Economia i Cultura. Una anàlisi en perspectiva

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
València. Pau Rausell Köster CURS DEL PLÀ DE FORMACIÓ CONTINUA GESTIÓ D’EQUIPAMENTS CULTURALS LOCALS La perspectiva Econòmica de les.
Advertisements

NOMS: Bahaa Eldin Tobi Mohamed El Hajji Prof.: Albert Mestre Grup: 4.
Economía Tema 7: El mercado de trabajo. Pau Rausell
Politica Económica.
BANOBRAS El Banco Nacional de Obras y Servicios Públicos es una institución de banca de desarrollo que se tipifica como empresa pública con participación.
La qualitat, garantia de millora.
PLA ACORD VALENCIÀ, PER LA CULTURA
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
XXII UNIVERSITAT D’ESTIU DE GANDIA
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
Programa de Transició Escola Treball
i el que no es pot avaluar
ORIENTACIÓ ACADÈMICA INS JÚLIA MINGUELL.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
FINANÇAMENT EUROPEU PER LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ I LES NOVES TECNOLOGIES Fons Estructurals.
EL SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES A L’AJUNTAMENT DE MANLLEU
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
El Comerç Just com a model econòmic solidari
Resultats de l’enquesta AtlesDEL
La programació en arquitectura: una eina per a la gestió de la inversió pública municipal El cicle inversor 23 de setembre de 2011.
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
L’Expressió escrita.
LA GLOBALITZACIÓ I ELS DESEQUILIBRIS DE L’ECONOMIA MUNDIAL
Les marques de territori i la comunicació de proximitat
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
CURS Kd10 La Nau dels estudiants:
CURS K4 La Nau dels estudiants (edició 2005):
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
Autor: Samuel Lozano Alcodori
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
Marketing Cultural per a les Societats Musicals
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
La Direcció queda habilitada per:
Treballem l’estadística
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
La gestió per processos
ELS MERCATS ESTRATÈGICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA MÚSICA A CATALUNYA
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
Tesis Doctorals en Xarxa
El màrqueting i els seus elements
PODER I CULTURA. ALGUNES PARADOXES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
L’ESCOLA PITAGÒRICA: Els Atomistes: Demòcrit i Leucip
Treball i aprenentatge en xarxa
SALUT MENTAL.
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
CLUBS SOCIALS TAULA RODONA: SALUT MENTAL I ACCIÓ SOCIAL
ROMANTICISME Finals del s.XVIII Canvis socials i econòmics
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
Grup d’Aprenentatge en Pressupostos Participatius
EL SISTEMA ECONÒMIC.
En aquest tema veurem els apartats següents:
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
Polítiques culturals valencianes:
Convivència i Mediació Escolar
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
CICLES FORMATIUS.
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Transcripción de la presentación:

Economia i Cultura. Una anàlisi en perspectiva B.6 Organització d'activitats culturals Economia i Cultura. Una anàlisi en perspectiva Pau Rausell

1. Les relacions entre la cultura i economia. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i economia. 2) La dimensió econòmica La creació, producció, distribució consum i conservació de formes simbòliques pot constituir un element bàsic en la configuració dels sistemes econòmics territorials. Els estudis “d’impacte econòmic” han evidenciat que les activitats culturals poden contribuir a l’economia (local, regional o estatal) en tres sentits: En primer lloc, perquè les activitats culturals són, també, activitats econòmiques (que aporten valor afegit, que generen ocupació..). En segon lloc, perquè aquestes activitats poden afavorir les decisions de localització en el territori considerat d’altres activitats econòmiques o de professionals qualificats. I en tercer lloc, en certs casos, pel seu efecte polaritzador sobre altres activitats (via l’efecte proveïdor), molt especialment en el cas de les anomenades “indústries culturals” (Baró, E., Bonet, Ll., 1997) També, quan parlem de cultura estem tractant de sistemes de transmissió de formes simbòliques que afecten i tenen que veure amb processos d’aprenentatge i canvi Així sembla raonable que el desenvolupament de xarxes culturals facilita la configuració de espais econòmics i socials sensibles als processos d’innovació productiva i canvi social, es a dir facilita les dinàmiques d’adaptació als entorns canviants Cultura i canvi social . Campus Tarongers Setembre 011

1. Les relacions entre la cultura i economia. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i economia. 2) La dimensió econòmica Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general La cultura es un sector emergent de demanda creixent . Campus Tarongers Setembre 011

