L’origen i el final de la Història Albert Gras i Martí agm@ua.es http://www.agm.cat Departament de Física Aplicada, Universitat d’Alacant Inici i final de tot plegat

La història de l’Univers en poques paraules http://members Fluctuació quàntica, inflació, expansió... producció de deuteri i heli... radiació del cos negre... formació de galàxies... combustió de deuteri, fusió d’heli-carboni-oxigen- silici-ferro, implosió, explosió de la supernova, condensació, acumulació cap la formació de planetes, solidificació de la crosta, expulsió dels gasos volàtils, condensació d’aigua, dissociació d’aigua, producció d’ozó, absorció ultraviolada, organismes unicel·lulars fotosintètics, oxidació, mutació, selecció natural, diferenciació cel·lular, reproducció sexual... ... fossilització, extinció dels dinosaures i dels mamífers, glaciació, manifestació de l’homo sapiens, domesticació dels animals, producció de menjar en excés, civilització, religió, nacions en guerra, creació i destrucció d’imperis, exploració, colonització, revolució, constitució, eleccions, industrialització, proclamació de l’emancipació, producció en massa, urbanització, migració, guerres mundials, extensió del sufragi, depressió, guerra mundial, explosions de fissió, Nacions Unides, exploració espacial – Lluna..., computerització, Organització Mundial de Comerç, terrorisme, expansió d’Internet... Inici i final de tot plegat

Idees sobre l’Univers Aristòtil Ptolomeu (100 dC) Aristòtil (340 aC) La Creació ... no eren teories científiques ... no intentaven explicar l’estructura del món Aristòtil Aristòtil (340 aC) Terra una esfera observant la forma de l’ombra de la Terra durant un eclipsi lunar diàmetre 4000 stadia (aproximadament el doble del valor correcte) Centre de l’Univers Sol, Lluna, planetes i estels es movien al seu voltant en òrbites circulars Ptolomeu (100 dC) proposa el primer model de l’Univers centrat en la Terra Inici i final de tot plegat

Idees sobre l’Univers Copèrnic, rector polonès, 1473-1543 Sol: estacionari Planetes: orbiten el Sol Ignorat durant un segle! Fins que els astrònoms van donar suport a la idea: Johannes Kepler (alemany) i Galileo Galilei (italià) Galileu (Pisa, 1564 - 1642 ) Fa servir una eina nova, el telescopi Descobreix llunes que orbiten Júpiter (la 1a observació d’alguna cosa que no orbita la Terra) Estableix que la Terra no és el centre al voltant del qual tot es mou Inici i final de tot plegat

Idees sobre l’Univers Newton i la Ciència moderna Isaac Newton (1687) Gravitació i el moviment dels planetes Sol: reconegut com un estel més, de l’Univers Ciència moderna: capaç de dir + del que hi posem: fer prediccions proporcionar coherència i unitat en fets inconnexos Construïm models: descripcions matemàtiques simplificades Hipòtesi: Lleis que governen la Terra valen en tot l’Univers Inici i final de tot plegat

L’Univers en 1900 Consistia en 1 galàxia, la Via Làctia Era infinitament vell Era estàtic i immutable 1r: Com és la Via Làctia? Inici i final de tot plegat

La Via Làctia És una galàxia enorme: 200 i 400 milers de milions d’estels disposats en forma de disc amb un bombament central d’uns 12,000 anys-llum de diàmetre que té major concentració d’estels en la direcció de Sagitari. Del nucli central ixen 6 braços en espiral. El Sol està situat en un dels braços petits, el braç Local o d’Orió, a 2/3 del centre del disc, uns 28,000 anys-llum. El diàmetre del disc és d’uns 100,000 anys-llum, té un gruix mitjà de 10,000 anys-llum que augmenta a 30,000 anys-llum en el nucli. Inici i final de tot plegat www.encyclopedia.com/html/section/MilkyWay_SizeandShapeoftheMilkyWay.asp

A quina distància està l’estel més proper? Si fem una escala en què 1 Unitat Astronòmica és 1 metre, 1 AU = 1 m 1 AU = 150,000,000 km El diàmetre... del Sol és 10 mm (una boleta) de la Terra < 0.1 mm (un gra de sorra) Distància a... Plutó: 40 m núvol d’Oort (cometes): 50 km Pròxima Centauri: 268 km L’Univers és un “espai” enorme! Inici i final de tot plegat

