Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós El llenguatge administratiu

El llenguatge administratiu: definició Registre lingüístic formal. Terminologia i fraseologia específiques, que comparteixen amb altres llenguatges d’especialitat sobre la base de la llengua general. S’usa en la documentació administrativa, en la redacció de les lleis i en les comunicacions entre la ciutadania i l’administració pública.

Els factors dels registres aplicats al llenguatge administratiu Tema: gestions administratives. Tenor interpersonal: nivell de formalitat alt entre persones que no se solen conéixer o que mantenen una mera relació professional. Canal: predominantment escrit. Tenor funcional: textos predominantment objectius, la intenció dels quals pot ser diversa: informar, argumentar, sol·licitar, etc.

El llenguatge administratiu valencià. Elements que el defineixen Retrobament amb la tradició de la llengua (Cancelleria Reial) en equilibri amb la necessitat d’enllestir un registre modern. Coherència amb les normes internacionals del llenguatge administratiu: disseny, terminologia, simplicitat, etc. Convivència amb una intensa tradició monolingüe en castellà, caracteritzada per estructures molt recargolades.

Característiques del llenguatge administratiu (I) Homogeneïtat lingüística i formal Unitat bàsica dels llenguatges administratius, en la tipologia i l’estructura dels documents, l’estil administratiu i fins i tot la terminologia. Capçalera de l’organisme Exemple: la diligència Cos: Faig constar: que... Signatura Datació

Característiques del llenguatge administratiu (II) Caire utilitari, constatable en els aspectes següents: - Claredat dels termes i les expressions: * Que per la Gerència es procedisca a portar a terme els tràmits conduents a l’ordenació del pagament. Que la Gerència tramite l’ordre de pagament. - Simplicitat: * Tinc a bé de fer-vos arribar adjunt... Us tramet, adjunt,...

Característiques del llenguatge administratiu (III) - Precisió en l’ús dels mots i terminologia assequible: Exposar Instància Fer saber Ban D’antuvi = D’entrada (preferible) Nogensmenys = No obstant això (preferible) - Ordre intern: les idees queden estructurades en paràgrafs i ben cohesionades. - Estructura visual preestablida, de manera que siga fàcil identificar quin tipus de document és.

Característiques del llenguatge administratiu (IV) Objectivitat Relació purament formal, en què no caben elements subjectius (valoracions personals, fórmules de salutació o comiat, etc.). * Distingit amic = Distingit senyor * Aprofite l’avinentesa per a enviar-te una abraçada = Us salude atentament Educació i correcció, sense caure en l’afalac ni en la humiliació: Us sol·licite * Us suplique / * Gràcia que espera obtenir del recte procedir de V.E.

Característiques del llenguatge administratiu (V) Formes lingüístiques específiques - Vocabulari propi (instància, ofici, resolució) - Fraseologia (certifique, he resolt, si escau) - Tractaments (honorable senyor, il·lustre diputat) - Abreujaments distintius (r/n: ‘referència nostra’) Esquematització dels documents, a fi de: - Facilitar la replega d’informació - Eliminar conceptes innecessaris - Afavorir el processament informàtic

Trets lingüístics del llenguatge administratiu Estil directe. Les oracions actives (decidisc) són preferibles a les passives o impersonals (es decideix). Ús correcte dels temps verbals. No és vàlid el futur per a indicar l’obligació (* els aspirants enviaran les sol·licituds). Ús correcte de les formes no personals del verb. Cal evitar l’abús dels gerundis (* resolució concedint la petició) i dels infinitius (* us demanem confirmar la vostra presència). És preferible defugir l’estil nominal (* sol·licitem l’elaboració de la proposta i la redacció de l’informe / sol·licitem que elaboreu la proposta i redacteu l’informe). Tractament personal. Emissor: 1a persona del singular o plural. Receptor: 2a persona del plural (vós, vosaltres). No omissió d’elements oracionals: * Tramet adjunta fotocòpia acta / Us tramet, adjunta, la fotocòpia de l’acta.