades per setmana. Aquesta xifra també és molt superior a la presentada a l’enquesta de 2003, la qual arribava només al 30% del total de la mostra (239/800).

Número de llars amb ordinador 55% 2000 49,6% 2003 75,5% 2005 10 20 30 40 50 60 70 80

Antiguitat del primer ordinador de la llar

Principals resultats 2.- El 78,3% dels ordinadors tenen connexió a Internet Una altra dada positiva, que manifesta la tendència ja observada en estudis anteriors és el fet que del total dels entrevistats amb almenys un ordinador, un 78,3% declara tenir accés a la Xarxa (a l’any 2003 aquest percentatge era del 67,7%). D’aquesta manera, quasi un 60% de la mostra són llars que tenen accés a Internet. Una xifra que gairebé dobla a la l’obtinguda en l’enquesta de 2003 que va ser de 33,6%. Així, s’observa una relació positiva entre l’augment de l’equipament informàtic a la llar i el grau de connexió domèstica a Internet.

Número de llars amb connexió a Internet

Tipus accés a Internet

Principals resultats 3.- La freqüència d’accés a Internet ha experimentat un augment important La freqüència d’accés a Internet ha patit un augment important respecte la darrera enquesta: un 32% del total de la població entrevistada afirma accedir diàriament a la Xarxa. Una proporció que gairebé triplica a l’obtinguda l’any 2003 que va ser de l’11%. També es manté la proporció entre joventut i grau de connexió, ja que la meitat d’aquests internautes assidus són menors de 35 anys. Encara que el percentatge indicat és elevat, val a dir que resulta menor que el reflectit a l’enquesta de 2003, el qual arribava fins les dues terceres parts. Això vol dir que, progressivament, Internet està arribant a persones de franges d’edat més elevades. Així mateix, atès que els lleidatans que naveguen per Internet representen més de la meitat de la població total, la ciutat de Lleida continua situant-se en nombre d’internautes dins la banda alta, en comparació amb altres ciutats/territoris.

Comparativa dels indicadors TIC bàsics a les llars

Motius pel que es fa servir Internet

Principals resultats 4.- Creixement espectacular del comerç electrònic Respecte al fenomen del comerç electrònic, es detecta un creixement espectacular respecte els anteriors estudis. Un total de 147 entrevistats (el 18,37% de la mostra i el 34,8% dels internautes) declaren haver comprat alguna cosa a través de la Xarxa, mentre que en 85 casos s’ha informat però sense haver procedit a la compra (10,6%). A l’enquesta de l’any 2003, únicament 34 entrevistats (el 4,25% de la mostra) declarava haver comprat alguna cosa, mentre que 28 deien que s’havien informat a Internet tot i després comprar en un entorn físic. Cal destacar que l’any 2000 els entrevistats que declararen haver comprat alguna vegada per Internet tampoc arribaren al 5% del total. Aquesta situació pot venir explicada pel fet de que, cada vegada, més i més internautes tenen més antiguitat, amb la qual cosa han anat guanyant en experiència i confiança en el ciberespai. Un altre motiu podria ser el fet que els individus de trams d’edat més elevats, s’estan incorporant a l’ús de la Xarxa tal com s’ha vist en el punt anterior. Uns individus que, a més, tenen un poder adquisitiu superior als internautes més joves. Aquestes xifres són clarament més elevades que les procedents d’estudis similars fets a Catalunya i Espanya.banda altra, en comparació amb altres ciutats/territoris.

Intenció de compra online (percentatge respecte al total de la mostra)

Producte o servei (número de respostes) Producte o servei que s’adquirit o s’ha buscat informació a través de la Xarxa Any 2005 Any 2003 Producte o servei (número de respostes) Informació Compres Hardware (ordinadors, components, etc.) 99 28 11 2 Software 92 32 12 3 Pel·lícules/DVD 21 15 CD de música, cassetes 112 40 22 Llibres 45 6 Paquets de vacances 135 42 Allotjament (hotel, casa, rural, etc.) 139 43 23 Bitllets (avió, tren, etc.) 134 60 26 7 Lloguer de cotxes 70 5 1 Oci, temps lliure, entrades d’espectacles 122 50 8 Roba 76 29 9 Cotxes, motos i accessoris 82 18 Electrònica, aparells electrònics 90 13 4 Alimentació, begudes, drogueria, etc. 63 19 Enviament de flors 39 Telefonia, serveis telefònics 56 14 Productes o serveis financers 10 Serveis d’Internet i adquisició de dominis 30 Altres 16

Avantatges de comprar per Internet

Barreres a la compra online

Principals resultats 5.- Creixement del parc d’ordinadors Hi ha més aviat una certa saturació en el parc d’ordinadors, el que es reflecteix en una estabilització en la intenció de comprar més ordinadors durant els propers 12 mesos, així com de la incorporació de la connexió a Internet cas que es tracti d’un ordinador sense aquesta capacitat. Les perspectives del sector no són, segurament, espectaculars.

Llars i previsions de futur de les TIC (any 2005)

Principals resultats 6.- Les TIC als barris Si s’analitza la situació de les TIC per barris, s’observa que els carrers compresos en el codi postal 25004, això és, la zona de Xalets-Humbert Torres i Príncep de Viana-Clot, són els que presenten un major grau d’ús de les noves tecnologies. En canvi, l’àrea inclosa dins el codi 25002, això és, els barris d’Institut i Templers, és la que presenta un major espai per a la penetració i ús de les TIC.

Equipament TIC de la llar 99,8 99,6 90,3 73,9 98,7 6,6 13,4 10,6 12,3 9,4 8,5 9,5 9,3 5,1 96,5 78,6 55,6 75,1 16,9 42,3 20,8 54,6 47,5 35,3 20,6 21,2 4,5 45,5 15,6 31,4 21,1 4,6 14,8 3,6 2,6 51,2 86,4 7,8 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Televisió telèfon mòbil Telèfon Fix Fax Antena parabòlica Abonament a Digital Plus Abonament a Canal Plus Abonament a una TV per cable Ràdio Compact Disc DVD Càmera de Vídeo Contestador automàtic o bústia de veu Consola de vídeo jocs Webcam (càmera per l’ordinador) Regravadora de CD’s Regravadora de DVD’s Ordinador Portàtil Agenda electrònica (PDA) TDT (Televisió digital Terrestre)... 1 Càmera de Fotos digital Cadena Musical Automòbil amb sistema de navegació 2005 2003 Equipament TIC de la llar

Gràcies per la seva atenció