Abril 2012 Estades en Pràctiques Tutelades UCD Barcelona Nord Professors associats: Mª Josep Cabañas Poy Elisabet Aguilar Palma Noémie Célard Montse Enjuanes.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LOS LÍMITES DE LA EDUCACIÓN Alba Sánchez Canal Capítol 4: La paternidad responsable.
Advertisements

La Revolució Russa 1917 LENIN.
Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Un treball de: Conxa Llinàs Carmona Anna Masó Monclús Mª. José Sánchez Quindós.
SAPS TOT ALLÒ QUE ET POT INTERESSAR DE LES DROGUES PER PODER PRENDRE LES DECISIONS QUE MÉS ET CONVINGIN?
S4 League S4: Stylish, eSper, Shooting, Sports.. Dades tècniques Desenvolupada:Pentavision Distribuïdora:Neowiz Games Data de llançament:2008 Gènere:Joc.
Els surfistes van utilitzar la cooperació per fer públic el seu desacord amb el projecte d’espigons. En primer lloc van utilitzar les seves planxes per.
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
Un conte de Shel Silverstein Traducció, Xesco Boix
QUAN ARRIBA EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... TAMBÉ ARRIBA... LA TARDOR... NI FRED, NI CALOR.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Sabeu qui és Josep de Calassanç?
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRÒNICA PRÀCTIQUES D’ELECTRÒNICA BÀSICA. I.E.S. ENRIC VALOR PEGO.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
En el seu compromís d’adaptació constant del projecte pedagògic de Pere Vergés als últims recursos tecnològics, l’escola presenta el projecte d’introducció.
ELS DINOSAURES Projecte realitzat pels alumnes de P.4. Els esquirols i els conills el curs
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
La salut a Barcelona Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn.
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Deixar de fumar, tota una aventura!. Fumar és una complexa conducta en la què intervenen aspectes bioquímics, psicològics i socials.
ANIMALS en perill d’extinció
Educació Farmacèutica en la Interpretació de Prospectes Cascales Martínez, Mª del Mar Godó Claramunt, Jenny Ramírez Rosales, Alba.
La malaltia d’Aujeszky
Javier Masiá Prieto Adrian Barrera Prieto
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
Avui vull regalar-te ….
Programa REMI RESIDÈNCIA TORIBI DURAN Castelló D’Empúries (GIRONA)
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
PASAPALABRA DIABETIS A Z B Y C X D W E V F U G T H S I R J Q P K L O Ñ
Salut mental i prevenció
LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EL S. XIX
Entrem a casa, es la nostra, entrem-hi tots, petits i grans
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
El paper del farmacèutic davant l’automedicació
iPediatric El consultori pediàtric mòbil per a
Ens visita el dentista a P3, P4 i P5!!!
Massa Abdominal: Plastró apendicular
Per Robert Casal.
EL TROBADOR de La Segarra, presenta.
OMBRES I LLUMS Escola Antoni Gaudí Sta Coloma de Gramenet
Varicel·la Naomi Muñoz Luque.
Centre de Salut Rafalafena (Departament 2), Castelló de la Plana.
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
L’ABRAÇADA ÈS SALVADORA DE VIDES
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Malaltia i mort: Canvis familiars
PROFILAXI DEL TÈTANUS EN CAS DE FERIDA
Perfil dels enquestats
LA MALALTIA DE LA SON: NOM: Eva Morueco García CURS: 1rB
Nom : Elena Ipingea Data :
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
CONCURS.
XIII a Setmana de la solidaritat
Projecte de P-3: Som fotògrafs!!
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
Aprenguem a Investigar
ELS PRIMERS DIES A P3.
PROFILAXI DEL TÈTANUS EN CAS DE FERIDA
LES MÀQUINES.
III Jornada de casos clínics en Vacunes per a l’Atenció Primària
Pluja àcida.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Transcripción de la presentación:

Abril 2012 Estades en Pràctiques Tutelades UCD Barcelona Nord Professors associats: Mª Josep Cabañas Poy Elisabet Aguilar Palma Noémie Célard Montse Enjuanes Brualla Núria Genís Pujols Concepcions errònies de les vacunes

1.Història de la vacuna 2.Definició i tipus de vacunes 3.Eficàcia i seguretat de les vacunes 4.Concepcions errònies de les vacunes 5.Conseqüències de la no vacunació 6.Més informació 7.Algoritme de decisions 8.Conclusions Guió

