NO a la Llei d’Educació de Catalunya

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

LA LLEI D’EDUCACIÓ de CATALUNYA
DEFINICIÓ I OBJECTIU DEL SERVEI COMUNITARI
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Diapositiva de presentació
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
i el que no es pot avaluar
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
NO a la Llei d’Educació de Catalunya
Estudi per a la identificació de
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Presentació de la base de dades
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
ENFISPO.
Decret d’autonomia dels centres educatius
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
de qualitat a l’administració local
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
2. Per això, el PISA presenta dos models i conclou....
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
ELS NOMBRES ENTERS.
En aquest tema veurem els apartats següents:
La Nòmina Catalana.
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
EL PLA INDIVIDUALITZAT
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Què hi ha a l'Univers?.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Decret d’autonomia dels centres educatius
La Direcció queda habilitada per:
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Classificarem la prova en 3 categories:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Publicar articles de recerca al
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
INFLUÈNCIA DELS JOCS DE LLUITA I EL JUDO A SECUNDÀRIA
Objectiu Educatiu Trienni
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
“El perfil de mestre i professor”
Com preparar una unitat per a l’avaluació
RETIRADA PLA DIRECTOR
Préstec Total Universitari
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Grup 2: Conseqüències de la vulneració dels drets humanas.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Formació per als equips directius d’educació secundària
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
Drets Socials.
Estat del benestar per a tots o privilegis per a uns quants?
Organització i creixement
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
La vulneració dels drets socials
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
QUÈ ÉS LA LOMCE? LOMCE, és una llei que ha estat elaborada per persones alienes al món de l’educació, sense el consens o aprovació dels experts en la matèria.
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
CICLES FORMATIUS.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

NO a la Llei d’Educació de Catalunya FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CGT DE CATALUNYA NO a la Llei d’Educació de Catalunya Anàlisi a la llum de les dades del PISA 06

Presentació: 1. L’esquema d’anàlisi que presentem sobre la LEC és:. 1 Presentació: 1. L’esquema d’anàlisi que presentem sobre la LEC és: 1. Diagnòstic trampós del sistema educatiu. 2. Privatització prenent com a model la concertada. 3. Jerarquització i gestió empresarial de centres públics. 4. Desregulació de les condicions laborals. 5. Marginació i privatització de l’educació pública no obligatòria. 6. La CGT, en defensa de l’ensenyament públic. 2. Cada punt està desenvolupat partint del que diu la LEC i fent la crítica amb dades. 3. Les cites o paraules textuals de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estan entre cometes i cursiva. Quan hi afegim comentaris els posem entre guionets. Les negretes són nostres. 4. Les dades dels gràfics procedeixen majoritàriament de l’informe PISA 06 en la seva versió original, en la versió del MEC o en la catalana. També n’hi ha del de l’OCDE i de l’informe 0-3 del Síndic de Greuges de setembre 07; del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament; de la Fundació Bofill de novembre 07, de l’INE i l’IDESCAT; i algunes de l’EUROSTAT, el DSCF britànic i Statistic Finland. Per això trobareu gràfics en anglès, castellà i català. En tots els casos està indicada la font. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

1. La LEC diagnostica un rendiment insatisfactori del sistema educatiu com a conseqüència del professorat, el currículum i sobretot d’una gestió ineficaç de la pública “(…) el fracàs escolar continua essent massa elevat i l’abandonament prematur (…) Són uns quants exemples d’indicadors d’un rendiment escolar insatisfactori (...), per sota de l’exigible (…)” “És cert que hi ha factors exògens al sistema educatiu –que no esmenta- (...), però no es poden ignorar altres factors endògens (...)”: -un professorat que no està ben format ni “assimila” la legislació educativa; un currículum no “idoni”; i sobretot un- “model organitzatiu escolar, encara massa rígid i poc eficient, que no tradueix l’increment de recursos en resultats suficientment positius. (...) una mena de llei de rendiments decreixents del sistema educatiu (...)” Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

1. L’informe PISA demostra que els factors “exògens” són determinants del rendiment. Els mesura amb l’índex ESCS –Economic, Social and Cultural Status- en el qual es quantifiquen els ingressos familiars, el tipus de treball i els estudis dels pares, les mares o les i els tutors. Si es vol millorar seriosament aquesta premissa, cal una política per pujar sous, reduir la precarietat i potenciar l’educació de mares, pares i tutors. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

Perquè a part del que s’inverteix cal veure on es fa. 1. El PISA afirma que els sistemes educatius són modificadors d’aquesta realitat i que tenen com a “prerequisit” la inversió educativa. La LEC l’obvia El percentatge català està calculat amb el mateix criteri que el de la Fundació Bofill: en relació al PIB català. El Departament, en canvi, ho fa respecte al de l’estat ja que diuen que els diners vénen de Madrid, que els reparteix per igual entre tots els i les estudiants de l’estat. Perquè no reivindiquen el finançament necessari? Fixeu-vos on queden Catalunya i Euskadi, després de corregir les notes amb l’ESCS,respecte a l’Estat espanyol! O Regne Unit respecte Finlàndia. Perquè a part del que s’inverteix cal veure on es fa. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

2. La LEC privatitza la pública equiparant excel·lència i concertada “Els criteris que s’han determinat (...) sobre l’organització dels centres públics han tingut un caràcter excessivament uniformitzador, deixant poc marge de decisió als equips directius i pedagògics. Aquesta rigidesa contrasta amb la més alta capacitat d’autoorganització que demostren els centres privats concertats.” Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

2. El PISA demostra que això no és així: la màxima excel·lència és a Finlàndia amb un 2% d’alumnat a la privada Per contra, recordeu que Catalunya i Euskadi, que treien pitjor puntuació respecte a l’Estat espanyol: tenen més concertada que la mitjana estatal. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

2. La LEC dissol la pública i amplia el ventall de privatitzacions a nom d’un “servei d’utilitat pública” “El servei públic d’educació català es caracteritza per l’oferta mixta de serveis educatius. (...) la prestació educativa anirà a càrrec del conjunt de centres públics i privats sostinguts amb fons públics, amb independència de quina en sigui la titularitat.” “La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta (...) Concretament, es recull la gestió municipal de centres públics, més enllà de les possibilitats que actualment hi ha (...) també es podria obrir la possibilitat de gestió de centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre (*)o a equips de professionals (...)” “La zona educativa s’ha d’entendre com la unitat de gestió que conté, com a mínim, tots els elements que poden constituir una oferta educativa completa, tret de la formació professional (…)” -És a dir, agrupa centres i serveis educatius tant públics com privats, i a més, defineix la figura d’un súper director, és clar, només per als centres públics- (*) “La Caixa” està considerada entitat “sense ànim de lucre” Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

2. El PISA dóna dades que diuen que més privatització no és igual a més qualitat, però sí a més desigualtat El sistema britànic té un fort traspàs de fons públics a mans privades, però ho fa des de la privatització de la gestió dels centres públics i la de les zones educatives on estan. Cerca la màxima competitivitat entre centres. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

2. Més privatització = més desigualtat Tot i així, el model britànic no arriba als resultats de Finlàndia però sí a un màxim de desigualtat. A Catalunya, on ja prop d’un terç del pressupost públic se’n va a la concertada, la LEC hi suma més ventall de privatitzacions, incloses les del model britànic de zones. Això garantirà la segregació i els guetos educatius a l’escola pública. Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya