José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
MINORS Estudis de grau Àrea d’Afers Acadèmics
Advertisements

Experiències en la tutorització d'habilitats transversals
Formació del Personal d’Administració i Serveis
EL PROCÈS DE CONVERGÈNCIA EUROPEA: EXPERIÈNCIA PILOT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Núria Casamitjana Badia Vicerectora de Política Acadèmica
Xarxa Productes de la terra
El portafoli d'aprenentatge de l’estudiantat
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
La funció dels Centres d’educació Especial en el nou marc legal en relació amb l’escola ordinària.
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
ELS PLANS D’ACCIÓ TUTORIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
SERVEI ATENEA CETIC suport a la docència abril 2016.
La planificació estratègica al Campus de la
LA FASE DE SELECCIÓ (FS) A LA FIB
JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Orientacions i criteris de la UIB per adaptar la docència a l’EEES
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
Ports Nets: Un model de gestió integrada
Measurar el valor (economic) de les titulacions universitàries online
MÚSICA INSTRUMENTAL A PRIMÀRIA “violins i violoncels”
1 1.
UVic i Rosa Sensat Maig de 2013
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Visió estratègica de la UPC
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
L’ACCIÓ TUTORIAL A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
OBJECTIUS TALLER Saber d’on partim (PRIMÀRIA) i cap a on anem (SECUNDÀRIA) Descobrir els principals CANVIS que es produeixen. Saber què implica el canvi.
Formació del Personal d’Administració i Serveis
Introducció i objectius
Presentació de la Guia per a la identificació i
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Grups interactius a L’Esquitx
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Seminari d’Educació Especial
FORMACIÓ UAB PREUS NO REGULATS / FORMACIÓ NO SUBVENCIONADA
Presentació Cadena de Valor
Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC.
RESULTATS DE LA IMPLANTACIÓ DE LES TITULACIONS OFICIALS
El portafoli d'aprenentatge de l’estudiantat
PROCÉS DE SEGUIMENT DE LES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
L’empresa com a sistema organitzat
Característiques  L'Educació Secundària Obligatòria o ESO dura quatre anys i està dividida en dos cicles: el primer (1r i 2n d'ESO), per a l'alumnat de.
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
Resultats de l’Estudi 1Q 1R ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Curs Grau d’Eng.Elèctrica Grau d’Eng.Electrònica Ind. i Automàtica Grau d’Eng.Informàtica.
Les pràctiques curriculars del grau d’Informació i Documentació
Coneixements i idees previs
Llorenç Seguí capllonch 11 de juny de 2018
Personalització del Procés d’Aprenentatge en Entorns Virtuals
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
PROGRAMA ELECTORAL FeSP-UGT Universitat de València
Departamento de Pedagogia Aplicada
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
CRAI: definició i estructura
CRAI: Unitat de Docència
Riquesa sense treball Plaer sense consciència Ciència sense humanitat Política sense principis Comerç sense moral Devoció sense sacrifici Mahatma Ghandi.
Recursos d'informació en globalització i sostenibilitat
Àrea d’Atenció a les Persones
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
MATERIAL MULTIMEDIA PARA LA AUTOEVALUACIÓN DE ASIGNATURAS DEL GRADO EN QUÍMICA  Jorge Verdú, Rosa Herráez, Yolanda Moliner, Carmen Molins, María Llobat,
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
ASSESSORAMENT TIC CURS Departament d’Educació
L’AVALUACIÓ DE LA CARPETA DE LABORATORI EN UNA ASSIGNATURA DE SEGON CURS D’ENGINYERIA TÈCNICA DE TELECOMUNICACIÓ Josep Jordana, Francesc J. Sànchez Departament.
Àmbits d’organització i gestió de la formació
El portafoli d'aprenentatge de l’estudiantat
Transcripción de la presentación:

José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

Anàlisi de la situació actual de la FNB INDEX Creació de l’ EEES Anàlisi de la situació actual de la FNB Pla de millores i adaptació a l’ EEES Estudi sobre implicació del PAS en el procés de canvi Conclusions

CREACIÓ DE L’ EEES

CREACIÓ DE L’ EEES

EL ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES) La gestió del coneixement, l’ aprenentatge continu i el desenvolupament de competències i habilitats són actualment factors estratègics del creixement de la competitivitat a Europa EEES + EER ESPAI EUROPEU DEL CONEIXEMENT