1. Història de la vacuna Edward Jenner, 1796 Munyidores de vaques  protecció ?? S.XVIII Naixement de la VACUNA

La vacuna s’exten durant el S. XIX Europa Amèrica 1. Història de la vacuna

Va ser important la vacunació? França a finals del S. XIX... Guerra Franco-Prusiana ( ) -Exèrcit francès  NO VACUNAT  casos de verola i morts -Exèrcit alemany  VACUNAT  casos de verola i 300 morts Any 1979, la OMS declara l’eradicació de la verola

Noves vacunes que van sorgint… CÒLERA RÀBIA TUBERCULOSI TÈTANUS POLIOMIELITIS XARAMPIÓ FEBRE GROGA DIFTÈRIA RUBEOLA TOS FERINA PNEUMÒNIA HEPATITIS B HEPATITIS A FEBRE TIFOIDEA GALTERES GRIP VARICELA 1. Història de la vacuna

QUÈ ÉS UNA VACUNA? Preparat d’antígens Memòria immunitària Microorganismes Fragments de microorganismes El nostre organisme genera anticossos 2. Definició i tipus de vacunes

Ens vacunem… El nostre cos adquireix anticossos de defensa… Guardem una memòria immunitària 2. Definició i tipus de vacunes

TIPUS DE VACUNES: -Vacunes sistemàtiques -Vacunes no sistemàtiques 2. Definició i tipus de vacunes

Diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, hepatitis B, xarampió, rubèola,... Vacunes SISTEMÀTIQUES - Indicades a tota la població - Administrades a l’edat infantil, però també disponibles a l’edat adulta - S’hi inclouen les dosis de record  ex: tètanus (als 14, 40 i 65 anys) CALENDARI VACUNAL Discrepàncies interterritorials... Dosis record -Molèstia administrativa -Pot generar desconfiança al ciutadà 2. Definició i tipus de vacunes

CATALUNYAARAGÓ ≠  Meningocòcica C: (meningitis) - als 2, 6 i 15 mesos (Catalunya) - als 2, 4 i 15 mesos (Aragó)  Xarampió: - als 12 mesos i als 4 anys (Catalunya) - als 15 mesos i als 6 anys (Aragó) 2. Definició i tipus de vacunes

TIPUS DE VACUNES: -Vacunes sistemàtiques -Vacunes no sistemàtiques 2. Definició i tipus de vacunes

Vacunes NO SISTEMÀTIQUES - Només en determinades situacions i a determinats sectors de la població. > Vacunes dels viatgers > Vacuna de la grip  ancians, nens, educadors i personal sanitari. - No obligades, però s’aconsellen.

EFICÀCIA 3. Eficàcia i seguretat - Igual que la resta de medicaments no són 100% efectives.  algunes requereixen recordatoris. - Les vacunes han fet possible l’eradicació de malalties que en el passat van provocar grans epidèmies i morts, com ara la verola. –Exemples que avalen l’eficàcia de les vacunes: Descens de casos de meningitis en la temporada en un 80% respecte la temporada prèvia a la implantació de la vacuna i en un 10% respecte la temporada

3. Eficàcia i seguretat SEGURETAT Abans de que una vacuna surti al mercat... Es fan molts assajos i proves Igual que la resta de MEDICAMENTS La SEGURETAT està garantida

3. Eficàcia i seguretat Efectes adversos que poden aparèixer amb les vacunes... Reaccions locals a la zona de la punxada : dolor induració envermelliment edema abcessos i necrosis (reaccions d’hipersensibilitat)  molt rares Reaccions locals a la zona de la punxada : dolor induració envermelliment edema abcessos i necrosis (reaccions d’hipersensibilitat)  molt rares Reaccions sistèmiques: febre irritabilitat malestar general dolor muscular cefalea vòmits diarrea erupcions cutànies adenopaties Reaccions sistèmiques: febre irritabilitat malestar general dolor muscular cefalea vòmits diarrea erupcions cutànies adenopaties

Concepcions errònies de les vacunes

4. Concepcions errònies de les vacunes Motius per no vacunar : - Religiosos - Violació dels drets individuals - Falta d’eficàcia/ seguretat - Poca importància de les malalties protegides - Existència de millors alternatives - Incorporació constant de noves vacunes en el calendari de vacunació - Falsedat de governs i professionals. - Estratègia comercial Grups « antivacunes » : - Efectes negatius > beneficis - Base científica qüestionable Avui dia, elevada difusió d’informació  facilitat d’aquests grups “ideològics” per trobar seguidors

FALS : - Les condicions socioeconòmiques Incidència malalties - L’alimentació - Els antibiotics i nous tractaments Supervivència Peró la vacunació permet que l’eradicació de les malalties sigui més factible. 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.1. Les malalties ja havien començat a desaparèixer abans de la introducció de les vacunes degut a la millora de les condicions higienico-sanitàries.

