PRINCIPIS BÀSICS DEL MODEL DE CURES PAL·LIATIVES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Les Emergències Mèdiques Vitals a l’Atenció Primària.
Advertisements

El Plan de Comunicación UPC Sostenible 2015
Introducció i història de la PNL.
SITUACIÓ DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA PERLLONGADA A CATALUNYA
CATÀLEG DE QUALIFICACIONS PROFESSIONALS
Servei d’Urgències de l’Hospital de Sabadell i Centre Sociosanitari Albada Unitat de psicogeriatria Novembre 2013.
PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL QUALITAT DE VIDA
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
“MESURES PENALS ALTERNATIVES EN LA COMUNITAT” Pilar Casaus
Pèrdues de memòria: de l’envelliment a la malaltia
1 u n i t a t L’educador infantil.
Què és un pla Individualitzat ?
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Estudi per a la identificació de
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
SCOPUSxxxxxxxxxxxxxxxx
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
Disponibilitat Espirometria + PBD *** ***
L’Expressió escrita.
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
SEXE, DIVERSITAT I GENT GRAN
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
Autor: Samuel Lozano Alcodori
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
Models de Qualitat 17 d’Octubre de 2017.
PROCÉS D’ALTA PRECOÇ.
LA QUALITAT DE LA RELACIÓ AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
¿Quina és la salut dels nostres adolescents ?
EL PLA INDIVIDUALITZAT
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
15 de novembre Dia sense alcohol
P E L C 0 a 3 anys Programa Per l’Estimulació Del Llenguatge
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
Avançant cap a un model social digne i centrat en la persona
Model de gestió assistencial: innovació i integració. Montse Cervera
ACTITUDS I APTITUDS D’UN EMPRENEDOR Novembre 2004
RAONAMENT CLÍNIC Es basa en factors com... L’ experiència
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
El màrqueting i els seus elements
Objectiu Educatiu Trienni
“El perfil de mestre i professor”
Treball i aprenentatge en xarxa
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
SALUT MENTAL.
INSTRUCCIONS: Un cop elaborat, cal enviar el pòster a Delfí Cosialls
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les Mesures de Seguretat En la jurisdicció Penal d’Adults
ALIANCES ESTRATÈGIQUES
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
L’ atenció domiciliaria dels equips d’atenció primària catalans
Gestió participativa dels projectes de centre
Departamento de Pedagogia Aplicada
Aportacions amb més d’una menció en els Pòsters. Pòsters=14.
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Pla Integral de Salut Mental
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Incorporacions o canvis substancials des del 2016
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
El Pla de formació del centre
Convivència i Mediació Escolar
CLAUDIA CARDONA PEREZ 4D
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

PRINCIPIS BÀSICS DEL MODEL DE CURES PAL·LIATIVES

Objectius Millorar els coneixements sobre: Les característiques de la malaltia avançada i terminal Les necessitats bio-psico-socio-espirituals de la persona en el procés de morir El model de Cures Pal·liatives (CP) com a resposta per cubrir aquestes necessitats Els recursos de CP que tenim a la nostra comunitat

Característiques de la malaltia terminal Dependència Pluripatologia Deteriorament físic i pèrdues progressives d’autonomia, rols i capacitats. Problemes familiars i socials Incertesa i impacte emocional en el pacient i la seva família per la proximitat (explicitada o no) de la mort.

Necessitats de les persones en situació de malaltia terminal* Tenir un bon control del dolor i altres símptomes Evitar una prolongació inapropiada del procés de morir Mantenir la màxima autonomia Poder alleujar la seva càrrega emocional Reforçar els vincles afectius amb les persones estimades Singer PA et al.Quality end of life care: patients´ perspectives. JAMA, 1999; 281:163-16

Necessitats de les persones en situació de malaltia terminal* Alliberar-se de les símptomes La seguretat d’un entorn acollidor que té cura de les seves necessitats L’atenció i el suport d’un equip expert La garantia de la continuïtat en l’atenció Craven i Wald (Oxford textbook of Palliative Medicine).

Components d’una bona mort* Control del dolor i altres símptomes Claredat en la presa de decisions Preparació per a la mort Sentit d’haver completat les tasques Contribuir amb els que queden Afirmació de la totalitat de la persona Steinhausser. Ann Intern. Med; 2000: 132: 825-828

Com satisfer aquestes necessitats? Bon control de símptomes Proveir de forma càlida i honesta la informació que li permeti prendre decisions Facilitar un entorn segur, íntim i acollidor Atendre i tenir cura dels aspectes emocionals Facilitar les relacions familiars Explorar i acompanyar en les necessitats espirituals

Alguns aspectes preliminars Morir no és científic, com tampoc ho és viure, és un procés biològic, biogràfic i social. El model sanitari centrat en la malaltia i la biologia no respon a les necessitats de la persona durant aquesta fase El procés que precedeix a la mort és: humà, existencial, vivencial i afecta a la persona en totes les seves dimensions

