GENÈTICA QUANTITATIVA

MENDEL I L’HERÈNCIA ELS TRETS QUALITATIUS

ELS TRETS FENOTÍPICS QUANTITATIUS

L’INTERACCIONISME L’interaccionisme additiu L’interaccionisme recíproc Què determina un tret fenotípic? L’interaccionisme recíproc Com interaccionen les influències i ambientals per formar un tret fenotípic?

L’INTERACCIONISME ADDITIU L’heretabilitat H2=2(rmz-rdz) L’ambientabilitat L’ambient compartit: (r mz - H²) L’ambient no compartit: (1- r mz) Què no és l’heretabilitat? No és un número absolut Depèn de la població d’estudi

GENÉTICA DE LA CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT INFANTIL Louisville Twin study (LTS) Des de 1963 500 bessons monozigòtics i dizigòtics Fins els 15 anys Colorado Adoption Project (CAP) Des de 1975 Nens adoptats i pares biològics i adoptius Un grup de nens no adoptats amb els seus pares com a grup de control Estudi interdisciplinar sobre la transició entre la 1ª i la 2ª infància

EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU Respecte a l’habilitat cognitiva general (g) L’heretabilitat augmenta amb l’edat L’ambient compartit disminueix amb l’edat L’ambient no compartit augmenta amb l’edat Respecte habilitats cognitives específiques (comprensió i fluïdesa verbal, visió espacial, memòria): L’heretabilitat és més baixa que en l’habilitat cognitiva general L’heretabilitat augmenta de la infància a l’adolescència L’ambient compartit no juga cap paper en la variabilitat, en canvi sí que juga un paper important l’ambient no compartit

CANVIS DE LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I DE L’AMBIENT COMPARTIT AL LLARG DEL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS COGNITIVES

CONCLUSIONS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU Les influències genètiques canvien al llarg del desenvolupament Contràriament al que se sol pensar, l’heretabilitat és més alta a l’edat adulta que a la infància L’ambient compartit no és gaire important i disminueix durant el desenvolupament L’ambient no compartit cada vegada és més important

INFLUÈNCIES GENÈTIQUES EN LAS TRANSICIONS DEL DESENVOLUPAMENT Influeixen els gens en las transicions del desenvolupament? Població estudiada: Grup de nens des de 1 any fins als 9 anys Instruments utilitzats: Escales Bayley Escales Stanford-Binet WISC Resultats: S’observa augment de la influència genètica a l’any, 2-3 anys i 7 anys L’ambient compartit es manté constant al llarg del desenvolupament L’ambient no compartit també mostra discontinüitat.

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT Són més difícils de sintetitzar L’emocionalitat, sociabilitat i timidesa tenen una influència genètica significativa durant la primera i la segona infància La influència genètica de la extroversió i la introversió augmenta de la infància fins a la joventut i després d’una petita disminució es manté estable al llarg de la vida La influència de l’ambient compartit disminueix al llarg del desenvolupament La influència de l’ambient no compartit augmenta

CONCLUSIONS GLOBALS La influència genètica durant el desenvolupament de la infància a l’adolescència és significativa i fins i tot augmenta La influència de l’ambient compartit es baixa i es manté constant o disminueix La influència de l’ambient no compartit augmenta amb el desenvolupament

TEORIES PROPOSADES A PARTIR DELS RESULTATS DE LA GENÈTICA DE LA CONDUCTA EL RANG DE REACCIÓ EL NICHE PICKING TEORIA DE LA SOCIALITZACIÓ DELS GRUPS

EL RANG DE REACCIÓ

EL NICHE PICKING Els individus participem en l’elecció del nostre ambient físic i social en funció del nostre repertori genètic Tres tipus d’efectes dels gens sobre l’ambient: Passiu Evocatiu Actiu

LA TEORIA DEL GRUP DE SOCIALITZACIÓ Es recolza en els resultats obtinguts sobre la influència de l’ambient compartit en la personalitat. Diu: els pares no juguen cap paper en la formació de la personalitat dels seus fills, tot es deu als gens i als iguals. La influència dels pares pot ser, fins i tot, perjudicial ja que els seus valors, normes i creences poden ser contràries als contextos que els fills s’han d’adaptar. Harris, J.R. (ver.espa., 2003). El mito de la educación. Barcelona: Mondadori

ES PODEN SEPARAR LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I AMBIENTALS DEL FENOTIP

LA NORMA DE REACCIÓ

L’ESTUDI DE LEWONTIN AMB LA MILENRAMA

EL MODEL DE NORMA DE REACCIÓ

EXEMPLE DE SOROLL DE DESENVOLUPAMENT LA COORDINACIÓ DELS PROCESSOS ESPAIALS I TEMPORALS DEL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL

ALGUNS EXEMPLES DE LA INSEPARABILIDAD DEL GENOTIP I EL FENOTIP Estudis amb animals de laboratori Estudis amb humans: Coeficient d’intel·ligència dels nens adoptats i les seves mares biològiques i adoptives Els canvis del pes i l’altura a diferents generacions

EL MODEL ECOLÒGIC Els sistemes ambientals: El microsistema El mesosistema El macrosistema Integrant la persona en el seu ambient D= f(PA) Integra la persona i l’ambient La relació PA és sinergètica No s’avalua només els resultats sinó també els processos que produeixen els resultats

EXEMPLE DE MODEL PERSONA-CONTEXT

EL MODEL BIOECOLÒGIC Intenta respondre el desafiament d’Anastasi: cóm interaccionen el genotip i l’ambient per formar el fenotip? Es parteix dels següents principis: El potencial genètic absolut dels organismes es desconegut. S’accepta l’heretabilitat (reconeixent les seves deficiències) com un índex del potencial genètic que es manifesta en el fenotip Els mecanismes a través del qual es manifesta el genotip són els processos propers.

QUÈ SÓN ELS PROCESSOS PROPERS Mecanismes d’interacció recíproca cada vegada més complexos que es donen entre l’organisme biopsicològic i les persones, objectes i símbols del seu medi ambient immediat. Els processos propers porten a classes particulars de resultats del desenvolupament: percepcions i respostes diferenciades, la direcció i el control del comportament propi, l’afrontament amb èxit a l'estrès, la adquisició de coneixements i habilitats, la construcció de relacions mútues gratificadores i la modificació i construcció de l’ambient físic, social i simbòlic particular.

CARACTERÍSTIQUES DELS PROCESSOS PROPERS Les relacions que s’estableixen els processos propers amb el repertori genètic són bidireccionals Condicions perquè els processos propers siguin efectius: Hi ha d’haver-hi estabilitat dels processos propers Conflictes familiars, separacions, mobilitat familiar Han de ser més complexos a mida que la persona es desenvolupi Insensibilitat a les demandes, maltractes Hi ha d’haver-hi aportació de força dinàmica a través de l’ambient

PROCESSOS PROPERS I AMBIENT No confondre processos propers i ambient Ambient immediat Llibres, dimensió del pis, sorolls, espais públics Ambient remot: Classe social, ètnia, barri, polítiques socials

RELACIÓ ENTRE PROCESSOS PROPERS, AMBIENT I HERETABILITAT

REINTERPRETANT ELS RESULTATS DE LES INVESTIGACIONS DELS GENETISTES DE LA CONDUCTA L’heretabilitat augmenta la llarg del desenvolupament Durant els períodes de transició augmenta l’heretabilitat Què passa amb l’ambientabilitat? Què significa que l’heretabilitat del coeficient d’intel·ligència hagi disminuït respecta la generació anterior?