L’Univers s’observa... amb satèl·lits naus espacials telescopis microscopis acceleradors computadores el pensament humà... Inici i final de tot plegat

L’Univers: Quan? Com? Per què? Origen? Forma? Composició? Grandària? Fi? + fàcil explicar que... seqüenciació DNA neurofisiologia electrònica quàntica matemàtica pura ... Inici i final de tot plegat

Edwin Hubble (astrònom, EEUU) 1920-30... fa descobriments revolucionaris: Hi ha altres galàxies fora la Via Làctia Totes les altres galàxies s’allunyen de nosaltres Corriment sistemàtic cap al roig de la llum de les galàxies Les glàxies més allunyades s’allunyen més ràpidament L’Univers s’expandeix! Inici i final de tot plegat

“Llei de Hubble” Velocitat de recessió (km/s) Com més lluny, més ràpidament s’allunen de nosaltres Comparació: Via Làctia: 12,000 light-years Ø Vel. rotació Terra s/ Sol: 30 km/s Distància (milions d’anys llum) Inici i final de tot plegat

Invertim la fletxa del temps... L’U s’està expandint... invertim direcció història (passat) les dades evidencien... va emergir d’un estat + menut + dens...? en algun moment: grandària “0” Big Bang: començament aparent Inici i final de tot plegat

Tot va començar amb una Singularitat La gran mascletà! Inici i final de tot plegat

Eco del Big Bang “radiació còsmica de fons, de microones” 1940-48, Alpher i Herman (deixebles de Gamow): prediuen (en aplicar lleis de la física a l’U) la radiació romanent del Big Bang) 1965, Penzias+Wilson: la descobreixen (Radioenginyers de Bell Labs) descobreixen accidentalment el camp de radiació còsmica camp de microones ve en totes direccions del cel amb la mateixa intensitat T  2.7 K “radiació còsmica de fons, de microones” El descobriment inicia l’estudi seriós del model del BigBang Inici i final de tot plegat

COBE (1989) Cosmic Bakground Explorer (NASA) Radiació còsmica: = intensitat en totes direccions espectre de radiació pura “tèrmica” (radiació del cos negre) Mesura l’espectre del cos negre més perfecte mai vist confirmació sorprenent: l’U va estar en algun moment a centenars de milers de graus Inici i final de tot plegat

L’Univers Illes de llum: galàxies Mar fred de microones (eco del big bang) Big bang fa 15.000.000.000 anys = 15·103·106 anys = 1.5·1010·anys temps – espai – matèria s’hi van organitzar Actualment expansió i refredament lent, rarificació contínua Galàxia en espiral Inici i final de tot plegat

La matèria de l’U Inici i final de tot plegat

Què s’expandeix? Ni la Terra ni la Via Làctea Només si anem + enllà... Ni els agregats de milers de galàxies (conglomerats/clusters) lligats: forces químiques i gravitatòries + fortes que “força expansió” Només si anem + enllà... dels enormes conglomerats de milers de galàxies l’expansió venç l’atracció local gravitatòria Inici i final de tot plegat

Expansió? La veïna Andròmeda... se’ns acosta l’atracció gravitatòria de la Via Làctea > que l’efecte de l’expansió universal Inici i final de tot plegat

Expansió de l’U Com més lluny, més ràpidament s’allunyen... Analogia... expansió de l’espai que hi ha entre conglomerats de galàxies (Però les panses no es modifiquen) No s’està “expandint” cap a una altra cosa El “pastís” és tot el que hi ha! Inici i final de tot plegat

Expansió indefinida? Velocitat d’escapament, vesc Una pedra llançada torna llançada a vesc = 11 km/s no torna Inici i final de tot plegat

Expansió indefinida? l’U en expansió a vel. crítica de “llançament” v*? v > v*, expansió sempre creixent v < v*, expansió s’atura i reverteix ... acabarà en contracció grandària 0 (l’estat en què aparentment tot va començar) v = v* ... expansió continua per sempre Inici i final de tot plegat

Visions de l’Univers Inici i final de tot plegat

Big Crush? El gran esclafament? Un dels grans misteris de l’U actualment s’expandeix a vel.  v*! No sabem si v > v* o v < v*  no podem predir res a llarg termini Inici i final de tot plegat

v ~ v* i vida vinicial >> v* la gravetat mai no origina estels ni els elements que formen éssers vius, PCs... vinicial << v* expansió revertirà en contracció, abans que es formen i esclaten els estels Qualsevol U que continga éssers humans ha de tenir v  v* als milers de milions d’anys d’expansió Problema: la densitat de l’U primitiu ha de tenir un valor EXTREMADAMENT precís, fins la xifra decimal 60!, per tal de tenir l’equilibri que observem ara Inici i final de tot plegat

