L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR

Presentación del tema: "L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR"— Transcripción de la presentación:

1 L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR
Judit Camps i Pujolar i Berta de Buen i Aspa Dietistes-Nutricionistes

2 ALIMENTACIÓ: és el procés a través del qual s’obtenen els nutrients que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. En l’ETAPA INFANTIL, a més, s’han de tenir en compte altres necessitats: el creixement i el desenvolupament, tan físic com mental la promoció i la consolidació dels hàbits alimentaris L’alimentació en aquesta etapa és de gran transcendència en la seva salut futura

3 EXCEL·LENT MODEL DE VIDA SALUDABLE
DIETA MEDITERRÀNIA Diaita, paraula grega de la que deriva dieta, significa estil de vida equilibrat, i això és exactament el que és la Dieta Mediterrània, quelcom més que una pauta nutricional. A finals de 2010, la UNESCO va declarar a la Dieta Mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La Dieta Mediterrània és un estil de vida. Combina els següents ingredients: La nostra agricultura Les nostres receptes Formes de cuinar pròpies de cada indret Els àpats compartits, les celebracions i tradicions La pràctica d’exercici físic Clima benigne EXCEL·LENT MODEL DE VIDA SALUDABLE

4 Es caracteritza per: Abundància d'aliments vegetals i cereals  (sobretot integrals) Verdures i hortalisses  Llegums Fruites  Fruits secs  L'ús d'oli d'oliva com a font principal de greix Consum moderat de peix, marisc, aus de corral,productes lactis (iogurt, certs  formatges) i ous Consum escàs de carn vermella i derivats

5 PERFIL NUTRICIONAL Baix contingut en àcids grassos saturats Alt en monoinsaturats Alt en carbohidrats complexos i fibra Riquesa en substàncies antioxidants.

6 La piràmide alimentària és una representació gràfica dels aliments i de les quantitats que n’hem de menjar per tal de seguir una alimentació equilibrada

7 SEGONS LA OMS (ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT)
DEL TOTAL D’ENERGIA INGERIDA: 50 – 55% Hidrats de carboni 30 – 35%: Greixos 12-15%: Proteïnes EL REPARTIMENT DELS ALIMENTS AL LLARG DEL DIA: 25%: Esmorzar + mig matí 35%: Dinar 15%: Berenar 25%: Sopar

8 El menjador escolar ha de dur a terme les següents funcions:
A part dels aspectes nutricionals que hem vist, a l’hora de fer un menú escolar hem de tenir en compte: ASPECTES SENSORIALS ASPECTES EDUCATIUS El menjador escolar ha de dur a terme les següents funcions: Proporcionar aliments de qualitat tant des del punt de vista nutricional com des de criteris higiènics, sensorials i educatius. Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats i promoure aspectes socials i de convivència dels àpats. Potenciar la varietat i la identitat gastronòmica Textures, Tª, sabors...

9 QUÈ HEM DE FER PER SEGUIR UNA DIETA VARIADA I EQUILIBRADA?

10 ESMORZAR

11 Podem repartir l’esmorzar en 2 vegades:
L’esmorzar és molt important per poder fer front al inici de la jornada Podem repartir l’esmorzar en 2 vegades: Abans de sortir de casa A l’hora del pati Ha d’incloure: LÀCTICS: llet, formatge, iogurt FARINACIS: pa, torrades, galetes FRUITA: sencera, trossejada o en forma de suc També podem incloure aliments PROTEICS (pernils, tonyina...) i aliments GREIXOSOS (preferentment oli d’oliva i de tant en tant mantegues i d’altres greixos)

12 BENEFICIS D’UN ESMORZAR EQUILIBRAT
Millora l’estat nutricional Augmenta el rendiment físic Ajuda a controlar el pes Adquisició d’un bon hàbit (llevar-se amb el temps suficient) Ángeles Arias (catedràtica de Medicina Preventiva i Salud Pública de la Universidat de La Laguna) explica: “En todos los estudios se ve que es una de las comidas más importantes. Y nosotros vemos que hay un porcentaje elevado de niños y niñas obesos que no desayunan”

13 ESTUDIO DESCRIPTIVO SOBRE HÁBITOS ALIMENTARIOS EN EL DESAYUNO Y ALMUERZO DE LOS PREADOLESCENTES DE VILADECANS (BARCELONA). DE AMAT HUERTA ET AL. 2006 De la mostra de 270 subjectes d'estudi (52,2%) van ser nens, i (47,8%) nenes. L'edat mitjana és de 11,43 anys. El 73% dels subjectes del nostre estudi esmorza cada dia, el 12% la majoria dels dies, el 10,7% poques vegades i el 4,1% no esmorza. El 91,1% dels nens que esmorzen cada dia més pren algun aliment a mig matí. En funció del sexe, hi ha diferències significatives quant a la freqüència de l'esmorzar: cada dia esmorzen més els nens (81,6%) i no esmorzen mai més les nenes (5,4%)

14 El motiu de no esmorzar és la manca de temps en un 48,2% i el de no esmorzar és la falta de gana en un 24,1%. No hi ha cap nen que no ingereixi cap aliment durant tot el matí. El 51,9% dels participants en l'estudi es preparen ells mateixos l'esmorzar, al 40,4% els ho preparen les seves mares el 40,4% i el 3,7% se'l compren. El 74,1% dels nens manifesten haver marejat o sentit cansats alguna vegada al col·legi / institut, un 53,4% per son, i un 33,9% per no esmorzar.