Una mica d’història Usted importa porque es usted, usted importa hasta el último momento de su vida, y nosotros haremos lo posible, no solo para ayudarle a morir en paz, sino para que viva hasta que muera. Cicely Saunders

Una definició de Cures Pal·liatives* L’enfocament que millora la qualitat de vida de pacients i famílies que s’enfronten als problemes associats amb malalties amenaçants per a la vida, mitjançant la prevenció i alleujament del patiment a través de la identificació temprana i impecable avaluació i tractament del dolor i altres problemes, físics, psicològics i espirituals *Sepulveda et al. J Pain Symptom Manage 2002; 24.91-96

Filosofia de les Cures Pal·liatives* Dignitat del pacient: font de respecte, sensibilitat i cura Autonomia del pacient Relació entre professionals i pacient/familia: honesta i deliberativa. Qualitat de vida i de procés de mort com objectius. Reconeixement de la mort com a procés natural que proporciona la oportunitat de creixement personal i autorealització. Equip interdisciplinar i multiprofessional com a eina terapèutica. *Radbruch L, Payne S, Bercovitch M, Caraceni A, et al. White paper on standards and norms for hospice and palliative care in Europe. Recomendations from the European Association for palliative Care. Eur. J. Pall. Care 2010; 17 (1): 22-33

Principis de les Cures Pal·liatives (OMS) Ajuden als pacients a viure tant activament com sigui possible fins a la mort Ajuden a la família a adaptar-se durant la malaltia i en el dol Donen suport emocional en el dol quan és necessari Es poden aplicar conjuntament amb tractaments que poden allargar la vida com la quimioteràpia o la radioteràpia.

Concepte de Cures Pal·liatives Atenció integral, individualitzada i continuada La unitat a tractar és el malalt-família Concepció activa, viva i rehabilitadora de la terapèutica, amb objectius de confort Assumint el procés de morir com una part de la vida

Una FAMÍLIA angoixada que no acaba d’acceptar la situació i pateix per la persona estimada Un METGE format per a lluitar contra la mort Un MALALT en fase terminal amb dolor físic i patiment psíquic

Canvi d’objectius terapèutics De la malaltia a la persona De curar a cuidar D’un episodi biològic a un procés biogràfic De lluitar a acceptar i acompanyar

Diferències entre els models MODEL D’ATENCIÓ AL MALALT AGUT MODEL D’ATENCIÓ AL MALALT PAL·LIATIU OBJECTIUS CURAR: La curació i/o el control de la malatia CUIDAR: Confort, control del Patiment i millora de la qualitat de vida CENTRE D’ATENCIÓ La malaltia i el pacient amb priorització dels aspectes organics El pacient i la seva família en totes les seves dimensions (física, psíquica, social i espiritual) TIPUS D’ATENCIÓ Compromís d’atenció al procés específic. Atenció molt especialitzada i fragmentada entre els diferents equips Compromís d’atenció continuada per el mateix equip multidisciplinar, que preten cubrir les necessitats del pacient i la seva família durant tot el procés, fins al final

Model Sanitari DOL CUIDAR CURAR Teràpia curativa Teràpia pal·liativa Diagnòstic Procés crònic Situació terminal DOL CUIDAR CURAR Teràpia curativa Teràpia pal·liativa J. Stjernsward, 1990

El MODEL de CP se basa en: Avaluació Integral de NECESSITATS Atenció Integral a un PROCÉS Que es caracteritza per dues dinàmiques: Un deteriorament biològic progressiu Un tancament biogràfic i existencial amb l’oportunitat de sanació- recuperació de la integritat com a persona.

Objectius Evolució de la malaltia Valoració social Símptomes físics Valoració espiritual Símptomes psíquics Aspectes pràctics Capacitat de presa de decissions Pla de cures individualitzat Capacitat de compartir informació Voluntats Anticipades

El MODEL de CP se basa en: L’expectativa del pacient és el control del patiment És una eina clau del diagnòstic integral Coordina l’equip professional Pot tenir efectes terapèutics Promou la relació entre professional-pacient

El MODEL de CP se basa en: Escoltar Prendre consciència Analitzar Oferir informació, suggerèncias pràctiques Introduir elements de suport

9 dimensions a avaluar Malaltia / Tractament Social Física Espiritual Psicòlogica Aspectes pràctics Presa de decissions Plà de cures Comunicació

Vivència de malaltia Pors El significat de la malaltia Impacte Expectatives (quina evolució espera)

Nivells assistencials Equips de Suport Hospitalari (Son Espases) ESAD Unitat de Cures Pal·liatives (Hospital Joan March, General, San t Joan de Deu) Unitat de Cures Pal·liatives pediàtriques Nivell especialitzat Equips d’Atenció Primària Hospitals d’aguts i sociosanitaris Serveis d’urgències Residències geriàtriques Nivell bàsic