Mort d’un estel i inici de vida Al final de la vida d’un estel (Sol: a meitat de vida) Crisi energètica nuclear: període explosiu, canvi ràpid He  C  Ni o Si, P... (elements són vitals en bioquímica) Alguns estels esclaten en supernoves els elements es dispersen per l’espai acaben en planetes i en persones Inici i final de tot plegat

Estels: font de tots els elements... Base de complexitat, vida... Tot àtom C cos: originat en un estel Som pols d’estels! (O brossa estel·lar ) Inici i final de tot plegat

L’U al primer s, minut, any...? temperatura, densitat, composició química...? t = 0 infern de radiació (massa calent: àtoms no sobreviuen) Minuts refredament i formació de nuclis (elements lleugers) Milions d’anys + fred, formació d’àtoms, molècules simples Milers de milions d’anys condensació de matèria en estels i galàxies Inici i final de tot plegat

Model actual de l’U A grans trets: Big bang! Expansió i refredament 0.01 s T ~ cent mil milions ºC (1011) >> que estel + calent no mantenen units: molècules, àtoms, nuclis matèria: partícules elementals i llum partícules: e-, e+ (positró), ν (neutrino) llum: m = 0, qe = 0 1 s T ~ 10 mil milions ºC (1010) Inici i final de tot plegat

3’ T ~ mil milions ºC (109) suficient per a crear nuclis complexos a partir de p i n (nucli de D – H-pesat) principalment: llum, ν, ν (antineutrino) petites quantitats de materials nuclears i d’electrons (73% nuclis H, 27% nuclis He) Continua l’ expansió i refredament i la rarificació Inici i final de tot plegat

> centenars de milers d’anys T freda electrons s’uneixen a nuclis per fer àtoms (H, He) Gravitació gas d’H i He comença a agrupar-se finalment condensaran en galàxies i estels Ingredients amb què van iniciar vida els estels exactament els preparats en els primers 3’ !!! Expansió i refredament Inici i final de tot plegat

Línia del temps des del Big Bang Som ací! Inici i final de tot plegat

Com comprovem la teoria del Big Bang? Necessitem informació de les primeres èpoques L’eina més important en astronomia és que: La velocitat de la llum és finita. Conforme mirem més enllà en l’espai, estem mirant cap enrerre en el temps Inici i final de tot plegat

Grans qüestions sobre l’Univers Com de gran és l’Univers? Inimaginablement gran 2. Quina edat té l’Univers? Insondablement vell 3. De què està fet l’Universe? 90% hidrogen, 10% heli 4. Com va començar l’Universe? Amb el Big Bang Com hem arribat on som avui? Expansió i contracció Quina forma té l’Universe? Bona pregunta! Quin destí té l’Univers? Expansió eterna 6. Com sabem tot açò? > 100 anys d’observacions i de càlculs! Inici i final de tot plegat

Com de vell és l’U? Gener 1, 12:11am Primers àtoms estables Gener 19 Si comprimim l’història de l’U en un any, de manera que el Big Bang és a mitja nit de l’1 de gener, i avui en dia és el 31 de desembre... Gener 1, 12:11am Gener 19 Març Agost Setembre Novembre Desembre 17 Desembre 18 Primers àtoms estables Primers estels, quàsars Via Làctia Sistema solar Formació de vida en la Terra Formes de vida multicel·lulars Formes de vida vertebrada S’escampen les plantes Inici i final de tot plegat

Les nostres vides són un parpelleig el gran esquema de les coses… Com de vell és l’U? Des. 24 Des. 29 Des. 31, 1:33 pm 11:54 pm 11:59:20 pm 11:59:50 pm 11:59:59 pm 9. Primers dinossaures 10. Darrers dinossaures 11. Primers homínids 12. Primer homo sapiens 13. S’inventa l’agricultura 14. Piràmids egípcies 15. Es troba Amèrica Les nostres vides són un parpelleig el gran esquema de les coses… Inici i final de tot plegat

1a part: l’origen 2a part: el fi De les dades a les especulacions... Inici i final de tot plegat