15 DINAR

16 És l’àpat més important del dia tant en quantitat com en varietat d’aliments
Ha d’incloure: FARINACIS: pasta, arròs, pa, llegums, patata VERDURES: cuites, crues o en puré FRUITES OLIS: principalment oli d’oliva CÀRNICS: carns, peixos o ous LÀCTICS: iogurts o formatge

17

18 QUANTITATS

19 BERENAR

20 S’ha de berenar a la sortida de l’escola, abans de començar les activitats extraescolars.
Ha d’incloure: LÀCTICS: llet, iogurt, formatge i/o CEREALS: galetes, cereals, entrepà FRUITA: sencera o sucs Pensar amb els líquids, prendre AIGUA i en alguns casos LLET o SUCS (sense sucres afegits)

21 SOPAR

22 Ha d’incloure els mateixos aliments que el dinar:
FARINACIS: pasta, arròs, pa, llegums, patata VERDURES: cuites, crues o en puré FRUITES OLIS: principalment oli d’oliva CÀRNICS: carns, peixos o ous LÀCTICS: iogurts o formatge

23 L’AIGUA La vida és aigua, sense aigua no hi ha vida.
Constitueixi al voltant del 60% del pes corporal en homes i prop del 50% en dones L'aigua és essencial per a la vida: Els aliments i els gasos es transporten en medi aquós  Els productes de rebuig s'expulsen del cos mitjançant l'orina i els excrements Regula la nostra temperatura  Lubrica les nostres articulacions  Contribueix de forma decisiva a donar estructura i forma al cos   Contribueix a mantenir la pell llisa i jove, ja que la deshidratació aguda o crònica provoca que la pell s'arrugui i s'esquerdi amb facilitat

24 SÍMPTOMES DE DESHIDRATACIÓ
No podem esperar a tenir sensació de set, això ja és símptoma de deshidratació HEM DE BEURE DE 8 A 10 VASOS D’AIGUA AL DIA (1,5 – 2 litres) En casos de calor, humitat i pràctica d’exercici físic s’ha d’augmentar la ingesta hídrica Set Sequedat de les mucoses i de la pell Sensació de cremor i acidesa gàstrica  Somnolència Fatiga extrema Ulls enfonsats Pols accelerat  Descens de la tensió arterial  Febre SÍMPTOMES DE DESHIDRATACIÓ POT PORTAR AL COL·LAPSE I A LA MORT

25 Animem als nens i a les nenes a practicar algun esport

26 PER QUÈ CAL PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENTACIÓ DELS NENS?
A l’Enquesta nacional de salut de l’any 2006: 16% dels nens catalans tenen sobrepès 7% dels nens catalans tenen obesitat Segons l’estudi Aladino (ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad, de l’Estrategia NAOS) Quasi la meitat dels nens avaluats (45,2%) tenen excés de pes. El 26,1% registra sobrepès El 19,1%, obesitat

27 La capacitat intel·lectual es veu afectada per la qualitat nutritiva de la dieta
ESTUDI  Alumnes que es salten l’esmorzar cometen més errors en exercicis de resolució de problemes Esmorzar incrementa la glucosa en sang i activa l’acetilcolina (NT) No esmorzar  acetilcolina  no retenció info Vitamina B1 (pa i cereals integrals)  principal productora d’acetilcolina

28 ESTUDI ENKID L'obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que sol iniciar-se en la infància i l'adolescència, i que té el seu origen en una interacció genètica i ambiental, essent més important la part ambiental o conductual, que s'estableix per un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica. En general, la obesitat infantil als països desenvolupats sol ser més freqüent en els nivells socioeconòmics més desfavorits, amb pitjor nivell nutricional i formatiu, que consideren encara l'obesitat infantil com un indicador de salut i posició social. En les societats desenvolupades l'obesitat, juntament amb la càries dental, és el trastorn nutricional més freqüent durant la infància i l'adolescència.

29 RESULTATS ESTUDI ENKID 1998-2000
La prevalença d'obesitat a Espanya és del (segons les taules d’Hernández et al.): La prevalença de sobrepès i d'obesitat segons el percentil 97 (p97) és del 13,9% La prevalença de sobrepès i d'obesitat (p85) és del 26,3% La prevalença de només sobrepès és del 12,4%. La prevalença d'obesitat és major en homes (15,6%) que en dones (12,0%) i també el sobrepès. Per edats, l'obesitat és superior en edats més joves (de 6 a 13 anys)

30 RISCS A LLARG TERMINI Un IMC elevat en la infància pot provocar en l’adult: Colesterol total i LDL (dolent) Triglicèrids Colesterol HDL (bo) Trastorns endocrinològics (hiperinsulinisme, major resistència a la insulina, intolerància a la glucosa, diabetis tipus 2) Irregularitat menstrual Trastorns psicològics Incidència de malaltia coronària

31 FALSOS MITES La llet és dolenta pels nen i adults  FALS (tenen incrementades les necessitats de proteïna i calç) Després de beure llet no es pot menjar res més  FALS La millor part de les verdures i fruites és la més clara  FALS (com més color més vitamines) Les fruites després de dinar engreixen  FALS (no engreixen per prendre abans o després, l’important és el valor calòric) La carn alimenta més que el peix  FALS (el peix té menys teixit conjuntiu i fa que no ens sentim tan pesats però alimenta igual) La margarina pot substituir la llet  FALS (és un greix)

32 L’aigua engreixa  FALS (és acalòrica i cal ingerir 1,5-2 L diaris)
Les torrades engreixen menys que el pa fresc  FALS No es pot beure aigua durant els àpats FALS (hem de beure de 1,5 a 2 L, indiferentment de quan) Prendre actimels provoca que el cos no fabriqui defenses  FALS, els actimels porten microorganismes beneficiosos per la nostra salut (probiòtics) que milloren la flora colònica i, per tant, el sistema immunitari. Un suc equival a una fruita  FALS, la fruita porta fructosa però dins una matriu rica en fibra, en canvi el suc és un sucre simple.

33