Debat d’infraestructures a Andorra

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PROJECTE SANT ANDREU – LA SAGRERA: ESTACIÓ I CIUTAT
Advertisements

CARRETERES COMPARTIDES PLA D’HOMOGENEÏTZACIÓ A LES VIES DE PEATGE C-32 Garraf i Maresme i C-33.
Comissió d’estudi sobre l’Economia Col·laborativa
La qualitat, garantia de millora.
Cristina Quintanal Núria Paez Ivet Garcia Xavier Pueyo Marc Quevedo
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
km o el drama del Corredor Mediterrani
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Models de gestió aeroportuària:
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
i el que no es pot avaluar
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
Infraestructures ferroviàries a la comarca del Vallès Occidental
Diputació de Barcelona
Turisme de Lleida Pla Operatiu 2014
Aportacions de les enquestes de camp
3 RADIOTELESCOPIS JODRELL BANK, Anglaterra. EFFELSBERG, Alemanya.
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
Debat d’infraestructures a Mallorca
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
Europa aposta pel ferrocarril
Nou tram en servei Nou tram de línia de 3,7 km de via doble
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
PER A ALUMNES ESPORTISTES D’ELIT
PORT AINE 2000/ PORT AVENTURA
Pla Integral de la Part Alta
Com poden créixer les pime en el context actual
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Transformació de la carretera de Sentmenat en un Passeig
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
AGULLENT Adela Espí Soler.
Evolució dels perfils professionals a logística
Projecte d’Itineraris Formatius
Estratègia de Catalunya en l’Aplicació de la metodologia LEADER Tremp avança! Suma’t al futur. Sessió 1 Les ajudes de que disposem Els instruments.
Jornada Cloenda Esports
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Juliol 2011
TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
PERQUÈ NO ENS FOTIN EL TREN La Garriga, 14 de desembre de 2015
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
TURISME ESTRANGER 2006 Catalunya, primera destinació del turisme estranger Canàries 16,4% Catalunya 25,7% Illes Balears 17,3% Resta de CCAA 9,9% C. Valenciana.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Préstecs Participatius per a emprenedors culturals digitals.
Resum Executiu El Mapa Global d’Oportunitats d’ACCIÓ 2016, adreçat a les empreses catalanes que vulguin internacionalitzar-se, identifica les oportunitats.
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Grup ICF Finançament Empresarial Coinversió Març de 2012.
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl Presentació de la figura d’ordenació urbanística Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
ANTECEDENTS Time-Sheets eina pròpia UPC en productiu
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
Condicionament de la Travessia de Jesús
MARC LEGAL Reial decret 412/2014 de 6 de juny pel qual s’estableix la normativa bàsica dels procediments d’admissió als ensenyaments oficials de grau.
Geografia.
Nou Hospital. Fundació Hospital de l’Esperit Sant Gestió de Facturació a Tercers 1 de desembre de 2009.
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
Les Oportunitats de nous tràfics ferroviaris al Corridor Mediterrani
Transcripción de la presentación:

Debat d’infraestructures a Andorra 26 de juny 2007

Revisió del Llibre Blanc dels Transports (20 Juny 2006) LB2001 RLB2006 Revisió del Llibre Blanc dels Transports (20 Juny 2006)

Environmental decoupling LB2001 RLB2006 Economic decoupling modal shift Intermodality Liberalisation Infrastructure Innovation Safety Environmental decoupling modal optimisation Co-modality Liberalisation Infrastructure Innovation Safety

La mobilitat no pot restringir-se, tot i que així es desitgi. Hem de trencar el dogma del desacoblament entre el creixement de la mobilitat i el creixement econòmic. L’extensió de l’UE generarà major mobilitat. En els nous Estats Membre el transport per carretera augmenta ràpidament. La carretera s’estabilizarà sobre el 77% passatgers i 55% mercaderies. El trànsit aeri de passatgers es doblarà. El trànsit marítim augmenta sobre el 4% annual (fins 15% contenidors). El ferrocarril conservarà com a màxim el 8% del trànsit de mercaderies i el 5% de passatgers No és viable el canvi modal més enllà d’alguns segments de mercat i corredores específics

La mobilitat és essencial per a la competitivitat. Europa té un creixement econòmic dèbil en un context econòmic globalizat: El transport és essencial per a arribar als objetius de l’Agenda de Lisboa. Liberalització progressiva del mercat (ferrocarril, trànsit contenidors, Open Sky-USA...) Co-modalitat i optimització dels avantatges comparatius de cada mode de transport (Eurovignette...) Més innovació tecnològica (vehícules no contaminants, GALILEO, ERMTS, SESAR, cadenes logístiques intel·ligents...) És necessari invertir en major mesura en infraestructures (30 projectes pritoritaris €250bn 2004-2020).

Els efectes negatius s’han d’evitar: La inseguretat de las carreteres europees és molt alta (44,000 morts annuals). Creixen els riscs en el trànsit aeri. El cost de la congestió equival a l’1% del PIB de la UE Pot augmentar el preu del petroli ràpidament ($100/barril?) El 26% de les emissions de CO2 són causades pel transport i dificulten el compliment del Protocol de Kyoto.

