La Sociologia -Definició Objectiu Les altres Ciències Socials

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
En aquest tema veurem els apartats següents:
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
Tema 6: L’ENERGIA.
PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
Salut mental i prevenció
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
1. La Segona Revolució Industrial
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Materialisme històric
PETITS REPORTERS Títol.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
En aquest tema veurem els apartats següents:
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
Què hi ha a l'Univers?.
Una història de la tecnologia
Per tant, hi ha d’existir
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
5. El problema de la moral: eudemonisme
Mohs i l’escala de duresa dels minerals
Estat de benestar i drets socials
VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
Ciència, tècnica i societat
Objectiu Educatiu Trienni
Concurs Bíblic de catalunya
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
valors humans i socials
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
La pràctica reflexiva Conceptes i mirades del que implica aquest tipus de modalitat formativa.
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
El repte d’incloure Recursos i estratègies
XIII a Setmana de la solidaritat
DALI ESPAI FEM CULTURA.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
CULTURA I SOCIETAT.
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
Les taules de multiplicar
La narrativa de la postguerra
Principi del canvi (immanent)
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Vulneració dels drets socials
En aquest tema veurem els apartats següents:
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
La vulneració dels drets socials
Temps de Quaresma.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

La Sociologia -Definició Objectiu Les altres Ciències Socials El propi de la sociologia Tipus de Sociologia L’específic de les CCSS L’explicació sociològica

Definició de sociologia De manera general podríem dir, que la sociologia és una ciència de l’observació que estudia el conjunt dels fenòmens, de les estructures, de les institucions, i dels comportaments que es manifesten pel fet que els homes visquin en societat.

Objectiu de la sociologia El seu objectiu és l’ésser humà en tant que animal social. Com a ciència pretén aconseguir sistemes d’explicació i d’interpretació de la realitat social. Però totes aquestes aproximacions són també pròpies de les altres ciències socials”.

Altres Ciències Socials Així l’economia, investiga el processos de producció, distribució, i consum de béns i serveis en virtut dels que una comunitat cobreix les seves necessitats. La història descriu l’evolució i les transformacions de la societat en el temps. La ciència política, analitza la distribució, els canvis i els conflictes del poder.

El propi de la Sociologia El que diferencia la sociologia d’aquestes altres ciències de la societat, és el fet que la sociologia investiga l’estructura, els processos i la naturalesa de la societat humana en general. (GINER, 1969. 9-10).

Sociologia de… Podrem parlar d’una sociologia política, religiosa, urbana, rural, de l’educació, del dret... Però la sociologia sempre interrelaciona fenòmens que pertanyen a diferents nivells de la vida social. La sociologia intenta establir les connexions pertinents entre els fenòmens polítics i els religiosos, els econòmics i els bèl·lics, els artístics i els ètics.

L’específic de les CCSS El que tenen en comú les Ciències Socials és l’intent d’explicar la societat sense fer-hi intervenir cap causa transcendent (Déu…) o aliena a la pròpia societat.

L’explicació sociològica És l’intent d’explicar el social, a partir només del social. Normalment es basa en el principi de causalitat. I l’adopció d’un mètode científic Per què la gent fa això, o allò altre…?

Repensar la definició Si la nostra vida és un reflex de les experiències viscudes en societat, podem dir que la sociologia s'ocupa d'estudiar la societat humana, és a dir, l'ésser humà en tant que s'associa, s'agrupa i crea institucions socials

Les preguntes bàsiques per les que s'interessa la sociologia Què fa que els individus es mantinguin cohesionats, malgrat les seves relacions tinguin un caràcter conflictiu?    Quins són els mecanismes de cohesió, per mitjà dels quals els individus donen sentit a les seves experiències socials?     Quins fonaments no racionals (emocionals, de confiança, de pertinença, de solidaritat...) expliquen la capacitat per viure de manera organitzada en societat?    De quins mecanismes disposa la societat per regular el comportament dels individus (valors, normes, lleis...)? 

La reflexió sociològica Vivim en un món que canvia a una velocitat sorprenent. La sociologia va néixer de les transformacions que van canviar de manera violenta l’ordre social industrial d’Occident de les formes de vida anteriors. (Reflexions d’Anthony Giddens sobre el que és la Sociologia)

Nous temes Temes que fa 10 o 15 anys no hauríem trobat en un manual de Sociologia: La Globalització de la vida social i econòmica Els problemes de gènere

Canvis a la nostra societat A començaments del segle XXI vivim en un món altament preocupant, però ple de les més extraordinàries promeses per al futur.

Reptes Un món ple de canvis, conflictes profunds, tensions i divisions socials, així com pels destructors atacs de la tecnologia moderna a l’entorn natural. Però també grans possibilitats de controlar el nostre destí i millorar les nostres vides...

Preocupacions primordials de la sociologia Com va sorgir aquest món? Per què les nostres condicions de vida són tan diferents de les nostres pares o avis? Quines direccions prendrà el canvi en el futur?

La imaginació sociològica (Wright Mills, 1970). Aprendre a pensar sociològicament significa cultivar la imaginació. Així podríem dir que un sociòleg és algú capaç d’alliberar-se de les circumstàncies personals immediates per posar les coses en un context més ampli.

Com es fa… Pensar distanciant-nos de les rutines quotidianes. Veure-ho com si fos una cosa nova.

PRENDRE UNA TASSA DE CAFÈ Des d’un punt de vista sociològic què en podem dir? 1. El cafè no és només una beguda, té un valor simbòlic, com a part d’unes activitats socials quotidianes. Un ritus social.

PRENDRE UNA TASSA DE CAFÈ 2. El cafè és una droga, porta cafeïna, que té un efecte estimulant. Crea hàbit... Però a la cultura occidental la majoria de la gent no considera que els addictes al cafè siguin drogoaddictes. És una droga acceptada socialment.. Als sociòlegs els interessa saber el perquè d’aquests contrasts culturals.

PRENDRE UNA TASSA DE CAFÈ 3. Quan una persona pren un cafè forma part d’un seguit de relacions socials i econòmiques que s’estenen per tot el món. L’estudi d’aquestes transaccions globals constitueix una tasca important per a la sociologia. Molts aspectes de la nostra vida es veuen afectats per comunicacions i influències socials que tenen lloc a escala mundial.

PRENDRE UNA TASSA DE CAFÈ 4. L’acte de beure una tassa de cafè pressuposa que abans s’ha produït un procés de desenvolupament social i econòmic. El llegat colonial ha tingut un enorme impacte en el desenvolupament del comerç mundial del cafè

PRENDRE UNA TASSA DE CAFÈ 5. El cafè és un producte situat al centre dels debats que s’ocupen de la globalització el comerç internacional, els drets humans i la destrucció del medi ambient. Els individus poden optar per beure només cafè orgànic, descafeïnat, obtingut per mitjà de “comerç just” (es paga el preu total del mercat als petits productors de països en vies de desenvolupament). Poden decidir consumir-lo en cafeteries independents o de “grans cadenes”.

I això, per una tassa de cafè… Als sociòlegs els interessa comprendre com la globalització augmenta la consciència que tenen les persones de l’existència de certs problemes a racons molt llunyans del planeta i com els porta a actuar en conseqüència en la seva vida quotidiana. Què, fem un cafè?