El final de l’Univers: els darrers 3’ The end... De la Terra Del Sol De l’Univers Dels humans... Conjectures sobre el destí final de l’Univers Inici i final de tot plegat

El final de la Terra Inici i final de tot plegat

Col·lisió contra la Terra Abans o després algun cometa xocarà contra la Terra la Lluna n’és prova Uns 10.000 objectes d’un 0.5 km de diàmetre, originats en les vores del sistema solar, es mouen en òrbites que tallen la Terra. Molts d’aquestos objectes poden fer més mal que totes les bombes nuclears del món juntes. Només és qüestió de temps i xocarà: seran males notícies per a les persones, s’interromprà abruptament l’espècie però per a la Terra és un fet rutinari. Inici i final de tot plegat

Impactes Observem impactes de cometes o asteriods sobre la Terra cada pocs milions d’anys. Van acabar amb els dinosauris fa < 65 milions d’anys. La propera vegada podríem ser nosaltres. Tanmateix, la Terra ha sigut un lloc hospitalari a la vida al menys 3500 milions d’anys. El secret del nostre èxit sobre el planeta Terra: hi ha molt d’espai a l’Univers Inici i final de tot plegat

Col·lisions còsmiques rares! Amb tot aquest espai, les col·lisions còsmiques són rares amb: asteroids i cometes també podrien creuar-se núvols gegantins de gas, o altres planetes, estels de neutrons, nanes marrons, forats negres... Una altra possibilitat alguns astrònoms creuen que el Sol pot ser part d’un sistema d’estels binaris (o dobles), com tants altres estels de la galàxia. L’estel company, “Nemesis” o Estel de la mort, és massa feble i llunyà per veure’l. Encara no s’ha descobert. Però per la seua influència gravitacional pot enviar-nos cometes devastadors. Els geòlegs han trobat que hi ha destrucció ecològica periòdicament, cada 30 milions d’anys. Inici i final de tot plegat

El final del Sol Inici i final de tot plegat

Combustible d’un estel La calor d’un estel és per reaccions nuclears En alguns milers de milions d’anys el combustible nuclear d’un estel s’esgota, i la pressió perd contra la gravetat El nostre Sol està a meitat de la seua vida, ja du 5 mil milions d’anys Inici i final de tot plegat

Esclats d’estels Des dels 1950 sabem que els estels poden esclatar Estels: boles de gas mantingudes juntes per la gravetat No col·lapsen: l’atracció es compensa per la pressió del gas comprimit a l’interior Inici i final de tot plegat

“Sols grans” El destí d’un estel més gran que el Sol: per exemple 10 masses solars: cremen l’H més ràpidament (perquè són més brillants i irradien més llum) i el pes extra comprimeix més encara el gas interior i augmenta el ritme de reaccions nuclears En cremar H es forma He, que fon per donar C, O, Ne...Fe Inici i final de tot plegat

Ferro i explosió Ona de xoc per l’U Fe: marca la cadena de combustible nuclear té un nucli molt estable i costa més energia cremar-lo que la que dóna Quan el centre de Fe de l’estel ja no pot donar calor no pot suportar el propi pes i es contrau: s’esclafen els àtoms! Ona de xoc per l’U Centre de l’estel (uns 200 km de diàmetre) compressió brusca: les capes externes esclaten violentament envien una ona de xoc per l’U, i un doll de neutrinos En pocs dies l’estel brilla com 1010 Sols i en unes setmanes s’apaga En la V. Làctia: 2-3 supernoves / segle Xinesos i àrabs: n’observaren (1054, constel·lació Càncer) Inici i final de tot plegat

Formació de planetes i d’estels Núvol de gas Supernova de 1987: (Ara: aquell estel és un núvol de gas expandint-se) /cm2 de la Terra (a 170 mil anys llum) el travessaren 100 mil milions de neutrinos Es detectaren 19 desintegracions de protons Formació de planetes i d’estels Les deixalles d’aquesta explosió permeten la formació de planetes i estels nous Els materials del nostre cos són cendres d’estels morts molt abans que el Sol nasquès Inici i final de tot plegat

Final del Sol El Sol no pot esclatar con una supernova: és massa petit El Sol crema H i fa He que queda a l’interior del Sol i és inert, en termes de reaccions nuclears: totes ocorren en la superfície La V Làctia podria contenir milers de milions de cadàvers estelars! Inici i final de tot plegat

