BOLONYA EN 30 MINUTS Barcelona, març de 2009

ÍNDEX BLOC I: LA VERSIÓ OFICIAL BLOC II: UNA EXPLICACIÓ ALTERNATIVA BLOC III: LA REACCIÓ POPULAR BLOC IV: L’OPINIÓ dels implementadors BLOC V: QUÈ FER? QUÈ DEMANEM?

Sexe, drogues i rock & roll Els discurs oficial Sexe, drogues i rock & roll

Discurs oficial (en serio) Coordinació europea Qualitat Mobilitat Excel·lència Millor inserció laboral Creixement econòmic

Coordinació Europea?

Qualitat: Grau = Primer Cicle (Font: ACUP)

Mobilitat ¿beques mobilitat?

Situació econòmica universitats públiques Vídeo titulars diaris de la tardor sobre finançament, dèficit … (2’50’’) http://www.youtube.com/watch?v=gQMinwptvgQ

PUJADA TAXES

OFERTA DE MÀSTERS

ELIMINACIÓ SEGONA CONVOCATÒRIA

PUJADA TAXES

BLOC II: Explicació alternativa Donat que la explicació oficial no ens permet entendre els canvis que es produeixen a l’àmbit educatiu, potser cal enfocar-lo d’una altre manera

Què és Bolonya? L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior és un conjunt de reformes universitàries conduents a la creació d'un lliure mercat de serveis educatius. Mitjançant: Comparabilitat dels serveis Mobilitat dels consumidors Orientació de la infraestructura pública a les necessitats de la iniciativa privada

Extensió del dret a l'educació Des de el 1950 els estudiants han crescut en nombre relatius el doble que la població mundial A principi de la dècada dels 50 eren 250 milions de persones al 1999 ja eren 1500 milions. Durant el mateix període els estudiants d’ensenyament superior s’han multiplicat per 14 de 6, 5 milions a 88,6 milions. Font: Internacional de l'Educació

L'educació: un gran mercat A nivell mundial, la despesa pública en educació al 2005 va ser de dos bilions de dòlars, més del doble que el mercat de l'automòvil. (Financial Times 12/09/2005) El mercat de les universitats europees en el 2005 va anar de 600 bilions d'euros (Financial Times 12/09/2005)

L'educació: un gran mercat En el 2025, 160 milions de joves cursaran estudis superiors en tot el món. Font: “The Knowledge. People power fuel for the new economy” Merryl Lynch (2000)

COM? Acord General de Comerç de Serveis Informes internacionals: Tunning, Brueghel, Bricall, ... Declaracions dels ministres competents: Bolonya, Bergen, ... Lleis Estatals: Estat espanyol: LOU Estat francès: LRU

Principals mesures Eliminació obstacles per al lliure comerç de serveis educatius fins ara “monopoli” públic: Equiparació universitats públiques I privades: Restricció finançament públic → Pujada taxes Eliminació progressiva beques--> Prèstecs Establiment d'unitat de COMERÇ comú (ECTS) Abaratiment del cost de la mà d'obra titulada: pràctiques en empresa, devaluació títols., orientació formació a les necessitats empresarials. Abaratiment costos de recerca I desenvolupament: orientació infraestructura humana I material pública per a les línees de recerca iniciativa privada.

QUAN? 1995- Acord General de Comerç de Serveis 1999- Declaració de Bolonya 2000- Estratègia de Lisboa 2001- LOU RD Graus, RD ECTS, RD SET 2003- LUC 2007- Reial Decret de Graus (eliminació llicenciatures i diplomatures)

ON? L'EEES és d'àmbit europeu en sentit ampli. També s'estàn aplicant al conjunt de països membres de l'OMC: Espai Llationamericà I del Carib (ALCUE) Espai Asiàtic (APAIE) Tot I que les reformes afecten a tots els nivells educatius (secundària, idiomes,...)

QUI? Els estats membres de l'OMC negocien l'Acord General de Comerç de Serveis Les empreses dedicades a la comercialització de serveis educatius Els lobbies financers interessats en invertir en un mercat potencial que mou 3 trillons de dolars l'any segons l'OMC

Per què?

El negoci de l'exportació de serveis educatius: EUA la recepció d’estudiants estrangers dins de les teves fronteres El primer exportador de serveis educatius a escala mundial són els EEUU, amb una quota de mercat del 30%. 500.000 estudiants estrangers suposa una entrada de divises de 7.500 milions de dòlars l'any.

Bondats del model EUA La diferència salarial mitjana entre un titulat a una High School (centre públic) i un College (privat) és va eixamplar d’un 50% el 1980 a un 111% el 1998. Font: Hirtt. Els tres eixos de la mercantilització escolar.

El negoci de l'exportació de serveis educatius: Estat francès L’Estat francès és el segon exportador de serveis educatius 195.000 alumnes l'any. Claude Allegre, ministre d’educació de l’Estat francès al 2002 , va exposar la intenció que l’exportació de serveis educatius abans del 2003 suposes per a l’Estat francès uns 3000 milions de francs. Font: Le Monde. Septembre 2002

BLOC III OPINIÓ POPULAR

EL REBUIG INTERNACIONAL Mèxic: 1999- La Vaga deI Mil·leni: ocupació 9 mesos UNAM. Contra pujada taxes. Intervenció de l’exèrcit. Més de 30 presos polítics. Universitat més importati prestigiosa de tota Amèrica del Sud. Gratuïta. Va ser el primer experiment d’apliació de la les reformes de l’OMC àmbit universitari. Van guanyar. Vídeo d’imatges de les mobilitzacions 2’: http://www.youtube.com/watch?v=8-yGpi1C86k