OBJECTIUS DECLARACIÓ DE BOLONIA Harmonitzar (no homogeneïtzar) l’educació superior Promocionar la mobilitat d’estudiants, professors i PAS en tot l’àmbit europeu Adoptar un sistema transparent i comparable de titulacions Adoptar un sistema comú de còmputs de crèdits Afavorir l’ocupació en el mercat laboral europeu Promocionar la dimensió europea en l’educació superior i la seva competitivitat en relació amb altres sistemes (EUA, Asiàtics, )

NORMATIVES PROMULGADES Llei 6/2001 LOU Articulo 87 -De la integració en el EEES “En el ámbito de sus respectivas competencias el Gobierno, las Comunidades Autonomas y las Universidades adoptaran las medidas necessarias para la plena integració del sistema español en el espacio europeo de enseñanza superior” RD. 1044/2003- del SET RD. 1125/2003- d’ Establiment dels crèdits ECTS RD. 55/2005 dels títols de Grau RD. 56/2005 dels títols de Postgrau Manquen el catàleg i les directrius

ELEMENTS MÉS RELLEVANTS DE L’ EEES

EL SISTEMA EUROPEU DE CRÈDITS (ECTS) Definició ECTS: “Unidad de medida del haber académico que representa la cantidad de trabajo del estudiante para cumplir los objetivos del programa de estudios y que se obtiene por la superación de cada una de las materias que integran los planes de estudios de las diversas enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial”.(RD. 1125 de ECTS) Avantatge: Facilita el reconeixement d’estudis realitzats en diferent països o institucions

ELS CRÈDITS ECTS 1 Crèdit actual = 10 hores de docència. Un curs acadèmic actual = +/- 75 crèdits (750 hores de docència). 1 crèdit europeu= 25-30 hores de treball de l’estudiant. Un curs acadèmics en l’ EEES són 60 crèdits ECTS. Un curs acadèmic = 36-40 setmanes = 1500-1800 hores de l’estudiant (a temps complet). ACTIVITATS PRESENCIALS: classes teòriques i pràctiques, laboratori, seminaris, treballs, realització d’ exàmens, .... ACTIVITATS NO PRESENCIALS: estudi individual, recerca d’informació, temps dedicat per preparar treballs i els exàmens, ....

EL SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL (SET) Es un document que s’acompanya al títol Ofereix informació sobre: El titulat El nivell de la titulació Els continguts i resultats obtinguts La funció de la titulació Informació addicional

ESTRUCTURA DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS 1r.nivell: GRAU Entre 180 i 240 crèdits ECTS Títol de Grau 2n. Nivell: POSTGRAU Títol de Màster (entre 60 i 120 crèdits ECTS) Títols de Doctor (tesi doctoral)

L’ ACREDITACIÓ I AVALUACIÓ DE LA QUALITAT (II) Totes les titulacions hauran de ser acreditades S’haurà d’adoptar nous sistemes d’indicadors de qualitat associats al desenvolupament dels estudis S’hauran d’adequar els procediments i l’organització als sistemes d’acreditació S’haurà de fer un seguiment més adequat de la docència i l’aprenentatge i lligar-lo amb plans de millora.

CANVIS EN EL PARADIGMA DOCENT Canvi en el procés d’aprenentatge Nou paradigma de formació al llarg de la vida Als nou plans, els continguts teòrics es complementaran amb altres competències i habilitats

IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA Augment de dotacions i reordenacions d’espais Nou disseny de l’oferta dels estudis Increment de la dedicació docent del professorat Formació i informació dels canvis a tot el personal Reducció d’alumnes per grup Foment del treball en equip per implantar sistemes de Millora contínua Intensificar les relacions amb l’entorn Internacionalització i mobilitat Captació d’alumnes i difusió dels estudis Desenvolupament instruments d’avaluació i assegurament de la Qualitat

IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA EL GRAN REPTE ÉS CREAR UNA UNIVERSITAT MÉS MODERNA, COMPETENT I COMPETITIVA

ESTUDI I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA FNB Recursos humans i materials Oferta/Demanda/Matrícula Rendiment del sistema Inserció laboral INPUT (Entrada estudiants) OUTPUT (Sortida titulats)

RECURSOS HUMANS FNB UPC PAS/PETC 0,36 0,20 EETC/PETC 8,16 8,66 Compta a recursos de professorat, malgrat que un 50 % no es permanent Compta amb PAS adequat i qualificat RÀTIOS: FNB UPC PAS/PETC 0,36 0,20 EETC/PETC 8,16 8,66