1. Les relacions entre la cultura i economia. Industries culturals Práctiques culturals Sectors creatius Recursos culturals Consum de Cultura Ocio Delimitació de les activitats de Cultura i Oci Polítiques Culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

2. L’aproximació econòmica a la cultura 2.1 Els “valors” de la cultura El valor de mercat El valor simbòlic. Determinats bens culturals contribueixen a genera sentiments de pertinença, identitat etc..) El valor de opció. Els ciutadans atorguen valors a bens culturals sols pel fet de que els podrien utilitzar. “No he anat al IVAM, però vull que estiga ahí per si alguna vegada vullguera anar” El valor educatiu. Els bens culturals contribueixen a l’educació del ciutadans i al desenvolupament de la seua sensibilitat artística El valor per a generacions futures Santa Maria del Templo. Villalba de los Alcores.Valladolid 50.000.000ptas Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

2. L’aproximació econòmica a la cultura 3.3 Els mètodes de realitzar la valoració Estudis d’impacte econòmic Estudis de disposició a pagar. Estudis de valoració contingent. Sondejos muestrals per a calcular la voluntat o disposició a pagar dels ciutadans. El terme “contingent” es refereix al mercat simulat que es genera en el qüestionari Referéndums Trobar preus a través de mercats paral·lels Calcular els costos de desplaçament Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

2. L’aproximació econòmica a la cultura 5.3. Els problemes dels estuids de valoració contingent Inconvenients Avantatges Normalment les opcions són o “tot o res”. Pateix d’una visió estàtica de la conservació del patrimoni. El problema de “l’efecte dotació”. Qui és el que ha de valorar? Valors específics front a valors estadístics. Obliguen a grans esforços d’investigació Capten els valors de “no-mercat” Capten les qüestions de qualitat Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.1) El problema de la política cultural L’estil del procés decisional Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general (**) Meny, I., Thoeneing, J.C(1992):Las políticas públicas. Ariel Madrid . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.2) La legitimidad de les polítiques culturales 1. Les polítiques culturals són de les que mes legitimació pública obtenen C) Atorga als experts i als “artistes” excessiu protagonisme, limitant molt la participació social. A) La indefinició dels objectius dificulta l’avaluació de les polítiques culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general B) Limita el debat social. . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.3) Anomalies del consum cultural 2. El problema de les preferències reputacionals i les preferències inconfessables Una part important dels bens culturals són preferències reputacionals: “free riders” a l’inversa: disponibilitat a pagar per bens i serveis que un no va a consumir Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general IMPLICACIONS SOBRE LES POLÍTIQUES CULTURALS . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.2) La legitimidad de les polítiques culturales Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.2) La legitimidad de les polítiques culturales 1. El problema del caràcter regressiu de les polítiques culturals Un dels arguments més emprats per a justificar la intervenció pública en cultura és la democratització de l’accés però... Asistents al Liceu de Barcelona * 3,1% de la població de l’àrea metropolitana de BNA 2,5% Clase alta 0,4% Clase Mitja 0,2% Clase Baixa Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

3. Les característiques de les polítiques culturals. Política cultural 3. Les característiques de les polítiques culturals. 3.3) Ideologia de la política cultural Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Per a incremetar la participació social, hi ha que avaluar les polítiques culturals. Necessitem desenvolupar mètodes d’avaluació. Estadístiques culturals i investigació . Campus Tarongers Setembre 011

4. La posició de València en la distribució i consum de “alta cultura” Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

4. La posició de València en la distribució i consum de “alta cultura” Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

4. La posició de València en la distribució i consum de “alta cultura” Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

4. La posició de València en la distribució i consum de “alta cultura” En la Clase 1, tenemos a aquellos individuos que más se aproximan al comportamiento medio (por eso su ubicación cerca de los ejes factoriales) y sus características más reseñables, son su mayor número de espectadores de cine, ya que contienen a centros metropolitanos importantes su relativo dinamismo económico representado por la variable actividad económica y cierto comportamiento “más de mercado” de su provisión cultural ya que los precios de sus entradas están por encima de la media. Muestra también una ligera especialización relativa en el cine lo que explica su mayores precios y una ligera ubicación por encima respecto al factor 2. Se podría hablar de provincias de relativo tamaño y relativo dinamismo económico que aprovechan las economías de aglomeración para ofertar un serie de infraestructuras para el cine los que se traduce en mayor oferta y mayor recaudación. Sin embargo resultan bastante discretas en la provisión de alta cultura Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011