Estat francés: contra la “rèforme L-M-D” 2006- Contra el CPE, contracte escombreria per als recén teitulats. Retirat per les mobilitzacions estudiantils i sindicals. 2007/8- Contra la reforma de la llei de ciència i d’autonomia universitària (LRU) encara en projecte. Ocupacions de facultat. Liderat pel professorat. Vídeo Ocupació Sorbona (2’) crida vaga general i dimissió Sarkozy http://www.dailymotion.com/video/k5PfYdQ2YTAextXqd2

Itàlia: l’ona anòmala 2008. Contra el Decret Gelmini i la reforma universitària, Retallada del 30% del finançament públic educació. Infiltracions feixistes. Vídeo manifestació novembre (8’): http://www.youtube.com/watch?v=YzoCZoYlCqk Notícies d’inflirtats (2’) http://www.youtube.com/watch?v=cN3jfQT8aU8

Grècia: contra l’EEES Des del 2006, congelada l’aplicació de la llei d’adaptació a l’EEES per l’ocupació de prop del 90% de les facultats. El 9 de gener de 2009, 15.000 persones es manifesten a Atenes contra la reforma universitària.

Grècia 2009- Facultat Medicina Ocupada

Estat espanyol 2001-Mobilitzacions contra la LOU. Abortades per la promesa del PSOE Video declaracions Zapatero 2001 (6’): http://www.youtube.com/watch?v=N9cA6MyDMGs& 2006- Mobilitzacions corporatives contra el catàleg de titulacions (supressió de filologies, hª de l’Art) Cicle mobilitzacions 2008: Contra el Reial Decret de Graus i LOU. Ja han conseguit un programa de beques extraordinari. Vídeo manifestació 6M-2008: http://www.youtube.com/watch?v=Qlzr9EZwRzw Vídeo manifestació 13N contra la LEC i LOU: http://www.youtube.com/watch?v=jkYk0VT_jN4 Vídeo manifestació 20N-2008 http://www.youtube.com/watch?v=z1blvaMMYYo

La lluita contra la LEC

La opinió dels implementadors i impulsors de la reforma BLOC IV La opinió dels implementadors i impulsors de la reforma

L'opinió dels lobbies Bertrand Cluzel, director general d’ EDUCINVEST, filial dins del mercat educatiu del gegant empresarial VIVENDI: “D’ara en endavant cal apendre a parlar de diners en l’educació, tant sota la perspectiva de la inversió com sota el de la rendabilitat. A terminis. L’educació cal que entri en el sector mercantil”.

“No se trata de insertar la Universidad en el marco del Estado del Bienestar, tendencia que de algún modo ha estado presente en nuestra historia reciente; sino de integrar a la Universidad de manera más decidida en el tejido económico y productivo [...]“. Font: Círculo de Empresarios Una Universidad al servicio de la sociedad, Madrid, 18/12/2007, pp. 5-6]

L'opinió dels Consells Socials “no deberíamos mirarnos tanto al ombligo. Tendríamos que generar y potenciar desde las universidades aquello que necesitan las empresas para la formación de sus empleados“. Carlos Mayor Oreja, presidente de la Confederación Madrileña de Consejos Sociales de la Comunidad de Madrid. EL PAÍS 06/07/2008

L'opinió de l'administració “El nostre compromís amb l’empresa és principalment el de formar alumnes amb esperit emprenedor i que apliquin el que saben … i això és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El nostre potencial són els 1.300.000 universitaris.” Font: Director General de Universidades, Felipe Pétriz, Entrevista a EL MUNDO, 12 Novembre de 2008.

L’opinió de l’administració (II) “la gent està acostumada a demanar un préstec per al pis, però no es vol hipotecar per obtenir una formació”. Josep Huguet, Conseller d’Universitats, Innovació i Empresa. EL PERIÓDICO 19/04/2008 Vídeo declaracions novembre 2007 http://www.youtube.com/watch?v=oKNaLaMJez8

BLOC V QUÈ FER? QUÈ DEMANEM?

DEMANDES DEMOCRÀCIA: MORATÒRIA, DISCUSSIÓ PÚBLICA REBUIG: DEROGACIÓ LOU, LOMLOU, LUC I RD DECRETS SORTIDA EDUCACIÓ (i dels serveis públics) DE LES NEGOCIACIONS OMC REFORMA: MILLORA DEL FINANÇAMENT

EPÍLEG Molta gent pot estar d’acord en el rebuig de la reforma. Principals eixos de discussió.

LA TRAMPA DEL FINANÇAMENT Pacte Estabilitat (Maastricht) EPÍLEG I LA TRAMPA DEL FINANÇAMENT La restricció de finançament públic forma part de la reforma, no és un afegit casual ni circunstancial. Pacte Estabilitat (Maastricht) Estratègia de Lisboa Clàusules de l’AGCS

EPÍLEG II La trampa de la reforma de la reforma Taula Nacional per a la Universitat Pública La trampa corporativa No és un problema universitari ni educatiu, és un problema SOCIAL

EPÍLEG III La lluita contra l’EEES no implica una valoració positiva de l’actual situació del sistema universitari. Qualsevol reforma no és bona. Aquesta ens fa caminar cap a pitjor.

EPÍLEG IV La moratòria i el diàleg són un mitjà no un fi en si mateix. És la derogació del marc legal la que garanteix l’obertura d’un altre horitzó per a l’educació.