Jornades de reflexió d’equips directius. Castelló, 27 de març de 2009 EL MODEL D’ACCÉS A LA DIRECCIÓ FACILITA LA TRANSFORMACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS? Jornades de reflexió d’equips directius. Castelló, 27 de març de 2009

La direcció com a factor clau d’eficàcia i canvi educatiu Eficaç: consecució del desenvolupament integral de tots els seus alumnes i satisfacció de la comunitat educativa. Canvi: Millora continua de l’ensenyament per donar resposta a les necessitats d’una societat dinàmica i promoure la participació i implicació de la comunitat educativa en un projecte de centre. Per aconseguir-ho: Exigeix unes estructures en part determinades per el model d’accés. Requereix un estil directiu que propicie la participació i implicació en un projecte educatiu de centre. Precisa d’una formació inicial i continua per entendre l’ensenyament d’una manera diferent que impulse noves pràctiques docents més creatives i dinàmiques.

Funcions bàsiques del director/a 1.- Responsable de la institució educativa 2.- Gestor de l’organització del centre (amb la resta de l’equip) Perfil administratiu Representant de l’Administració Gestor del currículum Gestor de recursos Lideratge pedagògic Gerent Líder del centre Perfil innovador (Joan Estruch, web)

Models directius a Europa (Manuel Àlvarez, Revista OGE, abril 2003) França, Bèlgica Itàlia, Grècia Accés per concurs oposició. Formació inicial i dos anys de pràctiques. Gestió administrativa i acadèmica Representa a l’Administració en el centre. Ben remunerats. Regne Unit, Gales Accés per selecció en la que es valora experiència, formació i projecte de gestió. Seleccionat i contractat per l’autoritat local d’educació. Més autonomia i responsabilitat professional que el francès. Sotmesos a avaluació. Prova de revàlida. Funció gerencial. Molt ben pagats i alt prestigi social. Alemanya, Àustria, Hongria, Holanda Accés per concurs on es valora experiència docent i formació en administració i direcció escolar. Els elegeix una comissió de l'administració educativa. Control de la disciplina, supervisió del professorat i coordinació pedagògica. Prestigi social. Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia Accés a proposta d’una comissió formada per experts educatius de la zona a l’autoritat local. Perfil professional, gran autonomia, autoritat i responsabilitat. Gestió econòmica, contractació professorat Seguiment i avaluació interna dels programes d’estudi. A Noruega el director és més conseller personal que administrador.

Models directius a Europa Model britànic Líder del centre + Gestor dels recursos Model francès Representant de l’Administració + Gestor dels recursos Model escandinau Líder del centre + Gestor del currículum En tots el director és un professional amb gran capacitat de decisió i per tant, es considera un dels elements bàsics de l’eficàcia del sistema educatiu. (Joan Estruch, web)

Models directius a Europa Tendència generalitzada a la qualificació professional, l’avaluació i control de la qualitat. Autonomia de gestió pedagògica. Estabilitat i prestigi social. La comissió que elegeix el director/a és externa al centre educatiu amb participació de representants del centre. Formació prèvia a l’accés i després. Avaluació de la gestió Tot i això, en els models d’accés per oposició, com ara el francès, no cobreixen totes les vacants.

Model directiu a Espanya Lleis orgàniques amb capítols sencers referits a la funció directiva: LODE (1985) Elegit per el CE. Professors/res del centre amb una antiguitat de al menys 3 anys de docència i un any de permanència en el centre. LOPEG (1995) Elegit per el CE que deurà conéixer el programa de direcció que inclourà tota la candidatura i mèrits. Destí en el centre, antiguitat de al menys 5 anys de docència. Estar acreditat. LOCE (2002) Concurs de mèrits. Seleccionat per comissió formada per la administració i al menys un 30% ( d’este al menys el 50% del claustre) per representants del centre. Antiguitat de al menys 5 anys com a docent. Potser d’altre centre. Formació inicial i avaluació al cap de tres anys. Categoria de director. LOE (2006) Concurs de mèrits. Presentar un projecte de direcció. Seleccionat per comissió formada per la Administració i representants del centre. Valoració de mèrits i del projecte. Els professors del centre tenen preferència. Programa de formació inicial. Avaluació al cap de 4 anys. Consolidació d’un complement.

Per a reflexionar! Absència de candidats Avaluació Director company Lideratge Responsabilitat Formació Reconeixement Capacitat de decisió

Propostes per la millora de la direcció i qualitat de la gestió de FEDADi Accés mitjançant concurs de mèrits i projecte de direcció amb objectius avaluables. Control de la gestió per part del CE. Objectivitat i explicitació dels requisits i barem. No al cos de directors, però si al reconeixement de la funció directiva, la seva estabilitat i importància com a factor de qualitat del sistema. Retribucions d’acord a la responsabilitat per a tot l’equip Extensió de la consolidació econòmica a tot l’equip directiu inclòs durant el seu mandat Establir estímuls professionals mitjançant una carrera administrativa docent basada en el mèrit i no sols en l’antiguitat. Competències àmplies en el paper però les decisions s’adopten fora dels centres. Gestió de personal que garantisca els drets i deures, comissió de serveis, expedients disciplinaris per faltes lleus, autonomia de gestió de recursos... Cultura de l’avaluació Formació dels equips directius

Funcions directives Cada dia és més rellevant el paper dels directius com agents del lideratge pedagògic capaços de, a partir d’un projecte educatiu de centre propi, governar el centre: exercir-ne la direcció executiva, organitzar-ne els serveis, formar-ne l’equip, gestionar-ne els recursos humans, promoure la innovació... A la LOE s’afegeix la de mediació en la resolució de conflictes. Importància de l’equip directiu.

Estils de direcció Lideratge autoritari Lideratge distribuït Lideratge “laissez faire”

Lideratge distribuït Cultura de compromís i implicació de tots els membres de la comunitat escolar en el funcionament i gestió de l’escola. El lideratge distribuït aprofita les habilitats dels altres en una causa comú. (Harris i Chapman, 2002) El lideratge assumit per diferents persones en funció de les seues competències i moments. (Elmore, 2000) No es tracta simplement d’assignar o delegar. Utopia? ... Pot ser un camí a seguir en el futur

Formació La direcció dels centres recau en professores i professors que s’han preparat per impartir l’ensenyament i no per fer de gestors i administradors. Requereix una formació inicial i continua que aporte al directiu: Seguretat: Conèixer de forma correcta les seves funcions Autoritat que precise per afrontar diverses situacions Criteri per resoldre problemes que sorgeixen a diari Proposta 1.- Seminaris d’equips directius 2.- Potenciar l’adquisició de competències i tècniques directives: - Característiques de la tasca directiva, habilitats socials, resolució de conflictes, tècniques de treball en equip, dinàmiques de grup, tècniques de control emocional, models organitzatius i de gestió de recursos, models de gestió de qualitat...

MOLTES GRÀCIES