Se’ns engolirà El Sol esdevindrà un estel gegantí roig, unes 500 vegades major que és ara Tindrà una lluminositat major per ser més gran, i en 4 mil milions d’anys el major flux de calor atacarà els planetes: la Terra perdrà els oceans per evaporació i l’atmosfera En augmentar la grandària del Sol, s’engolirà Mercuri, Venus i finalment la Terra L’estat final d’estels com el Sol: un petit planeta: “nana blanca” I a poc a poc es refredarà i es perdrà en la foscor de l’espai. Són tan petits que malgrat que les temperatures són superiors a la del Sol, no són visibles des de la Terra sense telescopi Inici i final de tot plegat

La nit i la Via Làctia En deu mil milions d’anys la majoria dels 100 mil milions d’estels de la Via Làctia s’hauran apagat... ...quan el final d’un estel és un forat negre, o estel de neutrons ja no dóna lloc a més estels ...però encara brillarà perquè haurien nascut nous estels Inici i final de tot plegat

La fi dels humans? Inici i final de tot plegat

5 milions d’anys... Els humans portem uns 5 milions d’anys (depèn de la definicio d’humà) i la civilització alguns milers La Terra podria ser habitable durant 2-3 mil milions d’anys. (si resolem el problema energètic i poblacional, i limitem l’efecte ecològic d’un impacte d’asteroid) Hi ha temps de sobra per abandonar la Terra abans que el Sol col·lapse La lluita per la supervivencia del s.XXI no serà en va! Inici i final de tot plegat

L’existència humana té sentit? Però per a algunes persones, la idea que abans o després (no importa en quants milers de milions d’anys) l’Univers serà inhabitable els fa pensar qe l’existència humana no té sentit L’Univers en el futur llunyà acabarà sent un ambient hostil: sopa diluída d’electrons i positrons Qüestió important: no és si la nostra espècie serà immortal com a tal sinó si els nostres descendents podran sobreviure I els nostres descendents és improbable que siguen éssers humans! L’espècie Homo Sapiens ha emergit sobre la Terra com a producte de l’evolució biològica Inici i final de tot plegat

Societat tecnològica Podem actualment interferir en el procés de selecció natural sabem fer mutacions per engenyeria genètica És el resultat d’unes poques dècades de societat tecnològica Amb milions d’anys, és inimaginable què es pot aconseguir: dissenyar éssers humans per manipulació genètica amb atributs determinats... Si els futurs colons de l’espai aconsegueixen viatjar a la velocitat c podran viatjar en pocs anys i poblar planetes de la Via Làctia a anys llum de distància Inici i final de tot plegat

Anatomia/sicologia a la carta Tampoc calen colons d’aparença humana... ni de mentalitat humana Cada expedició podria preparar-se genèticament amb entitats fabricades a propòsit amb l’anatomia i sicologia adequades per a la tasca Els colons no necessiten ser ni organismes vius... segons la definició usual... Podrien mesclar-se parts orgàniques i parts electròniques per a determinades funcions sicològiques o cerebrals Inici i final de tot plegat

La fi de l’Univers Inici i final de tot plegat

La fi de l’Univers i la gravetat La fi de l’Univers no serà quan s’apaguen els llums còsmics perquè hi ha fonts d’energia més poderoses que les reaccions nuclears: la gravetat (que és la més feble de les forces a nivell atòmic) esdevé la força dominant a escala astronòmica Inici i final de tot plegat

Hem de pesar l’Univers! El resultat d’aquesta atracció universal depèn delicadament de: la quantitat total de matèria que hi haja per a fer l’atracció Velocitat d’escapament de la Terra: 11 km/s Sistema Solar : 618 km/s Via Lactia : 100 km/s Estel de neutrons : 10 000 km/s Forat negre: c = 300 000 km/s De l’Univers: ?? Inici i final de tot plegat

Velocitat d’escapament, v* Expansió indefinida? Velocitat d’escapament, v* v > v*, expansió indefinida v < v*, expansió s’atura i reverteix acabarà en contracció grandària 0 (l’estat en què aparentment tot va començar) v = v* expansió continua per sempre Inici i final de tot plegat

Big crush? El gran esclafament? Un dels grans misteris de l’Univers actualment s’expandeix a vel.  v*! No sabem si v > v* o v < v*  no podem predir res a llarg termini L’Univers s’expandeix per sempre? o bé s’aturarà l’expansio i l’atracció el contraurà? Depèn de 2 factors: ritme d’expansió atraccio gravitatoria total de l’Univers: el seu “pes” Inici i final de tot plegat

