3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes

Presentación del tema: "3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes"— Transcripción de la presentación:

1 3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
Pàgina 30 Heràclit el misantrop i «l’obscur» Els aforismes La concepció de la naturalesa (physis) Dades biogràfiques pàgina 30 Text I pàgina 30 “Panta rei” (Tot flueix”) És devenir (canvi) No és irracional sinó que està subjecte a llei: el logos Té un principi (arjé): el foc

2 3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
Pàgina 30 El logos: la llei i el principi explicatiu de tot l’univers El logos té dos sentits complementaris: És la llei que regeix el món: la lluita d’oposats El dinamisme de l’univers és resultat de la lluita dels oposats en un equilibri tens i dinàmic (proporcionalitat i harmonia). Cal destacar: És una visió agonística (no maniquea) El logos és el principi que manté la proporcionalitat (el canvi en una direcció és compensat amb un altre d’equivalent en la direcció oposada) Els oposats són mútuament dependents (és impossible l’un sense l’altre, i el predomini total d’un és l’anihilació de tots dos) perquè en realitat Són expressió d’una mateixa realitat: “la unitat profunda de les coses” La raó (logos) que capta aquesta llei (logos universal) Texts II pàgina 30 Text I pàgina 31 Il·lustració Text II pàgina 31

3 3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
Pàgina 31 Teoria del coneixement El objectiu del filòsof és captar aquesta unitat profunda de les coses que s’amaga sota aquest continu devenir: “captar el logos” En aquesta tasca sentits i raó tenen un paper complementari ja que ambdós ens mostren les dues cares de la realitat (totes dos amb un mateix valor ontològic): La recerca de l’arjé: el foc Posseeix un caràcter metafòric Sentits Continu fluir de les coses (devenir) Raó La unitat profunda de les coses Text pàgina 32

4 3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea
Pàgina 32 El poema: l’anàlisi de les condicions de racionalitat Objectiu: anàlisi de les condicions de racionalitat: que és el que es pot Saber (coneixement), Dir (llenguatge) o Pensar (racionalitat) del que és (la realitat) Estructura del poema de Parmènides: Teoria del coneixement: hi ha una valoració ontològica distinta d’allò que ens mostren els sentits (engany/ aparença) i de la raó (realitat/veritat): Racionalisme Dades biogràfiques pàgina 32 Proemi Introducció al·legòrica Viatge iniciàtic a una veritat immutable Vies del coneixement Via de la veritat Raó realitat Via de l’opinió Sentits aparences

5 3. Els presocràtics 3.4. Parmènides d’Elea
Pàgina 33 La via de la veritat: la deducció de les característiques de l’ésser Premissa inicial: “L’Ésser és i el no-Ésser no és” Característiques de l’Ésser: És únic (nega la pluralitat de les coses), homogeni, compacte i indivisible És immutable (nega el canvi)(negació que el que existeix pugui procedir del no-res) És immòbil (nega el moviment) És etern, indestructible i inengendrat (nega el temps) És finit i esfèric Text pàgina 33 Il·lustració pàgina 33 Il·lustracions pàgina 34 Text pàgina 34 Pren-ne nota! pàgina 34 José Vidal González Barredo