SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA ESTUDI DELS RECURSOS HÍDRICS DE LA CIUTAT DE TERRASSA

OBJECTIUS Abans del maig del 2008, volia centrar-me en la sequera que estava patint Catalunya. Després de les pluges, vaig decidir fer un treball d’actualitat. L’objectiu principal és que aquest treball sigui un reflex del moment que vivim ara, actualment.

El que pretenia treballar en aquest treball era: Quina és la situació actual de l’aigua a la ciutat de Terrassa i al seu entorn. Un dels objectius era aconseguir informació sobre la recuperació de pous a la zona. Fer un recull de les diferents opinions sobre el tema de l’aigua, de com fer una millor gestió i com afrontar els problemes relacionats amb l’aigua, per exemple les sequeres.

ESTRUCTURA DEL TREBALL Visió del general al concret. Les solucions a la manca d’aigua Les diferents visions de la gestió de l’aigua.

Mapa d’aqüífers de Catalunya La primera part està centrada en l’aigua al món en general fins a arribar a Catalunya. Mapa dels climes de Catalunya. Mapa de les principals conques hidrogràfiques, destacant la del Llobregat, que abasteix la ciutat de Terrassa

La segona part tenia com a objectiu comparar la ciutat de Terrassa amb els altres sis municipis abastits per la Mina d’Aigües de Terrassa. Vacarisses Rellinars Viladecavalls Matadepera Castellar del Vallès Ullastrell

He fet un inventari de les torres d’aigua que queden a la ciutat. La tercera part està centrada en la ciutat de Terrassa i les seves vinculacions amb l’aigua. He fet un inventari de les torres d’aigua que queden a la ciutat. He visitat la famosa surgència dels Caus.

ESTUDI DELS CURSOS FLUVIALS I DELS ANTICS PANTANS Pantà de Xoriguera (dalt), Pantà de Bogunyà o Llac Petit (baix) Cursos fluvials del voltant de la ciutat

He volgut fer també especial atenció en altres construccions relacionades amb l’aigua a Terrassa

L’aigua de la ciutat prové de: L’últim apartat del tercer punt està centrat en l’abastiment d’aigua a Terrassa. L’aigua de la ciutat prové de: El riu Llobregat Cabals de Castellar del Vallès. Captacions pròpies

L’objectiu de la quarta part del treball és fer un recull de les diferents mesures que s’han pres contra la manca d’aigua. He investigat sobre la recuperació de pous, en especial a la ciutat de Terrassa.

Hi consten les opinions de: La cinquena i última part està centrada en les diverses opinions que existeixen sobre aquest tema de l’aigua. Hi consten les opinions de: Francesc Mauri Narcís Prat L’ACA El Col·legi d’Enginyers de camins, canals i ports.

FONTS D’INFORMACIÓ He obtingut informació de: La Mina d’Aigües de Terrassa, ja que em van proporcionar uns llibres molt útils. L’exposició “Garantir l’aigua del futur”, del Palau Robert durant l’estiu. Dels ajuntaments de Vacarisses, Ullastrell, Matadepera, Rellinars i Castellar del Vallès. Del Servei Meteorològic de Catalunya De l’Agència Catalana de l’Aigua. De les entrevistes realitzades.

De la visita a la planta potabilitzadora de Cardedeu, de l’empresa ATLL, que em van concedir una visita.

De la visita a la Expo de l’aigua a Saragossa.

ENTREBANCS Va costar bastant que alguns ajuntaments responguessin als correus electrònics. El de Viladecavalls no ho va fer. La planta potabilitzadora d’Abrera estava en reformes i no es podia anar a visitar. No es podien fer fotografies a la visita de la planta potabilitzadora de Cardedeu. No vaig arribar a temps a visitar l’EDAR de Terrassa, ja que em concedien la visita al novembre.

CONCLUSIONS L’aigua és font de vida però també ho és de conflictes. Hi ha molts punts de vista sobre aquest tema i és important coneixe’ls tots per a poder treure’n les pròpies conclusions. La situació de sequera en la qual ens vam trobar abans del maig és un fenomen corrent i que es tornarà a repetir

S’han de prendre mesures sostenibles contra la manca d’aigua. Els ajuntaments haurien de començar a posar en marxa i seguir endavant amb els projectes per a una millor gestió de l’aigua. Ens trobem en un període de transició entre els dos tipus de gestió i ens estem acostant a l’ecològic i eficaç.