Més matèria en l’Univers Pero hi ha materia fosca, planetes, pols... I, a banda, hi ha una altra possibilitat: el Big Bang va ser l’origen de tota la materia que veiem pero també de la que no veiem com ara neutrinos (apareixen també en una supernova) Cada segon ens travessen 100 mil milions de ! Sospita: Via Làctia i totes les altres galaxies molta matèria fosca les manté unides Inici i final de tot plegat

Molta matèria fosca: 1 %, 10 % més??? Si el pes de l’Univers fóra un 1% major de la densitat critica (densitat mínima de matèria per tal de detenir-ne l’expansió) l’Univers començaria a contraure’s en un bilió d’anys Si fora un 10% més, en 100 mil milions d’anys També pot ocórrer que la densitat de l’Univers siga molt aproximadament igual a la crítica Aleshores si l’Univers es contrau, no passarà fins d’ací MOLT de temps i els humans MAI no sabrem el desti de l’Univers que habitem No sabem en què consisteix la major part de l’Univers! Inici i final de tot plegat

Mort i renaixement Fins ara la fi de l’U tenim 2 opcions: cruixit (crunch) ultracongelat tot i que en un futur llunyà, pot ser fins i tot que infinit Hi ha altres possibilitats: mort repentina i renaixement! En mirar l’U no el veiem en l’estat actual, sinó com era quan es va emetre la llum! Inici i final de tot plegat

Ignorem algun fet? Tota influència física que ens vinga a v = c ve sense avisar si s’acosta una catàstrofe, no ho sabrem fins que estiga al damunt Tot i que l’Univers sembla tranquil en aquest moment no podem estar segurs que haja ocorregut ja alguna cosa horrible! És totalment possible que un estel veí ja haja esclatat com a supernova i banye la Terra de radiacions letals però ho ignorarem alguns anys fins que ens arribe! Inici i final de tot plegat

Universos fills? El nostre U pot haver-se generat com el descendent d’un altre Univers S’ha estudiat també si seria possible crear un nou Univers en el laboratori La creació d’una bombolla de fals buit rodejada de veritable buit no amenaça l’existència de l’Univers Tot i que l’experiment puga desencadenar un BigBang, l’explossió estaria totalment confinada dins d’un petit forat negre, que ràpidament s’evaporaria El nou Univers crearia el seu propi espai, i no es menjaria espai del nostre. Inici i final de tot plegat

Existència global Cada Univers individual tindrà un naixement, evolució i mort però globalment el conjunt existiria sempre Aleshores, la creació dels nostres U ¿és un procés natural (com un bebé ordinari) o una manipulació deliberada (bebé proveta), fet per alguna civilització d’un U mare? Inici i final de tot plegat

Hindús, budistes... Els agrada la idea la seua mitologia parla de cicles: naixement i mort creació i destrucció Inici i final de tot plegat

Una mica d’humilitat Ni ocupem un lloc privilegiat de l’Univers Ni ocupem un univers privilegiat en el Multivers! Nosaltres Inici i final de tot plegat

2 escenaris Acabar en Big Crunch (Gran Cruixit) Durada infinita Alarmant! per lluny que siga el final Durada infinita En estat de buidor ombrívola, després d’una durada finita d’activitat gloriosa Depriment! Inici i final de tot plegat

Finalment, per a què? Steven Weinberg conclou els primers 3’: “Com més comprensible sembla l’Univers, més sense sentit sembla també” Si l’Univers té un propòsit, i si l’abasta, aleshores l’Univers ha d’acabar la seua existència continuada no tindria sentit I a la inversa: si l’Univers dura per sempre és difícil imaginar que tinga un propòsit final Inici i final de tot plegat

Mort còsmica La mort còsmica pot ser el preu que s’ha de pagar per a l’èxit còsmic! Pot ser que el més que cap esperar és que els nostres descendents arriben a saber el propòsit de l’U abans del final dels darrers 3’!!! Inici i final de tot plegat

Què no sabem encara? Què és la matèria fosca? (que constituerix la major part de l’Univers?) Què va provocar el Big Bang? Què ha ocorregut a tota l’antimatèria? Hi ha una Teoria de tot plegat? És finit o infinit l’Univers? Inici i final de tot plegat

The end... (de l’esmorçaret ) Per a mantenir el contacte: agm@ua.es Inici i final de tot plegat