Karen Jimenez Marta Morón Nerea Brull Victor Valero ELS SOFISTES Karen Jimenez Marta Morón Nerea Brull Victor Valero

Index Qui són? Períodes de la sofística Punts en comú Teories:-El relativisme -L’esceptisme -El convencionalisme -L’empirisme polític Sofistes cèlebres:-Protàgores -Gòrgies La relació entre Plató i els sofistes

Qui són? Grup de pensadors i intel·lectuals grecs hàbils o destres en qualsevol ofici, s’hi afegí el matís d’educador que al segle V significava tècnic en saviesa i que sabia ensenyar-la. Eren capaços de convèncer els altres amb els seus discursos.

Períodes de la sofística La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat.Es poden distinguir dos grans períodes: En el primer, que correspon al moment de màxima esplendor política i cultural, els sofistes foren uns personatges de gran talla intel·lectual. La segona, va ser quan Atenes ja es debatia entre la guerra i la inestabilidad política, aparegueren un seguit de sofistes que eren mestres de retòrica i perseguien interessos purament personals.

Punts en comú La seua activitat principal és l’educació. Són els primers professionals de l’ensenyament, els primers que cobraren per ensenyar i que feren de l’educació un mitjà de vida. Encara que visqueren a Atenes, la majoria dels sofistes eren estrangers, arribats d’altres ciutats gregues. En ser estrangers estaven mancats de dret polítics, i per tant no podien participar directament en la política de la ciutat. Vinculats inevitablement a la democràcia, sovint tingueren en contra seua els sectors més conservadors, partidaris de la tradició i de les antigues formes de govern.

Teoríes: Relativisme Dirigiren la seua atenció directament a l’home, les seues produccions i les seues institucions. Inaguren la filosofia de la civilització i la cultura, en oposició a la de la naturalesa. La majoria havien viatjat molt, cada poble tenia les seues pròpies tradicions.

L’escepticisme Com que el saber tenía un valor pràctic es dedicaven a recopilar els coneixement elaborats per altres. Les seues reflexions es centraven en els assumptes que més preocupaven en aquell moment. Mostraren desconfiança tant respecte les teories sobre la físis com sobre la posibilitat de la raó humana per assolir un coneixement vertader sobre el món extern (visió escèptica). El grau màxim el trobem en Górgies.

Convencionalisme Consisteix a afirmar que tant les institucions polítiques com les lleis i la moral són producte de decisions o de convencions humanes. És el punt de vista segons el qual la veritat no consisteix més que en una convenció, en una selecció arbitrària, encara que raonable, d'axiomes i principis. El convencionalisme apareix com una versió del positivisme del s. XIX. Henri Poincaré és el seu fundador, però són també convencionalistes Pierre Duhem i Edouard Le Roy. 

L’empirisme polític . La doctrina política dels sofistes pot denominar-se “empirisme polític” i está estretament lligada a la democracia. L’empirisme polític consisteix a considerar bo i just allò que, de fet, el poble o la majoria pren per « just i bo » sense parar-se a considerar si això és el vertaderament just i bo. Una frase de Protàgores es: "I és que aquelles coses que pareixen justes i honorables per a una ciutat, son justes i honorables per a la ciutat, mentre pensen que ho son”. Finalment ensenyaven als joves deixebles a donar al poble el que aquest volia.

Sofistes célebres: Protàgores Fou un filòsof presocràtic de l’antiga Grècia. Pensa que tot està regit per una influéncia permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l’existència de contraris. Veu l’oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l’ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits.

Gorgies Va viatjar per tota Grècia ensenyant i practicant la retórica. Pertany a la primera generació de sofistes.  Les seves idees poden resumir-se en tres tesi: 1) Res existeix. 2) Si existira aleshores no podria ser conegut. 3) Si poguera ser conegut, seria impossible expressar-ho amb el llenguatge.

La relació entre Plató i els sofistes Plató no compartia les idees dels sofistes ja que ells aconseguien que els arguments més dèbils paregueren forts i sòlids i utilitzaven la persuasió per a aconseguir els seus objectius. ELS SOFISTES: respecte a l’epistemologia, estaven de part de l’escepticisme (es imposible conèixer la veritat) i el relativisme (lo que cadascú pensa que es veritat, se considera veritat). PLATÓ: opina que sí hi han veritats absolutes i que es poden deduir mitjançant: el coneixement (ofereix una visió clara i objectiva de la realitat) i l’opinió (un coneixement relatiu establit amb el món sensible).

FIN