Evolució del trànsit de mercaderies als països de la UE 50 1.050 2.050 3.050 4.050 5.050 6.050 7.050 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 3,4% bilion tkm Total Mercancías 2,7% Carretera 6,0% Ferrocarril 2018 2020 16,4% rail share 28,8% rail share any

E U R A M Volum de mercaderies (2001) <15.000 60.000 100.000 200.000 250.000 Procedència de les mercaderies (2001) Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Fomento Any: 2004

Debat d’infraestructures a Andorra ? 26 de juny 2007

Debat d’infraestructures a Andorra 26 de juny 2007

L’evolució de la població? Font: Annuari socioeconòmic 2004 (BPA)

L’evolució de l’economia? Font: Annuari socioeconòmic 2004 (BPA)

Vialitat d’accés al Principat? Eix Barcelona – Puigcerdà – Toulouse (E9) Via d’altes prestacions entre Barcelona i Berga, programada fins la frontera francesa. Per part de frança, via d’altes prestacions entre Toulouse i Tarascon s-Ariège Eix Lleida / Tarragona / Barcelona – Pons – Andorra Carretera convencional. Programada via d’altes prestacions entre Tarragona i Tàrrega (PITC) Frontera a Pal-Arinsal Possibilitat d’un tercer pas fronterer a Andorra cap al Pallars Sobirà i la Vall d’Aran?

L’accés per ferrocarril? Línia de la Pobla de Segur Duració del trajecte Lleida - la Pobla = 1h50 (90km) Línia de la Puigcerdà Duració del trajecte Barcelona - Puigcerdà = 3h05 (150km) Línia de l’Ariège Duració del trajecte Toulouse - Puigcerdà = 3h00 (170km)

L’aeroport de la Seu? La Comissió d’Urbanisme de Lleida aprova el Pla especial de l’aeroport de la Seu d’Urgell (10/10/2006) La Generalitat compra els terrenys de l’aeroport de la Seu d’Urgell per 8 millons d’euros. (9/5/2007) D’acord amb allò previst al Pla d’aeroports de Catalunya, l’aeroport de la Seu d’Urgell ha de ser un aeroport d’aviació regional, que ha de facilitar l’accés al transport aeri des d’aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d’abast regional Gestió andorrana / catalana ? Vols xàrter turisme / negocis ? Transport entre l’aeroport i la vall Andorra. Autobus, tren ?

Finançament i models de gestió? Models de finaçament de l’obra pública Iniciativa pública i/o privada Fórmules de concessió amb peatge: peatge a l’ombra, mètode Alemany Models de gestió d’infraestructures Liberalització de les companyies de ferrocarril (2010) Cooperacions transfrontereres (aeroport de la Seu) Gestió pública i/o privada

Situació del trànsit? 925 és el nombre aproximat de vehicles que hi ha a Andorra per cada mil habitants. Es tracta d’un dels percentatges més elevats del món i continua en augment. 3% és el percentatge en què creix anualment la circulació del país. El flux de vehicles de l’exterior s’incrementa en un 4,5% cada any. El 80% dels desplaçaments passa pels nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Situació del trànsit? Passos fronterers Seu d’Urgell  15.230 vehicles diaris 50% cap a Puigerdà i 50% cap a Pons Pas de la Casa  8.683 vehicles diaris La Jonquera  29.000 vehicles diaris Saturació als accessos del Principat des de la Seu per confluència de fluxes turístics i laborals cap a Andorra la Vella, i trànsit de pas cap a les parròquies altes o França. Agència de Mobilitat d’Andorra

Situació del trànsit? Elevada demanda en els trams que comuniquen la connurbació central amb la resta de parròquies. Cada dia 114.000 vehicles circul·len a través de la conurbació central (Andorra la Vella - Les Escaldes d’Engordany). 36.000 vehicles ho fan de pas. Dificultat d’ampliar la xarxa de carreteres, degut a un grau d’urbanització elevat i una topografia complicada. Agència de Mobilitat d’Andorra

Vialitat interna? Dificultat d’ampliar la xarxa de carreteres, degut a un grau d’urbanització elevat i una topografia complicada. Principals actuacions sobre viari El pla viari preveu 30km de nous túnels: Túnel d’Envalira, Túnel dels Dos Valires, Túnel del Pont Pla… Eixamplaments de vies CG2 (Aldosa de Canillo, Incles) CG3 (Sispony-Massana). Desviacions d’Andorra la Vella, Escaldes, la Margineda, Sant Julià de Lòria, Encamp, la Massana… Noves infraestructures / millora de la gestió del trànsit?

El transport públic? Els enquestats valoren el cotxe com el mitjà de transport més còmode i segur i la moto com el més ràpid. El transport més lent és l’autobús. Observatori del Centre de Recerca Sociològica La quota del transport públic és del 5%.

Distància del recorregut: 15 km. Transport públic: carril bus interurbà En la primera fase uneix l’eix central, que va de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella / Escaldes-Engordany. En posteriors fases s’uniran la resta de les parròquies. “L’objectiu de dotar Andorra d’un servei de transport públic veritablement útil, té en aquesta nova línia un primer assaig, que sembla bastant més assequible que projectes faraònics anteriors com el metro aeri per sobre del riu” PR CATALUNYA 07/09/2006 Distància del recorregut: 15 km. Freqüència dels busos: 7 minuts dies feiners i 9 minuts dies festius. Velocitat comercial: 20 km/hora. Nombre parades: 22.

Debat d’infraestructures a Andorra 26 de juny 2007