L’alimentació saludable

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PRINCIPAL ALIMENT DE LA GUERRA CIVIL
Advertisements

Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
ALIMENTACIÓ SALUDABLE
INTRODUCCIÓ A L’ALIMENTACIÓ VEGANA
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
L’ALIMENTACIÓ DE L’ESPORTISTA
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
La Nutrició i l’ Alimentació
SESSIÓ VI. PREVENCIÓ DE RECAIGUDES I SEGUIMENT.
SESSIÓ VI. PREVENCIÓ DE RECAIGUDES I SEGUIMENT.
LA DIETA SALUDABLE 4t de Primària – curs
Bones vacances de Nadal i feliç 2017
Fundació Mútua General de Catalunya 15 de juny de 2005
DIETES RACIONS ALIMENTÀRIES.
La resistència Concepte:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Hàbits saludables.
La nutrició i l’alimentació
Podeu posar una foto del vostre centre
SETMANA SANTA A eL COLLELL TEMPORADA 2015/16
SETMANA SANTA AL COLLELL TEMPORADA 2016/17
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
MENU ESCOLETA PIUS XII P2 I P3 DESEMBRE
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
Alimenta el teu cos.
La Piràmide dels aliments
El mercat i els sistemes d’organització industrial
REUNIÓ INFORMATIVA.
Ajuntament de Sant Just Desvern, març 2015
Perquè mengem el que mengem?
Setembre 2016 ALIMENTACION COMEDORES ESCOLARES SL
PETITS REPORTERS Títol.
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Ens visita el dentista a P3, P4 i P5!!!
MARÇ 2018 ALIMENTACION COMEDORES ESCOLARES SL
SESSIÓ V PES i EXERCICI FÍSIC.
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET- MENÚ TRITURATS 7 MESOS FEBRER
Fem de cuiners! Els nens i nenes de 2n. estem treballant els aliments per això hem anat al Nútrim a fer un taller de cuina per aprofundir en el tema.
Cuideu-vos per gaudir d’una bona salut
LES DIETES MIRACLE Raquel Campos Andújar Ana Sancho Aguilera
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Què és la jornada contínua escolar
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
3. TOTS SOM DIFERENTS..
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
Ajuntament de Vic. Regidoria de joventut: Judit Ramos.
Laia Crespo i Jessica Guerrero
Voleibol Ada S. David J. Álvaro S..
L’Aparell Circulatori
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
LA VIDA DE LES PERSONES.
Què mirar d’una etiqueta alimentaria?
La dieta dels futbolistes
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
XIII a Setmana de la solidaritat
APICULTURA.
CUINAR, UNA ACTIVITAT HUMANA
COLÒNIES A CA LA MARIA LA CASA DE COLÒNIES. LA FAGEDA. LA GRANJA.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
BONES VACANCES D’ESTIU
6a SETMANA de QUARESMA US PRESENTEM LA JOANA QUE ENS ACOMPANYARÀ EN AQUESTA SISENA SETMANA DE QUARESMA. LA JOANA DE VEGADES ES MOSTRA MOLT RESPONSABLE.
Transcripción de la presentación:

L’alimentació saludable

Els beneficis d’una dieta equilibrada, que inclou no saltar-se l’esmorzar, no solament es manifesten en un augment del teu rendiment, sinó també en millores en l’estat i aparença de la pell i els cabells. Fins i tot et pots trobar en més bona forma física.

Alimentació equilibrada Aliments molt variats (de tots els grups d’aliments). Quantitats adequades que depenen de les característiques de cada persona (edat, sexe, activitat física, malalties, etc). Repartiment de la energia Es recomana un repartiment dels aliments en 5 àpats diaris. És important que no hi hagui un interval de temps massa gran entre els àpats.

L’esmorzar És molt recomanable esmorzar a casa abans d’anar a l’escola. Millora el rendiment intel.lectual i físic. És pot repartir en dues ingestes, una a casa i una altra a mig matí.

En què consisteix un bon esmorzar? Pa (o cereals, galetes…) Un làctic (llet, iogurt, formatge…) Fruita (o un suc) Aliments proteics (pernil, tonyina…) Aliments greixosos (preferentment oli d’oliva) Dolços amb moderació (sucre, mel, melmelada, cacau, xocolata…)

El dinar i sopar Tant si es fa a casa com al menjador escolar aquest és l’àpat més important, en quant a quantitat i varietat d’aliments. És recomanable que el componguin entre quatre i sis grups d’aliments (farinacis, verdures, fruites, olis, càrnics, làctics).

Precaució amb el menjar ràpit, engreixa molt i alimenta poc.

El berenar A mitja tarda, coincidint amb l’hora de sortida de l’escola. Els aliments més recomanables són: Cereals i derivats Làctics i/o la fruita Aconsellable aliments líquids suc de fruita, llet, aigua...)

