éssers vius o de les coses.

Presentación del tema: "éssers vius o de les coses."— Transcripción de la presentación:

1 éssers vius o de les coses.
EL VERB Els verbs són paraules que expressen accions, estats, processos, fets…. dels éssers vius o de les coses.

2 Les conjugacions verbals.
Cada verb té diferents formes verbals. Una conjugació és el conjunt de totes les formes que pot tenir un verb. Hi ha tres models de conjugacions verbals: _ primera conjugació: infinitius acabats en –ar (treballar) _segona conjugació: infinitius acabats en –er o en -re (voler, escriure) _tercera conjugació: infinitius acabats en –ir (cosir)

3 La persona i el nombre del verb.
Les formes de les persones verbals són les següents: Persona Singular Plural 1ª persona jo nosaltres 2ª persona tu, vosté vosaltres, vostès 3ª persona ell o ella ells o elles

4 Els temps verbals Els temps verbals ens indiquen quan passa l’acció del verb. Les formes verbals en present indiquen que les accions passen ara. Les formes verbals en passat indiquen que les accions ja han passat. Les formes verbals en futur indiquen que les accions encara no han passat.

5 El temps passat Per indicar el passat utilitzem diversos temps verbals: Temps simples Temps compostos Imperfet: feia Perfet: ha fet Plusquamperfet: havia fet Passat perifràstic: va fer

6 El temps futur Per indicar el futur fem servir dos temps verbals:
_ el futur (arribarà) _ el futur perfet (hauré arribat)

7 El mode verbal En la conjugació verbal, a més de la persona, del nombre i del temps, hi ha el mode, que ens dóna més informació.

8 Existeixen els modes següents:
- el mode indicatiu, que expressa una acció, un fet real o una condició (Sé que t’agradaria aquesta bicicleta) _ el mode imperatiu, que expressa una ordre (Para taula!) -el mode subjuntiu, que expressa un desig o una suposició (Cal que facis bondat)

9 Les formes no personals del verb
Hi ha algunes formes verbals que no tenen ni persona ni nombre: són les formes no personals. Les formes verbals no personals són les següents: _ l’infinitiu, que és el nom del verb i indica la conjugació (anar, venir, perdre) _ el gerundi, que expressa una acció simultània o anterior a l’acció principal (anant, venint, prenent). _ el participi, que es fa servir per formar els temps compostos ( ha anat, havia vingut, ha pres)

10 L’infinitiu El passat perifràstic es forma amb el present d’indicatiu del verb anar més l’infinitiu del verb que es conjuga. _ va tallar verb anar infinitiu conjugat

11 El participi El perfet es forma amb el present d’indicatiu del verb haver més el participi del verb que es conjuga. ha agradat verb haver conjugat participi

12 El gerundi Recorda que el gerundi expressa una acció simultània o anterior a l’acció principal Veient que plovia, he agafat el paraigua. Sopant sempre escolto música. M’he fet aquest tall collint les roses.

13 El verb haver El verb haver ajuda a formar els temps compostos de la conjugació dels altres verbs. ÉS UN VERB AUXILIAR. Ha dit una mentida, perfet del mode indicatiu Quan hagi partit les taronges se les menjarà, perfet del mode subjuntiu.

14 El verb en la frase El verb és el nucli del sintagma verbal d’una oració.

15 Frases amb el verb ser Quan el ver ser és el nucli del sintagma verbal i va seguit d’un o més adjectius, les frases s’anomenen atributives: El gos és negre. En Joan és ros. Les frases que tenen com a nucli del sintagma verbal altres verbs que no són el verb ser s’anomenen predicatives: El gos menja un os. Avui no plou.