Campus digital i recursos telemàtics RECURSOS MATERIALS Laboratoris Taller Mecànic Aules informàtiques Centre de Càlcul Biblioteca Campus digital i recursos telemàtics

ANÀLISI DEMANDA/OFERTA/MATRÍCULA

EFICIÈNCIA DEL SISTEMA FASE SELECTIVA  CURS 2003-04 Total Titulació Aptes Dipl. en Màq. Navals 59,10% Dipl. en Nav. Marítima Eng.Tèc. Prop. i Serv. del Vaixell 67,70% MITJANA UPC 63,10% Fase selectiva  FASE NO SELECTIVA Paràmetre rendiment mitjà  CURS 2003-04   Titulació Dipl. Màq. Navals 0,54 Dipl. Nav. Marítima 0,70 Llic. Nàutica i Trans. Marítim 0,80 Llic. Màq. Navals Eng. Tèc. Prop. i Serveis Vaixell 0,61 MITJANA UPC 0,73

DURADA DEL ESTUDIS

INSERCIÓ LABORAL

INSERCIÓ LABORAL Bona inserció laboral dels titulats: 70% dels titulats de Màquines Navals i ET Naval treballa en el sector 70% dels titulats de Nàutica treballa en el sector Es necessitaran fins el 2015 a prop de 27.000 oficials de la Marina Mercant

RESULTATS DE L’ANÀLISI Nivell adequat de O/D/M Recursos humans i materials que s’hauran de dotar, reordenar i/o adequar Baix rendiment i durada dels estudis elevada Bona inserció laboral Baix nivell d’intercanvi d’estudiants Sistema de Qualitat implantat

RESULTATS DE L’ANÀLISI ES DESPRÉN QUE S’HAURÀ D’INCIDIR EN EL RENDIMENT ACADÈMIC: Motivació dels estudiants Millora de l’absentisme Estudi sobre l’avaluació de les assignatures amb més baix rendiment. Estudi de quadrimestre cero. S’hauria d’incrementar la mobilitat

PLA DE MILLORA Procés de millora continua Anàlisi DAFO DIAGNOSI Propostes àrees de millora Pla d’accions de millora

RESUM ÀREES DE MILLORA ÀREES DE MILLORA 1. GUIES DE TITULACIÓ 2. ORIENTACIÓ CURRICULAR I INFORMACIÓ ALS ESTUDIANTS 3. ACTUACIONS DIRIGIDES AL P.A.S 4. ESPAIS DOCENTS I SERVEIS 5. DIFUSIÓ DELS ESTUDIS I CAPTACIÓ DELS ESTUDIS 6. INSERSIÓ LABORAL DELS TITULATS 7. RENDIMENT I TEMPS D’APRENENTATGE 8. EXTENDRE LA CULTURA DE LA QUALITAT I LA MILLORA CONTINUA

Es presenta en un quadre on consta: PLA DE MILLORA (I) Es presenta en un quadre on consta: Àrea de Millora Les accions de millora Les tasques que s’han de realitzar Els responsables Temps Indicador de seguiment Beneficis esperats

PLA DE MILLORA (II)

IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (I) És el professorat el gran artífex i protagonista del procés de transformacions de l’ EEES . Si no es produeix aquest canvi, els esforços seran inútils i en va. Baixa participació en el procés per part de col·lectius diferents a PAS vinculats amb la gestió acadèmica. És indispensable incloure al PAS en el plans de formació sobre l’ EEES

IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (II) Adequació de plantilles actuals als nous reptes, Noves funcions i necessitats, Augment de coordinació i avaluació de la gestió, La revisió de procediments i adaptació dels recursos, les infraestructures i els serveis Mantenir la formació relacionada amb l’ EEES . Formació en idiomes, principalment en anglès

IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (III) Potenciar la mobilitat, per aconseguir experiències amb altres entitats Nous procediments de la gestió dels nous màsters. Cal superar la teoria i passar a les accions concretes, a risc d’equivocar-se. Seria convenient organitzar grups de millora

CONCLUSIÓ FINAL La universitat evoluciona molt ràpidament. Aquesta evolució implica gran canvis en totes les unitats i serveis, així com de les persones què la formen. Alhora, es fa necessària la col·laboració entre elles, si volen aconseguir viure els canvis sense entrebancs. És necessari oferir uns serveis de qualitat als usuaris i a la societat en general. La participació de tots els actors implicats en la activitat universitària és gairebé imprescindible.

És fa necessari ara més que mai CONCLUSIÓ FINAL La dita: L’ EEES ÉS COSA DE TOTS És fa necessari ara més que mai