Quines són les novetats de la piràmide de l’alimentació saludable En aquesta ocasió, les novetats les aporta l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que acaba de presentar la nova piràmide de l’alimentació saludable per substituir la que es va publicar l’any 2006. A continuació se’n comenten les modificacions principals i s’explica per què els canvis que experimenten les guies alimentàries són interessants i necessaris.

Una nova piràmide de l’alimentació... per què? Les aportacions principals que incorpora la versió actualitzada de la piràmide de l’alimentació saludable són: La unió, a la base de la piràmide, del grup dels aliments farinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums) amb el d’hortalisses, fruites, oli d’oliva i fruita seca, de manera que s’engloba en un mateix nivell la base de l’alimentació mediterrània i saludable. Més presència dels llegums, per la seva riquesa nutricional, versatilitat gastronòmica i baix preu, tant a la base (grup d’aliments farinacis) com al grup d’aliments proteics (juntament amb la carn magra, el peix i els ous). La promoció del consum d’aliments rics en fibra (llegums, fruita seca, fruites i hortalisses, etc.), amb èmfasi també en les varietats de cereals integrals (pa, pasta, arròs) pels beneficis en la salut demostrats.

La preferència pels productes làctics amb baix contingut en greix (desnatats i semidesnatats), pel seu menor contingut en greixos saturats i colesterol. Més especificació dels aliments de consum ocasional i moderat, inclosos sucs i begudes ensucrades, aperitius salats i fregits, embotits i derivats carnis grassos i processats. La recomanació de mantenir un estil de vida actiu, en el dia a dia i en les activitats d’oci i lleure a l’aire lliure. La recomanació d’incloure preferentment aliments frescos, locals i de temporada així com de promoure el menjar a taula i amb moderació, de manera que es fomentin els aspectes de convivència.

A l’adolescència hi ha un augment de les necessitats d’energia, proteines, vitamines i altres minerals superiors a qualsevol altre època de la vida.

Glúcids o hidrats de carboni                                                      Pasta Pa Verdures Fruits secs Sucre Pastisseria

Glúcids o hidrats de carboni Patates Llegum Cereals Llet Fruites

Proteïnes Peix Làctics Carn Fruits secs Ous

Lípits o greixos Greix de carn Olis Mantega

SÍNDRIA-SANDIA El consum de fruita aporta elasticitat a la pell.

GERDÓ FRAMBUESA Més de la mitat de la vitamina A i practicament tota la vitamina C que necessitem, la proporciona la fruita.

MAGRANA-GRANADA La vitamina C ajuda a combatir el virus de la grip i prevé la devilitat, la anemia, els mals a les articulacions i la irritabilitat.

DATIL La vitamina A millora els problemes visuals, ajuda al sistema immunològic, afavoreix el creixement i facilita els processos de cicatrització de la pell, entre altres coses.

MORA El Potasi és necessari per la formació dels músculs i el creixement normal del cos.

Respecta els horaris de menjar. Evita menjar entre hores aliments rics en greixos i sucres. Porten moltes caloríes i pocs nutrients Treuen les ganes de menjar aliments molt més nutritius.

L’adolescència ès una etapa de canvis psicològics importants que pot afectar l’actitut cap al menjar, apareixent rebuix per la imatge corporal i trastorns en la conducta alimentària, en aquest cas: consulta al teu metge o infermera.

Menja sa!

1200 Kcal + (100 Kcal x any d’edat) Exemple de l’aportació energètica a l’edat escolar: 1.200 Kcal + (100 Kcal x 12anys) = 2.400 Kcal 1200 Kcal + (100 Kcal x any d’edat)

Mites i errors sobre l’alimentació Digues quines creus que són certes i quines falses. És bo deixar de fer algun àpat. Anant a classe només amb un got de llet et sents amb força per afrontar el dia. És bo consumir de forma suficient: llegums, verdures, fruites i cereals. És bo normalment substituir l’aigua per altres begudes de tipus refrescs. No es poden seguir dietes restrictives que no siguin controlades o prescrites per un professional de la salut. El menjar entre hores va molt bé perquè així l’estómac sempre està treballant El menjar ràpid (fast food) és dels més complets nutritivament És bo fer altres activitats mentre menges, per exemple mirar TV o llegir És suficient menjar només un cop a la setmana peix Menjar bé és menjar en excés

Menjar a poc a poc i mastegar bé és perdre el temps. Menjar en companyia és millor que fer-ho sol. Menjar bé és incompatible amb una cuina creativa i gratificant. És bo menjar aliments rics en fibres: cereals, llegums... Si estàs prim seràs feliç. L’oli més adient per cuinar i amanir és l’oli de gira-sol. L’aigua engreixa segons quan es prengui. Si no sopes, t’aprimaràs El pa engreixa Menjar fruita després dels àpats no és convenient

Fer dieta és no menjar o passar gana Tots els productes que diuen que aprimen ho fan realment i no són perjudicials per la salut. És aconsellable prendre vitamines i fàrmacs .