NORDLYSET COPENHAGEN | 2006

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Bonet Castellana curs Es va intentar, sense aconseguir-ho, per ddecalatge de calendaris, una col.laboració a distancia amb l'Escola d'Arquitectura.
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
RECURSOS EDUCATIUS SÓN ELS MITJANS QUE UTILITZEM A L’ESCOLA PER A TREBALLAR L’AULA. ESPAI: On? TEMPS:Quan? MATERIALS: Amb què ? RECURSOS HUMANS: Qui ?
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
L’electricitat:l’energia més versatil.
Les amistats estan fetes de trossets....
L’ ALUMINI.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
ACP: ARQUITECTURA CENTRADA EN LA PERSONA
La Terra.
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
ARKITEMA, AALBORG | 2004 Elisabet Méndez Melillas.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Michael Maltzan Architecture Rainbow Apartments |Skid Row Housing | 2006 Los Angeles, California Elisabet Méndez Melillas.
FALKEN RESIDENTIAL AND COMERCIAL BUILDING
El Planeta Terra.
CLAUDE MONET.
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
UNITAT 1: Els nombres reals (I)
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA
2ª Qüestió: Quin tipus de mesures cal distingir
Problemes prova individual
ELS NOMBRES ENTERS.
I ARA, QUÈ PUC FER?.
CONSULTA OBERTA LA CONSULTA OBERTA COM A REPTE PERSONAL I PROFESSIONAL. AJUDAT A VALORAR ELS ADOLESCENTS D’UNA ALTRA MANERA, FINS ARA, AL MENYS PER MI.
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Problemes prova individual
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2011 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
ELABORAR UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN LLISTAT (Ordre i jerarquia)
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Dûna Petit i Júlia Cacho
Castell de Sant Esteve Era un castell construït sobre una vil·la romana. Es troba a Palamós, al començament del camí de ronda de la platja de la Fosca.
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions.
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Matemàtiques 3er E.S.O..
AMOR.
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
LA MOFETA.
El màrqueting i els seus elements
Sòlids Líquids Gasos Plasma
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Experiència de Magdeburg
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
DALI ESPAI FEM CULTURA.
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Matemàtiques Geometria.
DNA als meus aliments??.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Justificació De la mateixa manera que l'esport és important per mantenir la forma física, la gimnàstica mental és important per al nostre cervell. "Enginy"
La cèl·lula eucariota.
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR
L’AIGUA ÉS VIDA.
Transcripción de la presentación:

NORDLYSET COPENHAGEN | 2006 C.F. MOLLER Elisabet Méndez Melillas

EMPLAÇAMENT: Amerika Plads, Copenhagen TIPOLOGIA: Habitatge social en illa ÀREA CONSTRUÏDA: 1100M2 L’edifici Nordlyset de Moller és un bloc residencial, que es troba situat a la zona portuària de Sondre Frihavn a Copenhagen, concretament a l’Amerikan Plads, un nou districte urbà, amb una densitat molt elevada, que té com a objectiu funcionar com una petita ciutat, on aconseguir la simbiosi absoluta entre feina i treball.

DADES NUMÈRIQUES ÀREA DE L’ILLA: 695 m2 CRUGIA: 12.8 metres Nº HABITATGES: 102 Nº PLANTES: 6 + àtic DENSITAT VIVIENDES: 232 HAB/Ha POBLACIÓ: 387 habitants/Ha El Nordlyset és una edifici que actua com una cinta de 13 metres de crugia, que es plega sobre si mateixa per tal de crear un pati central. La característica principal d’aquests edifici és que tots els 102 apartaments, d’entre 70 i 150 metres quadrats, disposen de dues terrasses, una que mira a l’exterior i l’altre que s’obra al pati, aportant-li vida i salubritat tant a l’habitatge com a l’espai central. Aquest buit és d’uns 660 metres quadrats i és envoltat per un mur consistent, de sis plantes més àtic, el qual se li han realitzat un buidats per reduir la seva contundència en façana. 30.2 22.3

ACCESSOS I CIRCULACIONS ACCÉS RODAT ELS ACCESSOS EN PLANTA BAIXA ES PRODUÈIXEN A LES CANTONADES. CIRCULACIONS ORGANITZADES EN 4 NÚCLIS D’ESCALA COL·LOCATS A LES CANTONADES 4 HABITATGES PER REPLÀ: 2 DIRECTES 2 A TREVÉS DE TERRASSES PÚBLIQUES Els accessos a aquest espai central, d’un exclusiu pel veïnat, es troben a les quatre cantonades que determinen la mançana. Aquests quatre punts d’accés en planta baixa, es converteixen, a la vegada, en nuclis de comunicació vertical. Cada nucli dóna un esquema de dos habitatges per replà i a una terrassa comunitària, que aquesta, alhora, dóna accés a dos habitatges més, és a dir, podríem dir que es serveix d’un esquema de quatre habitatges per replà, però introduint un nou concepte, el replà exterior. D’aquesta manera s’aconsegueix la unió de l’edifici i l’espai lliure, evitant així que el pati es converteixi en un espai residual sense vida.

TERRASSES TOTES LES TIPOLOGIES DISPOSEN DE DUES TERRASES: UNA GRAN I UNA PETITIA UNA COL·LECTIVA I UNA DE PETITA.

COMPOSICIÓ DE FAÇANA En quan a l’aparença exterior de l’edifici, podem dir que és un bloc sòlid blanc de gran contundència, però que a la vegada aconsegueix l’efecte de lleugeresa excavant, de manera decalada, unes gran obertures que esdevindran les terrasses exteriors. El toc compositiu final, s’aconsegueix amb l’aparició de panells de vidre de colors perpendiculars a la façana, els quals actuen com a contrast al color neutre.