FALS : - Sempre existeix el risc de patir la malaltia ( eficàcia no del 100%). - Algunes vacunes : si es pateix la malaltia  Clínica molt més lleu (ex : vacuna de la varicel·la). 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.2. Les vacunes no són eficaces, ja que en alguns casos tot i haver estat vacunats es pateix la malaltia.

FALS : - Possibilitat existència lots defectuosos: mínima i molt poc freqüent. - Existeix amb altres medicaments. - Circuits de control: des de la producció del medicament fins l’administració al pacient. - En cas d’incidència: retirada ràpida del lot defectuòs. 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.3. “No em vull vacunar perquè molts dels lots que surten al mercat són defectuosos”.

FALS: els efectes adversos més freqüents són menors i temporals. Els greus són molt poc freqüents. Síndrome de la mort sobtada: no existeix relació causal. Autisme: hi ha similituds entre els símptomes i signes neurològics observats en l’autisme i en les intoxicacions per metilmercuri (vacunes, tiomersal  etilmercuri). Al.lèrgies: a vegades s’utilitzen medis de cultiu que contenen traces de proteïna d’ou. L’al.lèrgia a l’ou afecta a un 8% de la població pediàtrica. 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.4. Les vacunes provoquen molts efectes secundaris, malalties, efectes desconeguts a llarg termini i fins i tot la mort.

FALS: tot i que hi ha moltes malalties que tenen molt poca incidència en certs països, continuen essent freqüents en altres parts del món. Ens hem de seguir vacunant!! 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.5. En el meu país, les malalties evitables per vacunació s'han eliminat virtualment, per tant, no és necessari vacunar al meu fill.

FALS: Certs estudis han demostrat que les vacunes recomanades són tan eficaces en combinació com de forma individual, i les combinacions no augmenten el risc de reaccions adverses. Les càrregues d’antígen de les vacunes no són suficients com per col.lapsar el sistema immunitari del nen. 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.6. L'administració simultània a un nen de varies vacunes per a malalties diferents, augmenta el risc d'efectes secundaris perjudicials i pot sobrecarregar el sistema immunitari.

FALS: en alguns casos les vacunes no són efectives si es posen massa aviat perquè el sistema immunitari del nadó encara no respon. Però si s’espera i s’administren massa tard, augmenta el risc de que el nen emmalalteixi abans de ser vacunat. 4. Concepcions errònies de les vacunes 4.7. No s'hauria de vacunar als bebès

Els nens de mares gestants o lactants no es poden vacunar. No vacunar d’una malaltia ja patida. Les persones epilèptiques o les que han patit episodis convulsius no s’han de vacunar. La vacuna no es pot administrar de manera concomitant amb un antibiòtic. Infecció febril menor o diarrea en una persona sana. No vacunar quan existeixen antecedents familiars d’efectes adversos a les vacunes. No vacunar en temporada d’estiu o en altes temperatures. 4. Concepcions errònies de les vacunes Falses contraindicacions

5. Conseqüències de la no vacunació Aparició de brots epidèmics. Notícia de El País, Cap d’ells vacunat Rebrot de malalties ja controlades. Notícia de El País, 1988.

5. Conseqüències de la no vacunació La vacunació, juntament amb les mesures higièniques i una bona alimentació, disminueixen la taxa de mortalitat. Posa en perill la salut de tota la població i, especialment, dels més febles: nens, gent gran i persones que no poden vacunar-se.

6. Més informació Centre de vacunacions de Barcelona (Plaça Lesseps, 1). Altres centres de vacunacions: ( CAP o al seu metge. Hospitals. Per suposat, el seu FARMACÈUTIC.

8. Conclusions Vacunes: un dels medicaments més eficaços que existeixen al mercat. Els arguments en contra de les vacunes NO es fonamenten en l’evidència científica. La seva eficàcia i seguretat SÍ. Objectiu dels professionals de la salut: garantir la salut pública, proporcionant informació correcta i contrastada. La vacunació és un acte solidari: afavoreix a l’individu i a la comunitat.