El pes de la responsabilitat

Guillermo Mordillo és un dibuixant argentí que utilitza molt sovint el món de l’esport en les seves creacions gràfiques.Aquí teniu algunes vinyetes que podeu comentar entre tots i totes

Treball individual: 1. Observa i interpreta aquesta vinyeta 2. Alguna vegada has llançat un penal o has estat a la porteria en un llançament d’aquesta mena?(encara que sigui en un partit de pati). 3. T’has sentit identificat o identificada amb el que expressa el dibuixant?

Proposta de treball en grup: Futbol modificat Us proposem un partit de futbol una mica especial pel que fa a les seves regles. Cada vegada que es produeixi una falta serà sancionada amb penal i, a més, el partit s’haurà de fer en silenci perquè cada vegada que algú parli, sigui pel motiu que sigui, també es sancionarà al seu equip amb la pena màxima. Cada penal l’haurà de tirar una persona diferent i no es podrà repetir fins que tot l’equip (inclosa la persona que estigui a la porteria) ho hagi fet. La intenció és que molta gent senti la responsabilitat de tirar-lo perquè a vegades en un grup classe hi ha persones que mai ho han fet. Bon partit!

1. Segurament després d’aquest partit ja has pogut comprovar que fallar un penal no és gens estrany.Creus que els jugadors i les jugadores d’elit pensen en la possibilitat de fallar? Creus que els jugadors del Barça, per exemple, poden fallar un penal? I dos de seguits? , i tres de seguits? , i quatre de seguits ? Escolta ara l’arxiu de veu de Catalunya Ràdio. És ún fragment de la retransmissió d’un partit molt important que va jugar el FC Barcelona. Treball individual Arxiu de veu

La final de Sevilla : perdre o guanyar formen part de jugar. Set de maig de 1986, sembla impossible però va ser així, en una final de la Copa d’Europa de Futbol (l’actual Champions) el FC Barcelona falla 4 penals seguits després d’empatar a zero amb l’Esteaua de Bucarest durant el temps reglamentari de partit. Frustració és la paraula que pot definir l’estat d’ànim dels milers de seguidors i seguidores que es van desplaçar des de Barcelona a Sevilla utilitzant diferents mitjans de transport. La veritat és que en l’ambient previ al partit es respirava molta eufòria, fins i tot prepotència, perquè el Barça era un equip plagat d’estrelles i l’equip romanès estava format per jugadors semiprofessionals. Així doncs s’enfrontaven dos equips molt diferents. L’Esteaua un modest equip format per jugadors autòctons i el FCB, atapeït de fitxatges, aleshores milionaris (com el de Bernd Shuster). L’equip català ho tenia tot al seu favor, seguiment mediàtic espectacular, suport de milers d’aficionats que omplien el camp com si es jugués a casa, però no en van saber prou. Així és l’esport. Això sí l’afició va ser elogiada per tots els estaments del futbol mundial pel seu comportament esportiu perquè encara estava molt present el fatal desenllaç de la final de Heisel entre la Juventus i el Liverpol.

Saps què va passar en la final de Heisel. Consulta l’apartat “per saber-ne més” i explica-ho.